Grenoblo
![]() |
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. | ![]() |
Grenoblo | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() Blâson |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Gentilyiço | Grenoblês, Grenoblêsa,ou ben :Grenoblouès, Grenoblouèsa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Noms arpetans | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
En CFLL | Grenôble, Grènôblo,et pués : Guèrnoble, Guernôble, Guèrnôblye ou ben Guèrnôblyo, Gornôble | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
En Tèrrachu | Grenoflein[1] | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Noms ètrangiérs | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom latin (racena) | Culăro Grātĭānŏpŏlis | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom francês | Grenoble | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom occitan | Grenòble(nôrma cllassica)Grenoble(nôrma mestralenche)Grasanòbol(u Moyen Âjo) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Administracion | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Règion culturâla | ![]() | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Règion historica | Dôfenât(dens lo Grèsivôdan) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Payis | ![]() | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Règion | Ôvèrgne-Rôno-Ârpes | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dèpartament | Isera (prèfèctura) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Arrondissement | Grenoblo (ch·èf-luè) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Entèrcomunalitât | Grenoblo-Ârpes Mètropola | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Sendeco Mandat | Éric Piolle (EELV) 2014-2020 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Code postâl | 38000, 38100 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Code comena | 38185 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dèmografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Populacion municipâla | 160 215 hab. (2013) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitât | 8 837 hab./km2 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Populacion agllomèracion | 690 548 hab. (2014) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Geografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Coordonâs | 45° 11′ 16″ bise, 5° 43′ 37″ levant | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Hôtior | Min. 204 m Max. 600 m | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Supèrficie | 18,13 km2 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Èlèccions | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dèpartamentâles | Quatro cantons | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Localisacion | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Lims | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Seto Vouèbe | grenoble.fr | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
changiér ![]() |
Grenoblo (Grenoble en francês) est na comena francêsa et arpetana du sud-èste de la France, ch·èf-luè du dèpartament de l’Isera, et pués vielye capitâla du Dôfenât. Trêsiéma comena de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, dèrriér Liyon et Sant-Etiève, Grenoblo est la comena-centro de la second’agllomèracion de cela règion aprés cela de Liyon. El est avouéc la més granta mètropola arpenche, devant Innsbruck et Bolsan, cen que lyé vâlt lo surnom de « capitâla de les Ârpes ».
L’histouère cognua de Grenoblo côvre un temps de més de doux mile ans. U temps galo-romen, lo bôrg gôlouès pôrte lo nom de Cularo, pués celi de Gratianopolis, en 377. Son importance s’acrêt pendent lo XIémo siècllo quand los comtos d’Arbon chouèséssont la citât coment capitâla de lor province, lo Dôfenât. Cél statut, consolidâ per l’anèccion a la France en 1349, lyé pèrmèt de dèvelopar son èconomia. Grenoblo vint vêr na vela parlementèra et militèra, a la frontiére avouéc la Savouè.
En 1788, la populacion sè mobilisat por parar sos parlementèros pendent la Jornâ de les Tioles en ataquent les tropes reyâles. Antouèno Barnâva et Jian-Josèf Moniér (a l’origina du famox Sèrment du Juè de pârma) furont d’ilustros actors grenoblês de la Rebênâda francêsa.
Lo dèvelopament endustriâl de Grenoblo comence franc u XVIIIémo siècllo avouéc la ganterie et pués s’accentue dens la seconda partia du XIXémo siècllo, avouéc la dècuvèrta de l’ôlyo blanc. Mas Grenoblo cognêt sa crèssua la més fôrta pendent los Trenta Glloriox. La tegnua des Juès olimpicos d’hivèrn simbolise cél temps de grants bolevèrsaments por la vela. Son dèvelopament continuent, Grenoblo s’afirme houé coment un grant centro scientifico eropèen[2],[3]. Por cen qu’est de la populacion, Grenoblo ére en 2013 la sèziéma comena de France avouéc 160 215 habitents[4], son agllomèracion la diéziéma de France en 2013, avouéc 508 201 habitents[5], et pués son sôl urben l’onziémo asse-ben en 2013, avouéc 684 398 habitents[6].
Los habitents de la vela sont apelâs los Grenoblês et les Grenoblêses ou ben los Grenoblouès et les Grenoblouèses[7].
G·eografia Changiér
Localisacion Changiér
Grenoblo sè trôve entre-mié les Ârpes u sud-èste de la France. Doves reviéres, l’Isera et lo Draf, pâssont per la comena.
