Vouiquipèdia:Lumiére dessus…/Octobro 2021


Presentacion (a traduire)

Cela pâge est consacrée à l’organisation et à la maintenance du cadre Wikipédia:Lumière sur de la page d’accueil de Wikipédia. Celui-ci est rempli par l’appel de la page correspondante, dont le contenu est renouvelé quotidiennement de façon automatique. Lorsqu'un article est labellisé à la suite d'un vote AdQ ou BA, il faut créer une sous-page « Wikipédia:Lumière sur/Nom de l'article labellisé ». Cette dernière comprend le résumé introductif de l'article (avec un maximum de 400 mots). L'article sera ensuite mis en lumière sur la page d’accueil le jour programmé.

Il n'y a pas de « sélection », tous les articles de Wikipédia apparaissent sur la page d'accueil, une fois labellisés. Ils peuvent également repasser une nouvelle fois après plusieurs années, s'ils ont été remis à neuf par le projet Après label.

Pour rédiger une Lumière sur un article, suivez les instructions de la page d'aide.

Programo du mês

Devendro 1ér d’octobro 2021

 
La mèrie de Jassens-Riortiérs.

Jassens-Riortiérs [dza.ˈsã rjɔ.ˈti] (Jassans-Riottier en francês) est na comena francêsa pués arpetanna de la Domba, que sè trôve dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia du suer urben de Leyon.

Contint lo velâjo de Riortiérs, qu’est dens lo Franc-Liyonês.

Los habitents de la velèta s’apèlont los Jassanês [lu dza.sa.ˈnɑ] pués les Jassanêses [lə dza.sa.ˈnɑːz].

Liére la suita

Dessando 2 d’octobro 2021

 
La mèrie de Jassens-Riortiérs.

Jassens-Riortiérs [dza.ˈsã rjɔ.ˈti] (Jassans-Riottier en francês) est na comena francêsa pués arpetanna de la Domba, que sè trôve dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia du suer urben de Leyon.

Contint lo velâjo de Riortiérs, qu’est dens lo Franc-Liyonês.

Los habitents de la velèta s’apèlont los Jassanês [lu dza.sa.ˈnɑ] pués les Jassanêses [lə dza.sa.ˈnɑːz].

Liére la suita

Demenge 3 d’octobro 2021

 
La mèrie de Jassens-Riortiérs.

Jassens-Riortiérs [dza.ˈsã rjɔ.ˈti] (Jassans-Riottier en francês) est na comena francêsa pués arpetanna de la Domba, que sè trôve dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia du suer urben de Leyon.

Contint lo velâjo de Riortiérs, qu’est dens lo Franc-Liyonês.

Los habitents de la velèta s’apèlont los Jassanês [lu dza.sa.ˈnɑ] pués les Jassanêses [lə dza.sa.ˈnɑːz].

Liére la suita

Delon 4 d’octobro 2021

 
La mèrie de Jassens-Riortiérs.

Jassens-Riortiérs [dza.ˈsã rjɔ.ˈti] (Jassans-Riottier en francês) est na comena francêsa pués arpetanna de la Domba, que sè trôve dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia du suer urben de Leyon.

Contint lo velâjo de Riortiérs, qu’est dens lo Franc-Liyonês.

Los habitents de la velèta s’apèlont los Jassanês [lu dza.sa.ˈnɑ] pués les Jassanêses [lə dza.sa.ˈnɑːz].

Liére la suita

Demârs 5 d’octobro 2021

 
La Sardègne viua dês la Stacion espaciâla entèrnacionâla.

La Sardègne [sar.ˈdɛ.ɲə] (Sardegna [sar.ˈdeɲ.ɲa] en étalien, Sardìgna [saɾ.ˈdiɲ.ɲa] ou ben Sardìnnia [saɾ.ˈdi.nja] en sârdo) est n’ila de la mar Mèditèrranê et pués na règ·ion ôtonoma a statut spèciâl d’Étalia ensulèra, que sè trôve u cuchient de l’Étalia continentâla, u mié-jorn de la Corsa, a bise de la Tunisia et de l’Algèria levantenche. La capitâla règ·ionâla est la vela de Calyér.

