Vouiquipèdia:Lumiére dessus…/Avril 2021


Presentacion (a traduire)

Cela pâge est consacrée à l’organisation et à la maintenance du cadre Wikipédia:Lumière sur de la page d’accueil de Wikipédia. Celui-ci est rempli par l’appel de la page correspondante, dont le contenu est renouvelé quotidiennement de façon automatique. Lorsqu'un article est labellisé à la suite d'un vote AdQ ou BA, il faut créer une sous-page « Wikipédia:Lumière sur/Nom de l'article labellisé ». Cette dernière comprend le résumé introductif de l'article (avec un maximum de 400 mots). L'article sera ensuite mis en lumière sur la page d’accueil le jour programmé.

Il n'y a pas de « sélection », tous les articles de Wikipédia apparaissent sur la page d'accueil, une fois labellisés. Ils peuvent également repasser une nouvelle fois après plusieurs années, s'ils ont été remis à neuf par le projet Après label.

Pour rédiger une Lumière sur un article, suivez les instructions de la page d'aide.

Programo du mês

Dejô 1ér d’avril 2021

 
L’entrâ principâla de la catèdrâla Sant-Nicolâs de Nice.

Nice [nis] (Nice [nis] en francês, Nissa (nôrma mestralenche) ou ben Niça (nôrma cllassica) [ˈni.sa] en occitan niçârd, Nizza [ˈnit.tsa] en étalien) est na comena francêsa et occitana du Sud-Èste de la France, prèfèctura du dèpartament de les Ârpes-de-Mar et pués seconda vela de la règ·ion Provence-Ârpes-Couta d’Azuro dèrriér Marselye. Placiêe u fin bèc sud-èste de la France, vers na trentêna de kilomètros de la frontiére franco-étalièna, el est enstalâye a riva de la mar Mèditèrranê, sus la bê des Anjos et u bèc du Palyon.

Capitâla de la vigarie de Nice, los ôtros côps, el ére dens la Liguria antica entre-mié lo fllevo du Vâr et de la Magra, dens la Regio IX Liguria romèna, dens lo reyômo d’Étalia (Sant-Empiro romen) entre-mié lo IXémo et lo XIémo siècllo, dens la liga ligura et pués dens la rèpublica de Gêna, devant que chouèsir la protèccion de la comtât de Savouè aprés la guèrra de l’Union d’Èx gâgnêe per los pro-angevins (Marselye, Ârlo, Antibo, etc.) contre los pro-carlistos (Èx, Tolon, Nice, etc.). La partia cuchientenche et les vigaries de Canes sont renomâyes « Tèrres nôves de Provence » per los provençâls aprés la dèdicion de Nice a la Savouè (acto de Dèdicion) en 1388. Nice vint en 1526 la capitâla de la comtât de Nice. En 1713, la Savouè gâgne, per héretâjo, la Secila qu’èchange pués aprés en 1720 avouèc la Sardègne, cen que balye nèssence u reyômo de Piemont-Sardègne. Cél novél ensemblo, enstalâ des doux fllancs de les Ârpes, fôrme d’ense yon des Ètats étaliens prè-unitèros, que la capitâla est fixâye a Turin. Nice vint francêsa en 1860, aprés un rèferendon.

Los habitents de la vela sont apelâs los Niçârds [lu ni.ˈsɑ] et les Niçârdes [le ni.ˈsɑːrd].

Liére la suita

Devendro 2 d’avril 2021

 
L’entrâ principâla de la catèdrâla Sant-Nicolâs de Nice.

Nice [nis] (Nice [nis] en francês, Nissa (nôrma mestralenche) ou ben Niça (nôrma cllassica) [ˈni.sa] en occitan niçârd, Nizza [ˈnit.tsa] en étalien) est na comena francêsa et occitana du Sud-Èste de la France, prèfèctura du dèpartament de les Ârpes-de-Mar et pués seconda vela de la règ·ion Provence-Ârpes-Couta d’Azuro dèrriér Marselye. Placiêe u fin bèc sud-èste de la France, vers na trentêna de kilomètros de la frontiére franco-étalièna, el est enstalâye a riva de la mar Mèditèrranê, sus la bê des Anjos et u bèc du Palyon.