Comenes vesenes Changiér
|
Grenoblo est la sièta de la mètropola Grenoblo-Ârpes Mètropola (habituèlament apelâye La Mètrô) que rassemble tot pariér, dês lo 1ér de janviér 2015, cetes comenes :
Brèsson, Briés-et-Engonos, Cèchelina, Cèrcenâs, Champ, Champagniér, Cllês, Corenc, Domèna, Èbens, Ècherôles, Fontana, Fontanin-Cornelyon, Giére, Lo Goua, Hèrbês, Jarria, Mèlan, Merebél-L’Enchâtra, Montchabôd, Mont-Sant-Martin, Môrianèta, Noutra-Dama-de-Comiérs, Noutra-Dama-de-Mèsâjo, Noyarê, Lo Pont-de-Cllês, Pouesat, Provèsiô, Quês, Sant-Bartelomél, Sant-Ègrèvo, Sant-Jôrjo-de-Comiérs, Sant-Martin-d’Èra, Sant-Martin-lo-Vinox, Sant-Pierro-de-Mèsâjo, Sant-Pol, Lo Sapê, Sassenâjo, Sèssenèt-Paresèt, Sèssins, La Tronche, Vâlnavês-d’Amont, Vâlnavês-d’Avâl, Varse-Aliéres-et-Riosèc, Venon, Veselye, Viu et Vorê.
Cela mètropola, fêta lo 1ér de janviér 2015 compte houé quaranta-nôf comenes por 444 078 habitents.
Grenoblo est vesena de diéx de les quaranta-nôf ôtres comenes que compôsont la Mètrô.
A titro de comparèson, la supèrficie de Grenoblo et de les comenes de sa premiére corona reprèsente ègzactament la méma supèrficie que la comena de Paris ou ben 105,40 km2 mas por 325 000 habitents.
G·eologia et relièf Changiér
Cllimat Changiér
Urbanismo Changiér
Toponimia Changiér
Histouère Changiér
Prèhistouère Changiér
Un mouél de piéces prèhistoriques sont étâyes trovâyes a Grenoblo ou ben dens los alentôrns imèdiats, qu’atèstont na presence de l’homo et/ou d’un endrêt de passâjo. Dês l’ocupacion du Rabot a la fin du nèolitico, les balyês arquèologiques sont râres cen que sè comprend quand cognessont la vitèsse de la sèdimentacion per les glliéres de l’Isera et du Draf [8].
Antiquitât Changiér
La premiére rèference a Grenoblo remonte a 43 dev. J.-C.[Nota 1]. U dèpârt simplo bôrg gôlouès (vicus) du nom de Cularo, lo grôs velâjo, que sè trôve a un endrêt stratègico sur la rota romèna entre-mié Vièna et l’Étalia per lo Montgenêvro, fut fortifiâye desot Diocllècin et Maximin (entre-mié 284 et 293), pués arrevat u rang de ch·èf-luè de citât, a la suita de la vegnua possibla, mas pas atèstâye, de l’emperor Gracin en 379. Fut adonc rebapteyêe Gratianopolis. De tropes y campâvont en pèrmanence (cohors prima Flavia) et pués un èvèchiê, avouéc a sa téta l’èvèco Domnin, est atèstâ u muens dês 381[9].
Moyen Âjo Changiér
Los Dôfins Changiér
Fôt atendre lo XIémo siècllo, por vêre l’importance de la citât ôgmentar considèrâblament, quand los comtos d’Arbon, futuros dôfins de Viènês, la chouèséront coment capitâla de lors Ètats, la futura province du Dôfenât[10]. Grenoblo sè retrovat adonc capitâla d’un Ètat endèpendent u dedens du Sant-Empiro romen gèrmanico. En 1219, Grenoblo cognêt sa pir inondacion, veré dèlujo diu a la ruptura d’un barrâjo naturâl formâ dens la valèya de la Romanche et côsent un mouél de môrts.
Los dôfins succèssifs fondéront l’univèrsitât en 1338 et pués lo Consèly dèlfinâl s’enstalat a Grenoblo en 1340. Pendent la guèrra de Cent Ans, los nôblos dôfenês participéront ux dèsacôrds contre l’Anglletèrra et sos aliâs.