Los habitents de la règ·ion sont apelâs los Sârdos [lu ˈsɒːr.do] et les Sârdes [le sɒːrd].

Liére la suita

Demécro 6 d’octobro 2021

 
La Sardègne viua dês la Stacion espaciâla entèrnacionâla.

La Sardègne [sar.ˈdɛ.ɲə] (Sardegna [sar.ˈdeɲ.ɲa] en étalien, Sardìgna [saɾ.ˈdiɲ.ɲa] ou ben Sardìnnia [saɾ.ˈdi.nja] en sârdo) est n’ila de la mar Mèditèrranê et pués na règ·ion ôtonoma a statut spèciâl d’Étalia ensulèra, que sè trôve u cuchient de l’Étalia continentâla, u mié-jorn de la Corsa, a bise de la Tunisia et de l’Algèria levantenche. La capitâla règ·ionâla est la vela de Calyér.

Los habitents de la règ·ion sont apelâs los Sârdos [lu ˈsɒːr.do] et les Sârdes [le sɒːrd].

Liére la suita

Dejô 7 d’octobro 2021

 
La Sardègne viua dês la Stacion espaciâla entèrnacionâla.

La Sardègne [sar.ˈdɛ.ɲə] (Sardegna [sar.ˈdeɲ.ɲa] en étalien, Sardìgna [saɾ.ˈdiɲ.ɲa] ou ben Sardìnnia [saɾ.ˈdi.nja] en sârdo) est n’ila de la mar Mèditèrranê et pués na règ·ion ôtonoma a statut spèciâl d’Étalia ensulèra, que sè trôve u cuchient de l’Étalia continentâla, u mié-jorn de la Corsa, a bise de la Tunisia et de l’Algèria levantenche. La capitâla règ·ionâla est la vela de Calyér.

Los habitents de la règ·ion sont apelâs los Sârdos [lu ˈsɒːr.do] et les Sârdes [le sɒːrd].

Liére la suita

Devendro 8 d’octobro 2021

 
La Sardègne viua dês la Stacion espaciâla entèrnacionâla.

La Sardègne [sar.ˈdɛ.ɲə] (Sardegna [sar.ˈdeɲ.ɲa] en étalien, Sardìgna [saɾ.ˈdiɲ.ɲa] ou ben Sardìnnia [saɾ.ˈdi.nja] en sârdo) est n’ila de la mar Mèditèrranê et pués na règ·ion ôtonoma a statut spèciâl d’Étalia ensulèra, que sè trôve u cuchient de l’Étalia continentâla, u mié-jorn de la Corsa, a bise de la Tunisia et de l’Algèria levantenche. La capitâla règ·ionâla est la vela de Calyér.

Los habitents de la règ·ion sont apelâs los Sârdos [lu ˈsɒːr.do] et les Sârdes [le sɒːrd].

Liére la suita

Dessando 9 d’octobro 2021

 
La Sardègne viua dês la Stacion espaciâla entèrnacionâla.

La Sardègne [sar.ˈdɛ.ɲə] (Sardegna [sar.ˈdeɲ.ɲa] en étalien, Sardìgna [saɾ.ˈdiɲ.ɲa] ou ben Sardìnnia [saɾ.ˈdi.nja] en sârdo) est n’ila de la mar Mèditèrranê et pués na règ·ion ôtonoma a statut spèciâl d’Étalia ensulèra, que sè trôve u cuchient de l’Étalia continentâla, u mié-jorn de la Corsa, a bise de la Tunisia et de l’Algèria levantenche. La capitâla règ·ionâla est la vela de Calyér.

Los habitents de la règ·ion sont apelâs los Sârdos [lu ˈsɒːr.do] et les Sârdes [le sɒːrd].