Capitâla de la vigarie de Nice, los ôtros côps, el ére dens la Liguria antica entre-mié lo fllevo du Vâr et de la Magra, dens la Regio IX Liguria romèna, dens lo reyômo d’Étalia (Sant-Empiro romen) entre-mié lo IXémo et lo XIémo siècllo, dens la liga ligura et pués dens la rèpublica de Gêna, devant que chouèsir la protèccion de la comtât de Savouè aprés la guèrra de l’Union d’Èx gâgnêe per los pro-angevins (Marselye, Ârlo, Antibo, etc.) contre los pro-carlistos (Èx, Tolon, Nice, etc.). La partia cuchientenche et les vigaries de Canes sont renomâyes « Tèrres nôves de Provence » per los provençâls aprés la dèdicion de Nice a la Savouè (acto de Dèdicion) en 1388. Nice vint en 1526 la capitâla de la comtât de Nice. En 1713, la Savouè gâgne, per héretâjo, la Secila qu’èchange pués aprés en 1720 avouèc la Sardègne, cen que balye nèssence u reyômo de Piemont-Sardègne. Cél novél ensemblo, enstalâ des doux fllancs de les Ârpes, fôrme d’ense yon des Ètats étaliens prè-unitèros, que la capitâla est fixâye a Turin. Nice vint francêsa en 1860, aprés un rèferendon.

Los habitents de la vela sont apelâs los Niçârds [lu ni.ˈsɑ] et les Niçârdes [le ni.ˈsɑːrd].

Liére la suita

Dessando 3 d’avril 2021

 
L’entrâ principâla de la catèdrâla Sant-Nicolâs de Nice.

Nice [nis] (Nice [nis] en francês, Nissa (nôrma mestralenche) ou ben Niça (nôrma cllassica) [ˈni.sa] en occitan niçârd, Nizza [ˈnit.tsa] en étalien) est na comena francêsa et occitana du Sud-Èste de la France, prèfèctura du dèpartament de les Ârpes-de-Mar et pués seconda vela de la règ·ion Provence-Ârpes-Couta d’Azuro dèrriér Marselye. Placiêe u fin bèc sud-èste de la France, vers na trentêna de kilomètros de la frontiére franco-étalièna, el est enstalâye a riva de la mar Mèditèrranê, sus la bê des Anjos et u bèc du Palyon.

Capitâla de la vigarie de Nice, los ôtros côps, el ére dens la Liguria antica entre-mié lo fllevo du Vâr et de la Magra, dens la Regio IX Liguria romèna, dens lo reyômo d’Étalia (Sant-Empiro romen) entre-mié lo IXémo et lo XIémo siècllo, dens la liga ligura et pués dens la rèpublica de Gêna, devant que chouèsir la protèccion de la comtât de Savouè aprés la guèrra de l’Union d’Èx gâgnêe per los pro-angevins (Marselye, Ârlo, Antibo, etc.) contre los pro-carlistos (Èx, Tolon, Nice, etc.). La partia cuchientenche et les vigaries de Canes sont renomâyes « Tèrres nôves de Provence » per los provençâls aprés la dèdicion de Nice a la Savouè (acto de Dèdicion) en 1388. Nice vint en 1526 la capitâla de la comtât de Nice. En 1713, la Savouè gâgne, per héretâjo, la Secila qu’èchange pués aprés en 1720 avouèc la Sardègne, cen que balye nèssence u reyômo de Piemont-Sardègne. Cél novél ensemblo, enstalâ des doux fllancs de les Ârpes, fôrme d’ense yon des Ètats étaliens prè-unitèros, que la capitâla est fixâye a Turin. Nice vint francêsa en 1860, aprés un rèferendon.

Los habitents de la vela sont apelâs los Niçârds [lu ni.ˈsɑ] et les Niçârdes [le ni.ˈsɑːrd].