En 1349, la vela sè retrovat rapondua u reyômo de France a la suita du transfèrt (et pas rachat) du Dôfenât a la corona de France et Grenoblo vegnét capitâla provinciâla. La presence entre-mié 1447 et 1456 du dôfin, lo futuro Louis XI, renforciét cél statut de vela parlementèra avouéc la crèacion du trêsiémo Parlement de France[11]. La vela vegnét asse-ben la sièta de garnisons, a la frontiére avouéc lo duch·iê de Savouè. S’afirmat coment la principâla vela de la province. Pendent les guèrres d’Étalia, los nôblos dôfenês sè rendéront particuliérement famox desot la figura de Bayârd[12], lo « chevaliér sen pouere et sen reprôjo ».
La Renèssence Changiér
Les Guèrres de Religion Changiér
Grenoblo ut a sofrir d’afrontaments de les guèrres de Religion et pués nen sortét afèblia. Furont marcâs per un mouél de massacros et dèstruccions. Los dèsacôrds préront fin avouéc la dèrriére victouère de La Deguiére, quand betat la man dessus Grenoblo en 1590. Vegnu administrator du Dôfenât, changiét et agrantét considèrâblament la capitâla dôfenêsa[13] et pués lanciét notament la construccion de la premiére g·ènèracion de les fortificacions de la Bastelye.
Politica et administracion Changiér
Lista des sendecos Changiér
Relacions entèrnacionâles Changiér
Bessonâjos Changiér
Populacion et sociètât Changiér
Los habitents de la vela sont apelâs los Grenoblês et les Grenoblêses ou ben los Grenoblouès et les Grenoblouèses (Grenoblois et Grenobloises en francês).
Dèmografia Changiér
Lengoues Changiér
Ensègnament Changiér
Èconomia Changiér
Cultura locâla et patrimouèno Changiér
Endrêts et monuments Changiér
Patrimouèno culturâl Changiér
Sports Changiér
Los clubes sportifs grenoblês los més cognus sont lo FC Grenoblo rugbi (FCG) en rugbi, lo Grenoblo Calço 38 (GF38) en calço et pués los Broulors de lops (BDL) en hoquê sur gllace.
Pèrsonalitâts liyêes a la comena Changiér
Bôna-chiéra Changiér
Èvènements Changiér
Hèraldica Changiér
Galerie d’émâges Changiér
Vêre avouéc Changiér
Bibliografia Changiér
Lims de defôr Changiér
Notes et rèferences Changiér
Notes Changiér
- Dedens la corrèspondance de L. Munatius Plancus, govèrnor de la Gôla transarpenche et viely luètenent de Cèsâr avouéc Cicèron, aprés l’assassinat de Cèsâr ; citâ dens Bernard, Grenoble à l’époque gallo-romaine d’après les inscriptions, Grenoblo, PUG, (ISBN 978-2-7061-1051-1, en legne) p. 25. Na lètra du 4 de jouen 43, onte que fât alusion a un pont (de navéls ?) empleyê per sos sordâts por passar l’Isera a Cularo, et pués fotu bâs aprés lor passâjo (Ad familiares, 10, 23).
Rèferences Changiér
- (fr) Pierre Bozon, Le Pays des Villards en Maurienne, Éditions des Cahiers de l’Alpe, Grenoblo, 1970, pâge 277.
- (en) Secret Capitals - GRENOBLE {Nanotechnology} - Little Big Town, sur lo seto de l’èdicion eropèèna de la gazèta Time.
- (fr) Grenoble, cinquième ville la plus innovante au monde, selon Forbes, viu lo 16 de julyèt 2013.
- (fr) Insee - Population légale de Grenoble en 2012, viu lo 26 de julyèt 2015.
- (fr) Insee - Population de l’unité urbaine de Grenoble au recensement de 2012, viu lo 26 de julyèt 2015.
- (fr) Insee - Évolution et structure de la population de l’aire urbaine de Grenoble, viu lo 26 de julyèt 2015.
- (fr) Grenoble (38000) et ses habitants, viu lo 21 d’oût 2012.
- (fr) Aimé Bocquet, L’Isère préhistorique et protohistorique, Gallia-Préhistoire, 1969-2, p. 274.
- (fr) Bernard, Grenoble à l’époque gallo-romaine d’après les inscriptions, Grenoblo, PUG, (ISBN 978-2-7061-1051-1, en legne) p. 35.
- (fr) Félix Vernay, Petite histoire du Dauphiné, 1933, p. 9.
- (fr) Félix Vernay, Petite histoire du Dauphiné, 1933, p. 58.
- (fr) Félix Vernay, Petite histoire du Dauphiné, 1933, p. 78.
- (fr) Vidal Chaumel, Histoire de Grenoble, éditions Privat, p. 68, 123, 126, 223.