Liére la suita

Demenge 10 d’octobro 2021

 
Scènes de la via de Sant Grât dedens la catèdrâla d’Aoûta.

Grât (Vémo siècllo - Vela, 7 de septembro ...) est étâ un èvèco vâldoten, vivut u Vémo siècllo. Il est lo sant patron de la vela d’Aoûta et de la Vâl d’Aoûta et pués un sant de la cultura populèra arpetana. Lo fôt pas confondre avouéc Grât d’Oloron, premiér èvèco d’Oloron-Senta-Maria (Pirènês-Atlantiques).

La vôga de la Sant-Grât est lo 7 de septembro.

Liére la suita

Delon 11 d’octobro 2021

 
Scènes de la via de Sant Grât dedens la catèdrâla d’Aoûta.

Grât (Vémo siècllo - Vela, 7 de septembro ...) est étâ un èvèco vâldoten, vivut u Vémo siècllo. Il est lo sant patron de la vela d’Aoûta et de la Vâl d’Aoûta et pués un sant de la cultura populèra arpetana. Lo fôt pas confondre avouéc Grât d’Oloron, premiér èvèco d’Oloron-Senta-Maria (Pirènês-Atlantiques).

La vôga de la Sant-Grât est lo 7 de septembro.

Liére la suita

Demârs 12 d’octobro 2021

 
Scènes de la via de Sant Grât dedens la catèdrâla d’Aoûta.

Grât (Vémo siècllo - Vela, 7 de septembro ...) est étâ un èvèco vâldoten, vivut u Vémo siècllo. Il est lo sant patron de la vela d’Aoûta et de la Vâl d’Aoûta et pués un sant de la cultura populèra arpetana. Lo fôt pas confondre avouéc Grât d’Oloron, premiér èvèco d’Oloron-Senta-Maria (Pirènês-Atlantiques).

La vôga de la Sant-Grât est lo 7 de septembro.

Liére la suita

Demécro 13 d’octobro 2021

 
Scènes de la via de Sant Grât dedens la catèdrâla d’Aoûta.

Grât (Vémo siècllo - Vela, 7 de septembro ...) est étâ un èvèco vâldoten, vivut u Vémo siècllo. Il est lo sant patron de la vela d’Aoûta et de la Vâl d’Aoûta et pués un sant de la cultura populèra arpetana. Lo fôt pas confondre avouéc Grât d’Oloron, premiér èvèco d’Oloron-Senta-Maria (Pirènês-Atlantiques).

La vôga de la Sant-Grât est lo 7 de septembro.

Liére la suita

Dejô 14 d’octobro 2021

 
Scènes de la via de Sant Grât dedens la catèdrâla d’Aoûta.

Grât (Vémo siècllo - Vela, 7 de septembro ...) est étâ un èvèco vâldoten, vivut u Vémo siècllo. Il est lo sant patron de la vela d’Aoûta et de la Vâl d’Aoûta et pués un sant de la cultura populèra arpetana. Lo fôt pas confondre avouéc Grât d’Oloron, premiér èvèco d’Oloron-Senta-Maria (Pirènês-Atlantiques).

La vôga de la Sant-Grât est lo 7 de septembro.

Liére la suita

Devendro 15 d’octobro 2021

 
Viuva dês na montgorfiére de Porrentru.

Porrentru [pɔ.rɛ̃.ˈtry] (Porrentruy [pɔ.ʁɑ̃.tʁɥi] en francês, Porreintru ou Poérreintru [pwɛ.rɛ̃.ˈtry] en comtês, Pruntrut en alemand) est na comuna suissèssa et comtêsa de l’Ajouè, que sè trôve dens lo quenton du Jura. Ele est lo ch·èf-luè de l’Ajouè et du district de Porrentru et pués la trêsiéma comuna du quenton du Jura per sa populacion.

Sè trôve entre-mié les veles de Bâla, Delèmont, La Châls et Bélfôrt.

Les habitents de la vela sont a nom encognu.