Liére la suita

Demenge 4 d’avril 2021

 
L’entrâ principâla de la catèdrâla Sant-Nicolâs de Nice.

Nice [nis] (Nice [nis] en francês, Nissa (nôrma mestralenche) ou ben Niça (nôrma cllassica) [ˈni.sa] en occitan niçârd, Nizza [ˈnit.tsa] en étalien) est na comena francêsa et occitana du Sud-Èste de la France, prèfèctura du dèpartament de les Ârpes-de-Mar et pués seconda vela de la règ·ion Provence-Ârpes-Couta d’Azuro dèrriér Marselye. Placiêe u fin bèc sud-èste de la France, vers na trentêna de kilomètros de la frontiére franco-étalièna, el est enstalâye a riva de la mar Mèditèrranê, sus la bê des Anjos et u bèc du Palyon.

Capitâla de la vigarie de Nice, los ôtros côps, el ére dens la Liguria antica entre-mié lo fllevo du Vâr et de la Magra, dens la Regio IX Liguria romèna, dens lo reyômo d’Étalia (Sant-Empiro romen) entre-mié lo IXémo et lo XIémo siècllo, dens la liga ligura et pués dens la rèpublica de Gêna, devant que chouèsir la protèccion de la comtât de Savouè aprés la guèrra de l’Union d’Èx gâgnêe per los pro-angevins (Marselye, Ârlo, Antibo, etc.) contre los pro-carlistos (Èx, Tolon, Nice, etc.). La partia cuchientenche et les vigaries de Canes sont renomâyes « Tèrres nôves de Provence » per los provençâls aprés la dèdicion de Nice a la Savouè (acto de Dèdicion) en 1388. Nice vint en 1526 la capitâla de la comtât de Nice. En 1713, la Savouè gâgne, per héretâjo, la Secila qu’èchange pués aprés en 1720 avouèc la Sardègne, cen que balye nèssence u reyômo de Piemont-Sardègne. Cél novél ensemblo, enstalâ des doux fllancs de les Ârpes, fôrme d’ense yon des Ètats étaliens prè-unitèros, que la capitâla est fixâye a Turin. Nice vint francêsa en 1860, aprés un rèferendon.

Los habitents de la vela sont apelâs los Niçârds [lu ni.ˈsɑ] et les Niçârdes [le ni.ˈsɑːrd].

Liére la suita

Delon 5 d’avril 2021

 
L’entrâ principâla de la catèdrâla Sant-Nicolâs de Nice.

Nice [nis] (Nice [nis] en francês, Nissa (nôrma mestralenche) ou ben Niça (nôrma cllassica) [ˈni.sa] en occitan niçârd, Nizza [ˈnit.tsa] en étalien) est na comena francêsa et occitana du Sud-Èste de la France, prèfèctura du dèpartament de les Ârpes-de-Mar et pués seconda vela de la règ·ion Provence-Ârpes-Couta d’Azuro dèrriér Marselye. Placiêe u fin bèc sud-èste de la France, vers na trentêna de kilomètros de la frontiére franco-étalièna, el est enstalâye a riva de la mar Mèditèrranê, sus la bê des Anjos et u bèc du Palyon.

Capitâla de la vigarie de Nice, los ôtros côps, el ére dens la Liguria antica entre-mié lo fllevo du Vâr et de la Magra, dens la Regio IX Liguria romèna, dens lo reyômo d’Étalia (Sant-Empiro romen) entre-mié lo IXémo et lo XIémo siècllo, dens la liga ligura et pués dens la rèpublica de Gêna, devant que chouèsir la protèccion de la comtât de Savouè aprés la guèrra de l’Union d’Èx gâgnêe per los pro-angevins (Marselye, Ârlo, Antibo, etc.) contre los pro-carlistos (Èx, Tolon, Nice, etc.). La partia cuchientenche et les vigaries de Canes sont renomâyes « Tèrres nôves de Provence » per los provençâls aprés la dèdicion de Nice a la Savouè (acto de Dèdicion) en 1388. Nice vint en 1526 la capitâla de la comtât de Nice. En 1713, la Savouè gâgne, per héretâjo, la Secila qu’èchange pués aprés en 1720 avouèc la Sardègne, cen que balye nèssence u reyômo de Piemont-Sardègne. Cél novél ensemblo, enstalâ des doux fllancs de les Ârpes, fôrme d’ense yon des Ètats étaliens prè-unitèros, que la capitâla est fixâye a Turin. Nice vint francêsa en 1860, aprés un rèferendon.

