França

Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Rèpublica francêsa

(fr) République française

Drapél
Drapél de la France
Blâson
Armoueria de la France
Devisa Liberté, Égalité, Fraternité
(Libèrtât, Ègalitât, Fratèrnitât)
Himno La Marseillaise
(La Marselyêsa)
Dèscripcion de cel’émâge, tot pariér comentâye ce-aprés

La Rèpublica francêsa dedens lo mondo.

Dèscripcion de cel’émâge, tot pariér comentâye ce-aprés

Partia eropèèna de la France, apelâye France mètropolitana, permié l’Union eropèèna (vèrd cllâr).


Noms arpetans
Fôrma côrta
en ORB lârge
France
Fôrma côrta
en ORB sarrâye
França
Administracion
Fôrma de l’Ètat Rèpublica constitucionâla unitèra mié-prèsidenciâla (vêre Règ·imo rèpubliquen en France)
Prèsident de la rèpublica Emmanuel Macron
Premiér ministro Gabriel Attal
Prèsident du Sènat Gérard Larcher
Prèsident de l’Assemblâ nacionâla Richard Ferrand
Lengoues oficièles Francês
Capitâla Paris
G·eografia
Ples granta vela Paris
Supèrficie totâla 672 369[Nota 1] km2
(rengiê 41émo)
Supèrficie en égoua 0,26 %
Fus horèro UTC +1 (HEC) ;
hora de chôd-temps : UTC +2 (HAEC)
Dèmografia
Populacion totâla (1ér de jouen 2016) 67 314 000[Nota 2],[I 1] hab.
(rengiê 20émo)
Densitât 98,8[Nota 3] hab./km2
Èconomia
FDB (PPE) (2014) en ôgmentacion 2 580,75 milyârds de $
+2,15 %[1] ([[Lista des payis per FDB (PPE)|Modèlo:8o/193]])
FDB nominâl per hab. (2015) en diminucion 37 675,006 $
-14,93 %[1] (Modèlo:10o/193)
FDB (PPE) per hab. (2015) en ôgmentacion 41 180,697 $
+1,68 %[1] (Modèlo:10o/193)
Quota de chômâjo (2016) en diminucion positiva 10,2 % de la pop. activa
-0,10 %[1]
Dèta publica bruta (2014) Nominâla :
en ôgmentacion nègativa 2,137 milyârds d’
+2.2 %
Relativa :
en ôgmentacion nègativa 95,56 % du FDB
+3,54 %
Monéya Erô et
Franc Pacefico[Nota 4] (EUR et XPF​)
Dèvelopament
EDH (2014) en ôgmentacion 0,888 (rudo hôt[2] ; [[Lista des payis per EDH|Modèlo:22o]])
De totes sôrtes
Code ISO 3166-1 FRA, FR​
Domêno Malyâjo .fr[Nota 5]
Endicatif tèlèfonico +33 (mètropola)
590 (Goadeloupe, Sant-Martin et Sant-Bartelomél)
594 (Guyana)
596 (Martinica)
262 (La Rèunion, Mayota)
508 (Sant-Pierro-et-Miquelon)
687 (Novèla-Calèdonia)
689 (Polinèsia francêsa)
Organisacions entèrnacionâles ONU : 24 d’octobro 1945[3]
OTAN : 4 d’avril 1949
UE : 25 de mârs 1957

La France, des côps asse-ben la França et pués oficièlament la Rèpublica francêsa (France et République française en francês), est un Ètat transcontinentâl sôveren, que sè trôve surtot en Eropa cuchientenche[Nota 6],[4], mas que presente avouéc de tèrritouèros dedens los ocèans Endien[Nota 7], Atlantico[Nota 8] et Pacefico[Nota 9] et pués sur lo continent sud-amèriquen[Nota 10]. La France est na rèpublica constitucionâla unitèra qu’at un règ·imo mié-prèsidenciâl. La vela de Paris est sa capitâla, la lengoua oficièla lo francês, la monéya oficièla l’erô et lo franc Pacefico sur sos tèrritouèros de l’ocèan Pacefico. La devisa de la France est « Libèrtât, Ègalitât, Fratèrnitât », et pués son drapél est constituâ de três bendes drêtes règuliéres blua, blanche et roge. L’himno nacionâl est La Marselyêsa.

La France est un payis formâ u comencement de l’Hôt Moyen Âjo, que tire son nom des Francs. Dês lo comencement du XVIIémo siècllo tant qu’a la premiére mêtiêt du XXémo siècllo, el at un vâsto empiro coloniâl. Dês los ans 1950, el est yon des actors de la construccion de l’Union eropèèna. El est la trêsiéma pouessience nuclèâra mondiâla, yon des cinq membros pèrmanents du Consèly de sècuritât de les Nacions unies et yon des membros de l’OTAN. El est asse-ben membro du G7, du G20, de la zona erô, de l’Èspâço Schengen, de la Comission de l’ocèan Endien et pués abrite la sièta du Consèly de l’Eropa, du Parlement eropèen et de l’UNÈSCÔ. La France at un’enfluence cognua en matiére politica, èconomica, militèra et culturâla en Eropa et dedens la résta du mondo.