Liére l’aprés

Dessando 16 d’octobro 2021

 
Viuva dês na montgorfiére de Porrentru.

Porrentru [pɔ.rɛ̃.ˈtry] (Porrentruy [pɔ.ʁɑ̃.tʁɥi] en francês, Porreintru ou Poérreintru [pwɛ.rɛ̃.ˈtry] en comtês, Pruntrut en alemand) est na comuna suissèssa et comtêsa de l’Ajouè, que sè trôve dens lo quenton du Jura. Ele est lo ch·èf-luè de l’Ajouè et du district de Porrentru et pués la trêsiéma comuna du quenton du Jura per sa populacion.

Sè trôve entre-mié les veles de Bâla, Delèmont, La Châls et Bélfôrt.

Les habitents de la vela sont a nom encognu.

Liére l’aprés

Demenge 17 d’octobro 2021

 
Viuva dês na montgorfiére de Porrentru.

Porrentru [pɔ.rɛ̃.ˈtry] (Porrentruy [pɔ.ʁɑ̃.tʁɥi] en francês, Porreintru ou Poérreintru [pwɛ.rɛ̃.ˈtry] en comtês, Pruntrut en alemand) est na comuna suissèssa et comtêsa de l’Ajouè, que sè trôve dens lo quenton du Jura. Ele est lo ch·èf-luè de l’Ajouè et du district de Porrentru et pués la trêsiéma comuna du quenton du Jura per sa populacion.

Sè trôve entre-mié les veles de Bâla, Delèmont, La Châls et Bélfôrt.

Les habitents de la vela sont a nom encognu.

Liére l’aprés

Delon 18 d’octobro 2021

 
Viuva dês na montgorfiére de Porrentru.

Porrentru [pɔ.rɛ̃.ˈtry] (Porrentruy [pɔ.ʁɑ̃.tʁɥi] en francês, Porreintru ou Poérreintru [pwɛ.rɛ̃.ˈtry] en comtês, Pruntrut en alemand) est na comuna suissèssa et comtêsa de l’Ajouè, que sè trôve dens lo quenton du Jura. Ele est lo ch·èf-luè de l’Ajouè et du district de Porrentru et pués la trêsiéma comuna du quenton du Jura per sa populacion.

Sè trôve entre-mié les veles de Bâla, Delèmont, La Châls et Bélfôrt.

Les habitents de la vela sont a nom encognu.

Liére l’aprés

Demârs 19 d’octobro 2021

 
Viuva dês na montgorfiére de Porrentru.

Porrentru [pɔ.rɛ̃.ˈtry] (Porrentruy [pɔ.ʁɑ̃.tʁɥi] en francês, Porreintru ou Poérreintru [pwɛ.rɛ̃.ˈtry] en comtês, Pruntrut en alemand) est na comuna suissèssa et comtêsa de l’Ajouè, que sè trôve dens lo quenton du Jura. Ele est lo ch·èf-luè de l’Ajouè et du district de Porrentru et pués la trêsiéma comuna du quenton du Jura per sa populacion.

Sè trôve entre-mié les veles de Bâla, Delèmont, La Châls et Bélfôrt.

Les habitents de la vela sont a nom encognu.

Liére l’aprés

Demécro 20 d’octobro 2021

 
La mêson a pants de bouesc ; en dèrriér, lo cllochiér de l’égllése Sent-Gèrman de Lent.

Lent [lã] (Lent en francês) est na comena francêsa pués arpetanna de la Domba, que sè trôve dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia du suer urben de Bôrg.

Contint l’hâmô de Long-Champ, qu’est dens la Brêsse savoyârda.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Lentês [lu lã.ˈtɛ] pués les Lentêses [lə lã.ˈteː.zə] donc ben lo mondo de Lent [lo ˈmõ.də də lã].

Liére la suita

Dejô 21 d’octobro 2021

 
La mêson a pants de bouesc ; en dèrriér, lo cllochiér de l’égllése Sent-Gèrman de Lent.