Los habitents de la vela sont apelâs los Niçârds [lu ni.ˈsɑ] et les Niçârdes [le ni.ˈsɑːrd].

Liére la suita

Demârs 6 d’avril 2021

 
L’amimôna des bochalèts dedens
lo desot-bouesc.

L’amimôna des bochalèts (Anemone nemorosa ; du grèco anemos : « vent » et pués du latin nemorosus : « des bouescs ») est na planta folyèrua pèrèna que fllorét de forél de la famelye de les renonculacès, du genro de les amimônes.
O est na planta tipica des desot-bouescs comena dedens les zones tempèrâyes et frèches de l’hèmisféro bise (holartico).

El est asse-ben cognua coment lo boquèt de sèrpent en savoyârd, lo coucou bâtârd (le coucou bâthârd en grafia sarrâye) ou ben lo mèrlor en friborgês et pués la risolèta en vôdouès.

Liére la suita

Demécro 7 d’avril 2021

 
L’amimôna des bochalèts dedens
lo desot-bouesc.

L’amimôna des bochalèts (Anemone nemorosa ; du grèco anemos : « vent » et pués du latin nemorosus : « des bouescs ») est na planta folyèrua pèrèna que fllorét de forél de la famelye de les renonculacès, du genro de les amimônes.
O est na planta tipica des desot-bouescs comena dedens les zones tempèrâyes et frèches de l’hèmisféro bise (holartico).

El est asse-ben cognua coment lo boquèt de sèrpent en savoyârd, lo coucou bâtârd (le coucou bâthârd en grafia sarrâye) ou ben lo mèrlor en friborgês et pués la risolèta en vôdouès.

Liére la suita

Dejô 8 d’avril 2021

 
L’amimôna des bochalèts dedens
lo desot-bouesc.

L’amimôna des bochalèts (Anemone nemorosa ; du grèco anemos : « vent » et pués du latin nemorosus : « des bouescs ») est na planta folyèrua pèrèna que fllorét de forél de la famelye de les renonculacès, du genro de les amimônes.
O est na planta tipica des desot-bouescs comena dedens les zones tempèrâyes et frèches de l’hèmisféro bise (holartico).

El est asse-ben cognua coment lo boquèt de sèrpent en savoyârd, lo coucou bâtârd (le coucou bâthârd en grafia sarrâye) ou ben lo mèrlor en friborgês et pués la risolèta en vôdouès.

Liére la suita

Devendro 9 d’avril 2021

 
L’amimôna des bochalèts dedens
lo desot-bouesc.

L’amimôna des bochalèts (Anemone nemorosa ; du grèco anemos : « vent » et pués du latin nemorosus : « des bouescs ») est na planta folyèrua pèrèna que fllorét de forél de la famelye de les renonculacès, du genro de les amimônes.
O est na planta tipica des desot-bouescs comena dedens les zones tempèrâyes et frèches de l’hèmisféro bise (holartico).

El est asse-ben cognua coment lo boquèt de sèrpent en savoyârd, lo coucou bâtârd (le coucou bâthârd en grafia sarrâye) ou ben lo mèrlor en friborgês et pués la risolèta en vôdouès.

Liére la suita

Dessando 10 d’avril 2021

 
L’amimôna des bochalèts dedens
lo desot-bouesc.