Solèt payis u mondo a ègzèrciér sa sôverenetât sur de tèrritouèros distribuâs dessus três ocèans et doux continents[5],[Nota 11],[Nota 12], sa presence g·eopolitica est importanta u nivél mondiâl, s’apoye sur na baragne d’ambassades et de consulats ètendua, la seconda u mondo dèrriér cela des Ètats-Unis, et pués at de bâses militères sur tôs los continents. La France at la seconda ples granta zona èconomica èxcllusiva (èspâço maritimo) u mondo, qu’y s’apond un’èxtension du platél continentâl de 579 000 km2 en 2015[6], et sè renge premiére pouessience maritima mondiâla per sa divèrsitât et sa biodivèrsitât.

La France est, en 2014, la trêsiéma pouessience èconomica eropèèna dèrriér les Alemagnes et lo Reyômo-Uni, et pués est la siésiéma pouessience èconomica mondiâla per FDB nominâl (nôviéma a paritât de povêr d’emplèta), et afiche un nivél de via « rudo hôt » [[Lista des payis per EDH|(Modèlo:20o u cllassement EDH en 2014)]]. Figure permié los numerôs yon mondiâls dedens los sèctors de l’agroalimentèro, de l’aèronôtica, de l’ôtomobila, de les marchandies de luxo, du tourismo et du nuclèâr. U 1ér de janviér 2016, la populacion totâla de la France est de vers los 65,8 milyons d’habitents, d’aprés les èstimacions publeyêes per l’Insee, que 63 697 865 dedens les règ·ions mètropolitanes et 1 866 891 dedens les règ·ions ultramarenes en defôr de Mayota et pués 217 091 a Mayota (recensement 2012). Per alyor 604 400 vivont dedens les colèctivitâts d’outre-mar et en Novèla-Calèdonia.

La France est lo second payis lo ples poplâ de l’Union eropèèna dèrriér les Alemagnes. El est avouéc lo ples vâsto de l’Union eropèèna et lo trêsiémo payis lo ples vâsto d’Eropa[7]. Vielye pouessience coloniâla, sa cultura et sa civilisacion sont èpatâyes per los payis francèyents a travèrs lo mondo, unis dedens l’Organisacion entèrnacionâla de la francèyencie. Lo francês est la diéziéma lengoua matèrnâla la ples prègiêe u mondo et pués est yona de les lengoues avouéc la ples granta difusion, tradicionalament empleyê coment lengoua de la diplomacia. El est yona de les siéx lengoues oficièles et yona de les doves lengoues d’ôvra avouéc l’angllès de l’Organisacion de les Nacions unies, et pués lengoua oficièla ou ben d’ôvra d’un mouél d’organisacions entèrnacionâles ou ben règ·ionâles. Lo francês est asse-ben yona de les três lengoues d’ôvra de l’Union eropèèna — avouéc l’alemand et l’angllès.

G·eografia changiér

Localisacion et frontiéres changiér

 
Carta fisica simplifiêe de la France mètropolitèna.

La part eropèèna de la France est apelâye France mètropolitèna et est sitâye a l'una des èxtrèmitâts occidentâles de l'Eropa. Ele est bordâye per la mar du Nord u nord, la Manche u nord-ouèst, l'ocèan Atlantico a l'ouèst et la mar Mèditèrranê u sud-èst. Ele est frontalièra de la Bèlg·ique et du Luxembôrg u nord-èst, de l'Alemagne et de la Suisse a l'èst, de l'Étalie et de Monaco u sud-èst, de l'Èspagne et de l'Andora u sud-ouèst.

Les frontières u sud et a l'èst du payis corèspondont a de massifs montagnôx, los Pirènês, les Arpes et lo Jura, la frontièra a l'èst corèspond u revâl du Rin. La frontièra nord et nord-èst ne sè fonde sur gins d'èlèment naturél.

La France mètropolitèna comprend plusiôrs îles, notament la Corse et les îles de la couta. Ele est comprêsa entre les latitudes 42°19'46" N et 51°5'47" N, ense que les longitudes 4°46' O et 8°14'42" E. Sa partia continentâla s'ètend sur u torn de 1 000 km du nord u sud. La France est ègâlament composâye de tèrritouèros nombrôx situâs en-defôrs du continent eropèen, curament apelâs France d'utre-mêr, que li pèrmètont d'étre prèsenta sur tuis los ocèans du mondo fôrs l'ocèan artico. Celos tèrritouèros ant de statuts variâs dens l'administracion tèrritoriâla de la France et sè situont :

La France possède ègâlament de frontières tèrrèstres avouéc lo Brèsil et lo Suriname en Guyana, ense qu'avouéc los Payis-Bâs via la part francêsa de Sant-Martin. La supèrficie totâla de la France mètropolitèna ocupe 551 500 km2 et los ôtros tèrritouèros 30 904 km2. Cela supèrficie ne comprend pâs la Tèrra Adèlie sur laquinta la soverènetât francêsa est contèstâye. Cen est lo 42o ples grant payis du mondo per sa surface tèrrèstra. Est tôt pariér lo ples grant d'Eropa aprés la Russie et l'Ukrèna, ou lo dousièmo se encluont los dèpartements ultra-marens et lo ples grant de l'Union eropèèna. L'ètendua de son litoral, utre-mar enclus, est de 8 245 kilomètros.