Lent [lã] (Lent en francês) est na comena francêsa pués arpetanna de la Domba, que sè trôve dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia du suer urben de Bôrg.

Contint l’hâmô de Long-Champ, qu’est dens la Brêsse savoyârda.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Lentês [lu lã.ˈtɛ] pués les Lentêses [lə lã.ˈteː.zə] donc ben lo mondo de Lent [lo ˈmõ.də də lã].

Liére la suita

Devendro 22 d’octobro 2021

 
La mêson a pants de bouesc ; en dèrriér, lo cllochiér de l’égllése Sent-Gèrman de Lent.

Lent [lã] (Lent en francês) est na comena francêsa pués arpetanna de la Domba, que sè trôve dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia du suer urben de Bôrg.

Contint l’hâmô de Long-Champ, qu’est dens la Brêsse savoyârda.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Lentês [lu lã.ˈtɛ] pués les Lentêses [lə lã.ˈteː.zə] donc ben lo mondo de Lent [lo ˈmõ.də də lã].

Liére la suita

Dessando 23 d’octobro 2021

 
La mêson a pants de bouesc ; en dèrriér, lo cllochiér de l’égllése Sent-Gèrman de Lent.

Lent [lã] (Lent en francês) est na comena francêsa pués arpetanna de la Domba, que sè trôve dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia du suer urben de Bôrg.

Contint l’hâmô de Long-Champ, qu’est dens la Brêsse savoyârda.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Lentês [lu lã.ˈtɛ] pués les Lentêses [lə lã.ˈteː.zə] donc ben lo mondo de Lent [lo ˈmõ.də də lã].

Liére la suita

Demenge 24 d’octobro 2021

 
La mêson a pants de bouesc ; en dèrriér, lo cllochiér de l’égllése Sent-Gèrman de Lent.

Lent [lã] (Lent en francês) est na comena francêsa pués arpetanna de la Domba, que sè trôve dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia du suer urben de Bôrg.

Contint l’hâmô de Long-Champ, qu’est dens la Brêsse savoyârda.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Lentês [lu lã.ˈtɛ] pués les Lentêses [lə lã.ˈteː.zə] donc ben lo mondo de Lent [lo ˈmõ.də də lã].

Liére la suita

Delon 25 d’octobro 2021

 
L’égllése Sant-Lop u bôrg du velâjo d’hivèrn.

Siérvo [ˈʃiːr.vo] (Servoz [sɛʁ.vo] en francês) est na comuna francêsa et arpetanna du Fôcegni, que sè trôve dens lo dèpartamouent de la Savouè-d’Amont en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Lo velâjo z-est réstâ a l’ècârt des grants mouvaments touristicos de la règ·ion et gouârde, du côp, n’aparence campagnârda montagnârda sôvegouardâ.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Siérvos [lu ˈʃiːr.vo] et les Siérves [le ˈʃiːr.ve].

Liére la suita

Demârs 26 d’octobro 2021

 
L’égllése Sant-Lop u bôrg du velâjo d’hivèrn.

Siérvo [ˈʃiːr.vo] (Servoz [sɛʁ.vo] en francês) est na comuna francêsa et arpetanna du Fôcegni, que sè trôve dens lo dèpartamouent de la Savouè-d’Amont en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Lo velâjo z-est réstâ a l’ècârt des grants mouvaments touristicos de la règ·ion et gouârde, du côp, n’aparence campagnârda montagnârda sôvegouardâ.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Siérvos [lu ˈʃiːr.vo] et les Siérves [le ˈʃiːr.ve].

Liére la suita

Demécro 27 d’octobro 2021

 
L’égllése Sant-Lop u bôrg du velâjo d’hivèrn.

Siérvo [ˈʃiːr.vo] (Servoz [sɛʁ.vo] en francês) est na comuna francêsa et arpetanna du Fôcegni, que sè trôve dens lo dèpartamouent de la Savouè-d’Amont en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Lo velâjo z-est réstâ a l’ècârt des grants mouvaments touristicos de la règ·ion et gouârde, du côp, n’aparence campagnârda montagnârda sôvegouardâ.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Siérvos [lu ˈʃiːr.vo] et les Siérves [le ˈʃiːr.ve].