L’amimôna des bochalèts (Anemone nemorosa ; du grèco anemos : « vent » et pués du latin nemorosus : « des bouescs ») est na planta folyèrua pèrèna que fllorét de forél de la famelye de les renonculacès, du genro de les amimônes.
O est na planta tipica des desot-bouescs comena dedens les zones tempèrâyes et frèches de l’hèmisféro bise (holartico).

El est asse-ben cognua coment lo boquèt de sèrpent en savoyârd, lo coucou bâtârd (le coucou bâthârd en grafia sarrâye) ou ben lo mèrlor en friborgês et pués la risolèta en vôdouès.

Liére la suita

Demenge 11 d’avril 2021

 
Navéls de crouesiéres a quê a Liyon.

Un navél ou ben un batél est na construccion d’homo capâblo de fllotar sus l’égoua et d’y remuar, dirigiê per sos ocupents. Rèpond a les fôtes du transpôrt maritimo ou ben flleviâl, et pués pèrmèt un mouél d’activitâts coment lo transpôrt de gens de marchandies, la guèrra sus mar, la pêche, la plèsence, ou ben d’ôtros sèrviços coment la sècuritât des ôtros navéls.

Los navéls ant acompagnê l’Homo dens son èvolucion. Endispensâblos pendent les grantes guèrres et conquétes, et asse-ben por la subsistence per la pêche, sont étâs transformâs et pués fant ora partia entègrenta des sistèmos comèrciâls et militèros modèrnos : plusiors milyons de navéls de pêche sont empleyês per quârques diézênes de milyons de pêchiors de per lo mondo et les guèrres modèrnes fant apèl a de nâfs brâvament sofistiquâyes por transportar et sotegnir les fôrces a tèrra ; prés de 35 000 nâfs de comèrço ant transportâ 7,4 milyârds de tones de marchandies en 2007 (vêde dètalys de celos chifros més avâl).

Liére la suita

Delon 12 d’avril 2021

 
Navéls de crouesiéres a quê a Liyon.

Un navél ou ben un batél est na construccion d’homo capâblo de fllotar sus l’égoua et d’y remuar, dirigiê per sos ocupents. Rèpond a les fôtes du transpôrt maritimo ou ben flleviâl, et pués pèrmèt un mouél d’activitâts coment lo transpôrt de gens de marchandies, la guèrra sus mar, la pêche, la plèsence, ou ben d’ôtros sèrviços coment la sècuritât des ôtros navéls.

Los navéls ant acompagnê l’Homo dens son èvolucion. Endispensâblos pendent les grantes guèrres et conquétes, et asse-ben por la subsistence per la pêche, sont étâs transformâs et pués fant ora partia entègrenta des sistèmos comèrciâls et militèros modèrnos : plusiors milyons de navéls de pêche sont empleyês per quârques diézênes de milyons de pêchiors de per lo mondo et les guèrres modèrnes fant apèl a de nâfs brâvament sofistiquâyes por transportar et sotegnir les fôrces a tèrra ; prés de 35 000 nâfs de comèrço ant transportâ 7,4 milyârds de tones de marchandies en 2007 (vêde dètalys de celos chifros més avâl).

Liére la suita

Demârs 13 d’avril 2021

 
Navéls de crouesiéres a quê a Liyon.

Un navél ou ben un batél est na construccion d’homo capâblo de fllotar sus l’égoua et d’y remuar, dirigiê per sos ocupents. Rèpond a les fôtes du transpôrt maritimo ou ben flleviâl, et pués pèrmèt un mouél d’activitâts coment lo transpôrt de gens de marchandies, la guèrra sus mar, la pêche, la plèsence, ou ben d’ôtros sèrviços coment la sècuritât des ôtros navéls.

Los navéls ant acompagnê l’Homo dens son èvolucion. Endispensâblos pendent les grantes guèrres et conquétes, et asse-ben por la subsistence per la pêche, sont étâs transformâs et pués fant ora partia entègrenta des sistèmos comèrciâls et militèros modèrnos : plusiors milyons de navéls de pêche sont empleyês per quârques diézênes de milyons de pêchiors de per lo mondo et les guèrres modèrnes fant apèl a de nâfs brâvament sofistiquâyes por transportar et sotegnir les fôrces a tèrra ; prés de 35 000 nâfs de comèrço ant transportâ 7,4 milyârds de tones de marchandies en 2007 (vêde dètalys de celos chifros més avâl).

Liére la suita

Demécro 14 d’avril 2021

 
Navéls de crouesiéres a quê a Liyon.

Un navél ou ben un batél est na construccion d’homo capâblo de fllotar sus l’égoua et d’y remuar, dirigiê per sos ocupents. Rèpond a les fôtes du transpôrt maritimo ou ben flleviâl, et pués pèrmèt un mouél d’activitâts coment lo transpôrt de gens de marchandies, la guèrra sus mar, la pêche, la plèsence, ou ben d’ôtros sèrviços coment la sècuritât des ôtros navéls.

Los navéls ant acompagnê l’Homo dens son èvolucion. Endispensâblos pendent les grantes guèrres et conquétes, et asse-ben por la subsistence per la pêche, sont étâs transformâs et pués fant ora partia entègrenta des sistèmos comèrciâls et militèros modèrnos : plusiors milyons de navéls de pêche sont empleyês per quârques diézênes de milyons de pêchiors de per lo mondo et les guèrres modèrnes fant apèl a de nâfs brâvament sofistiquâyes por transportar et sotegnir les fôrces a tèrra ; prés de 35 000 nâfs de comèrço ant transportâ 7,4 milyârds de tones de marchandies en 2007 (vêde dètalys de celos chifros més avâl).

Liére la suita

Dejô 15 d’avril 2021

 
Navéls de crouesiéres a quê a Liyon.

Un navél ou ben un batél est na construccion d’homo capâblo de fllotar sus l’égoua et d’y remuar, dirigiê per sos ocupents. Rèpond a les fôtes du transpôrt maritimo ou ben flleviâl, et pués pèrmèt un mouél d’activitâts coment lo transpôrt de gens de marchandies, la guèrra sus mar, la pêche, la plèsence, ou ben d’ôtros sèrviços coment la sècuritât des ôtros navéls.

Los navéls ant acompagnê l’Homo dens son èvolucion. Endispensâblos pendent les grantes guèrres et conquétes, et asse-ben por la subsistence per la pêche, sont étâs transformâs et pués fant ora partia entègrenta des sistèmos comèrciâls et militèros modèrnos : plusiors milyons de navéls de pêche sont empleyês per quârques diézênes de milyons de pêchiors de per lo mondo et les guèrres modèrnes fant apèl a de nâfs brâvament sofistiquâyes por transportar et sotegnir les fôrces a tèrra ; prés de 35 000 nâfs de comèrço ant transportâ 7,4 milyârds de tones de marchandies en 2007 (vêde dètalys de celos chifros més avâl).

Liére la suita

Devendro 16 d’avril 2021

 
La pârt finâla du cors du Botiér, prôcho du Pont de bèrrio, lo long de l’avenuva Frèderic Chabôd et de la ruva Pierro Pâquèta, en Vela.

Lo Botiér [bɔ.ˈtʃi] (le Buthier en francês) ’l est un fllevo étalien et pués un aflluent de Jouère, que dèscend de la Vâlpelena, en Vâl d’Aousta.

’L est considèrâ come lo second fllevo vâldoten aprés Jouère, tués les ôtros cors d’égoue de la règ·ion étent considèrâs come des torrents.

Liére la suite

Dessando 17 d’avril 2021

 
La pârt finâla du cors du Botiér, prôcho du Pont de bèrrio, lo long de l’avenuva Frèderic Chabôd et de la ruva Pierro Pâquèta, en Vela.

Lo Botiér [bɔ.ˈtʃi] (le Buthier en francês) ’l est un fllevo étalien et pués un aflluent de Jouère, que dèscend de la Vâlpelena, en Vâl d’Aousta.

’L est considèrâ come lo second fllevo vâldoten aprés Jouère, tués les ôtros cors d’égoue de la règ·ion étent considèrâs come des torrents.