Liére la suita

Dejô 28 d’octobro 2021

 
L’égllése Sant-Lop u bôrg du velâjo d’hivèrn.

Siérvo [ˈʃiːr.vo] (Servoz [sɛʁ.vo] en francês) est na comuna francêsa et arpetanna du Fôcegni, que sè trôve dens lo dèpartamouent de la Savouè-d’Amont en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Lo velâjo z-est réstâ a l’ècârt des grants mouvaments touristicos de la règ·ion et gouârde, du côp, n’aparence campagnârda montagnârda sôvegouardâ.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Siérvos [lu ˈʃiːr.vo] et les Siérves [le ˈʃiːr.ve].

Liére la suita

Devendro 29 d’octobro 2021

 
L’égllése Sant-Lop u bôrg du velâjo d’hivèrn.

Siérvo [ˈʃiːr.vo] (Servoz [sɛʁ.vo] en francês) est na comuna francêsa et arpetanna du Fôcegni, que sè trôve dens lo dèpartamouent de la Savouè-d’Amont en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Lo velâjo z-est réstâ a l’ècârt des grants mouvaments touristicos de la règ·ion et gouârde, du côp, n’aparence campagnârda montagnârda sôvegouardâ.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Siérvos [lu ˈʃiːr.vo] et les Siérves [le ˈʃiːr.ve].

Liére la suita

Dessando 30 d’octobro 2021

 
Lo massis du Vèrcôrs dens lo Dârfénât.

Lo Dârfénât [do.fi.ˈna] (le Dauphiné [do.fi.ne] en francês, lo Daufinat ou ben lo Dalfinat en occitan) est na règ·ion historica et culturâla francêsa de lengoua arpetana et occitana, que s’apelâve dens lo temps lo Viènês (perce que Vièna fut en arriér la capitâla de tota cela vielye province viènêsa). Corrèspond ux três dèpartaments d’ora de l’Isera (les comenes rapondues u Rôno avouéc), de la Droma et de les Hiôtes-Ârpes et pués a la partia enversenche de les Valâdes occitanes. Ses capitâles côp sus côp érant d’abôrd la vela de Vièna et pués, dês lo XIIIémo siècllo, la vela de Grenoblo.

Los habitents de la règ·ion s’apèlont los Dârfénouès [lu do.fi.ˈnwɑː] et les Dârfénouèses [lø do.fi.ˈnwɑː.ze] en arpetan et pués los Daufinencs et las Daufinencas ou ben los Dalfinencs et las Dalfinencas en occitan.

Liére la suita

Demenge 31 d’octobro 2021

 
Lo massis du Vèrcôrs dens lo Dârfénât.

Lo Dârfénât [do.fi.ˈna] (le Dauphiné [do.fi.ne] en francês, lo Daufinat ou ben lo Dalfinat en occitan) est na règ·ion historica et culturâla francêsa de lengoua arpetana et occitana, que s’apelâve dens lo temps lo Viènês (perce que Vièna fut en arriér la capitâla de tota cela vielye province viènêsa). Corrèspond ux três dèpartaments d’ora de l’Isera (les comenes rapondues u Rôno avouéc), de la Droma et de les Hiôtes-Ârpes et pués a la partia enversenche de les Valâdes occitanes. Ses capitâles côp sus côp érant d’abôrd la vela de Vièna et pués, dês lo XIIIémo siècllo, la vela de Grenoblo.

Los habitents de la règ·ion s’apèlont los Dârfénouès [lu do.fi.ˈnwɑː] et les Dârfénouèses [lø do.fi.ˈnwɑː.ze] en arpetan et pués los Daufinencs et las Daufinencas ou ben los Dalfinencs et las Dalfinencas en occitan.

Liére la suita