Liére la suite

Demenge 18 d’avril 2021

 
La pârt finâla du cors du Botiér, prôcho du Pont de bèrrio, lo long de l’avenuva Frèderic Chabôd et de la ruva Pierro Pâquèta, en Vela.

Lo Botiér [bɔ.ˈtʃi] (le Buthier en francês) ’l est un fllevo étalien et pués un aflluent de Jouère, que dèscend de la Vâlpelena, en Vâl d’Aousta.

’L est considèrâ come lo second fllevo vâldoten aprés Jouère, tués les ôtros cors d’égoue de la règ·ion étent considèrâs come des torrents.

Liére la suite

Delon 19 d’avril 2021

 
La pârt finâla du cors du Botiér, prôcho du Pont de bèrrio, lo long de l’avenuva Frèderic Chabôd et de la ruva Pierro Pâquèta, en Vela.

Lo Botiér [bɔ.ˈtʃi] (le Buthier en francês) ’l est un fllevo étalien et pués un aflluent de Jouère, que dèscend de la Vâlpelena, en Vâl d’Aousta.

’L est considèrâ come lo second fllevo vâldoten aprés Jouère, tués les ôtros cors d’égoue de la règ·ion étent considèrâs come des torrents.

Liére la suite

Demârs 20 d’avril 2021

 
La pârt finâla du cors du Botiér, prôcho du Pont de bèrrio, lo long de l’avenuva Frèderic Chabôd et de la ruva Pierro Pâquèta, en Vela.

Lo Botiér [bɔ.ˈtʃi] (le Buthier en francês) ’l est un fllevo étalien et pués un aflluent de Jouère, que dèscend de la Vâlpelena, en Vâl d’Aousta.

’L est considèrâ come lo second fllevo vâldoten aprés Jouère, tués les ôtros cors d’égoue de la règ·ion étent considèrâs come des torrents.

Liére la suite

Demécro 21 d’avril 2021

 
Vua sus la Sona a Trevôrs.

Trevôrs [trə.ˈvy] (Trévoux en francês) est na comena francêsa pués arpetanna de la Domba, que sè trôve dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia du suer urben de Leyon.

El’éve la capitâla historica de la Domba.

Los habitents de la velèta s’apèlont los Trevorsiens [lu trə.vɔr.ˈsjõ] pués les Trevorsiènes [lə trə.vɔr.ˈsjən].

Liére la suita

Dejô 22 d’avril 2021

 
Vua sus la Sona a Trevôrs.

Trevôrs [trə.ˈvy] (Trévoux en francês) est na comena francêsa pués arpetanna de la Domba, que sè trôve dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia du suer urben de Leyon.

El’éve la capitâla historica de la Domba.

Los habitents de la velèta s’apèlont los Trevorsiens [lu trə.vɔr.ˈsjõ] pués les Trevorsiènes [lə trə.vɔr.ˈsjən].

Liére la suita

Devendro 23 d’avril 2021

 
Vua sus la Sona a Trevôrs.

Trevôrs [trə.ˈvy] (Trévoux en francês) est na comena francêsa pués arpetanna de la Domba, que sè trôve dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia du suer urben de Leyon.

El’éve la capitâla historica de la Domba.

Los habitents de la velèta s’apèlont los Trevorsiens [lu trə.vɔr.ˈsjõ] pués les Trevorsiènes [lə trə.vɔr.ˈsjən].

Liére la suita

Dessando 24 d’avril 2021

 
Vua sus la Sona a Trevôrs.

Trevôrs [trə.ˈvy] (Trévoux en francês) est na comena francêsa pués arpetanna de la Domba, que sè trôve dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia du suer urben de Leyon.

El’éve la capitâla historica de la Domba.

Los habitents de la velèta s’apèlont los Trevorsiens [lu trə.vɔr.ˈsjõ] pués les Trevorsiènes [lə trə.vɔr.ˈsjən].

Liére la suita

Demenge 25 d’avril 2021

 
Vua sus la Sona a Trevôrs.

Trevôrs [trə.ˈvy] (Trévoux en francês) est na comena francêsa pués arpetanna de la Domba, que sè trôve dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia du suer urben de Leyon.

El’éve la capitâla historica de la Domba.

Los habitents de la velèta s’apèlont los Trevorsiens [lu trə.vɔr.ˈsjõ] pués les Trevorsiènes [lə trə.vɔr.ˈsjən].

Liére la suita

Delon 26 d’avril 2021

 
La fllor d’un’amimôna pèrsa.

L’amimôna pèrsa (Hepatica nobilis ; sin. : Anemone hepatica L., 1753) est na planta folyèrua pèrèna que fllorét de forél de la famelye de les renonculacès, du genro de les hèpatiques.
O est na planta tipica des desot-bouescs comena dedens les zones tempèrâyes et frèches de l’hèmisféro bise (holartico).

El est étot cognua coment la rêna des bouescs (la rênna des bouescs en grafia sarrâye) en savoyârd, lo boquèt du fèjo en valêsan, l’hèrb’u fèjo en ôtros patouès romands et pués l’ovelèta en friborgês.

Liére la suita

Demârs 27 d’avril 2021

 
La fllor d’un’amimôna pèrsa.

L’amimôna pèrsa (Hepatica nobilis ; sin. : Anemone hepatica L., 1753) est na planta folyèrua pèrèna que fllorét de forél de la famelye de les renonculacès, du genro de les hèpatiques.
O est na planta tipica des desot-bouescs comena dedens les zones tempèrâyes et frèches de l’hèmisféro bise (holartico).

El est étot cognua coment la rêna des bouescs (la rênna des bouescs en grafia sarrâye) en savoyârd, lo boquèt du fèjo en valêsan, l’hèrb’u fèjo en ôtros patouès romands et pués l’ovelèta en friborgês.

Liére la suita

Demécro 28 d’avril 2021

 
La fllor d’un’amimôna pèrsa.

L’amimôna pèrsa (Hepatica nobilis ; sin. : Anemone hepatica L., 1753) est na planta folyèrua pèrèna que fllorét de forél de la famelye de les renonculacès, du genro de les hèpatiques.
O est na planta tipica des desot-bouescs comena dedens les zones tempèrâyes et frèches de l’hèmisféro bise (holartico).

El est étot cognua coment la rêna des bouescs (la rênna des bouescs en grafia sarrâye) en savoyârd, lo boquèt du fèjo en valêsan, l’hèrb’u fèjo en ôtros patouès romands et pués l’ovelèta en friborgês.

Liére la suita

Dejô 29 d’avril 2021

 
La fllor d’un’amimôna pèrsa.

L’amimôna pèrsa (Hepatica nobilis ; sin. : Anemone hepatica L., 1753) est na planta folyèrua pèrèna que fllorét de forél de la famelye de les renonculacès, du genro de les hèpatiques.
O est na planta tipica des desot-bouescs comena dedens les zones tempèrâyes et frèches de l’hèmisféro bise (holartico).

El est étot cognua coment la rêna des bouescs (la rênna des bouescs en grafia sarrâye) en savoyârd, lo boquèt du fèjo en valêsan, l’hèrb’u fèjo en ôtros patouès romands et pués l’ovelèta en friborgês.

Liére la suita

Devendro 30 d’avril 2021

 
La fllor d’un’amimôna pèrsa.

L’amimôna pèrsa (Hepatica nobilis ; sin. : Anemone hepatica L., 1753) est na planta folyèrua pèrèna que fllorét de forél de la famelye de les renonculacès, du genro de les hèpatiques.
O est na planta tipica des desot-bouescs comena dedens les zones tempèrâyes et frèches de l’hèmisféro bise (holartico).

El est étot cognua coment la rêna des bouescs (la rênna des bouescs en grafia sarrâye) en savoyârd, lo boquèt du fèjo en valêsan, l’hèrb’u fèjo en ôtros patouès romands et pués l’ovelèta en friborgês.

Liére la suita