Vêre : Massif centrâl.

G·eologia et relièf changiér

Cllimat changiér

Payisâjos et enveronance changiér

Toponimia changiér

Histouère changiér

 
Èvolucion des frontières de la France mètropolitèna, de 985 a 1947.

La France mètropolitèna actuèla ocupe la ples granta partie des anciènes Gôles cèltiques, conquêses par Jules Cèsar u 1ér sièclo dev. J.-C., mas ele trâye son niom de los Francs, un poplo gèrmanico que s'y enstalat a partir du Ve sièclo. La France est un Ètat a l'unificacion ancièna et fut l'yon de los premiérs payis de l'època modèrna que tentat un'èxpèrience dèmocratica.

Prèhistouère, protohistouère et Antiquitât changiér

 
Une des peintures de Lascaux, Dordogne, u torn de 18.000 dev. J.-C.

La prèsence humèna sur lo tèrritouèro de la France actuèla remonte u Palèolitico enfèrior ; les ples anciènes trâces de via humèna dâtont d'el y at u torn de 1 800 000 ans. L'homo est adonc confrontâ a un climat dificilo et variâblo, marcâ per plusiors ères gllacières que modifiont son câdro de via. La France compte un nombro importent de bârmes ornâyes du Palèolitico supèrior, avouéc l'una de les ples cèlèbres a Lascaux en Dordogne, (u torn de 18 000 ans dev. ora). Vèrs 10 000 ans, a la fin de la darrièra èra gllacièra, lo climat s'adocét. A partir de 7000, l'Eropa occidentâla entre dens lo Nèolitico et sos habitents sè sèdentarisont, ben que l'èvolucion sêye difèrenta a l'encan de les règ·ions. Aprés un fôrt dèvelopement dèmografico et agricolo ès IVe et IIIe milènèros, la mètalurgie fât son aparicion a la fin du IIIe milènèro, d'abôrd avouéc lo travaly du fér u VIIIe sièclo. En 600 dev. J.-C., de Grècos origènèros de la vela de Focêa fondont la vela de Massalia, la futura Marsèlye, u bôrd de la Mèditèrranê ; a la mèma època, quârques poplos cèltos pènètront dens lo tèrritouèro de la France actuèla, mas ceta ocupacion ne sè gènèralise a la totalitât du tèrritouèro qu'entre los Ve et IIIe sièclos dev. J.-C. La nocion de Gôla, « ΓαλαTία » en grèco, aparèt alors ; ele corèspond ès tèrritouèros de poplament cèlto comprês entre lo Rin, les Pirènês, l'Atlantico et la Mèditèrranê. Los Hèbrèos l'apèlont « Tzarphat ». La Gôla est alors un payis prospèro avouéc sa partia mèridionâla de ples en ples somêsa a les enfluences grèques et romènes.

 
Vèrcing·ètorix jète les armes devant Cèsar, pentura de Lionel Royer, 1899.

A partir de 125 dev. J.-C., lo sud de la Gôla est pou a pou conquês per la Rèpublica romèna, que y fonde les veles d'Ax-en-Provence, Tolosa et Narbona. En 58 dev. JC, Julo Cèsâr sè rue a la conquèta de la rèsta de la Gôla, et venc en 52 dev. J.-C. una rèvolta menâye per lo chièf gôlês Vèrcing·ètorix a Alèsia (houé la vela d'Alise-Sainte-Reine en Borgogne). Los tèrritouèros novèlament conquês sont devesâs per Augusto en nôf provinces romènes, desquintes les principâles sont la Narbonêsa u sud, l'Aquitèna u sud-ouèst, la Liyonêsa u çantre et a l'èst, et la Bèlg·ique u nord. De nombrôses veles sont fondâyes durent la pèriôda galo-romèna, permi lesquintes Liyon en 43 dev. J.-C., que devindrat la capitâla de la Gôla romèna ; celes-lé sont conciues a l'émâge de les citâts romènes avouéc un forum, un tèâtro, un circo, un amfitèâtro et de tèrmos. La relig·ion romèna sè superpôse ès cultos gôlês sen los fâre disparètre, les divinitâts sè confondont pou a pou dens un mèmo sincrètismo. U IIIe sièclo, la Gôla romèna cognèt una crisa grâva, lo limes, frontièra fortifiâye que protèj·âve l'Empiro de les encursions barbares, est franchi a plusiôrs reprêses per los Barbaros. Lo povêr romen, pendent cetu temps, semble gangalar : un Empiro de les Gôles est proclamâ en 260 et èmâque a la tutèla romèna tant qu'en 274. Mas la situacion s'amèlyore dens la premièra mêtiât du IVe sièclo, qu'est una pèriôda de renovél et de prospèritât por la Gôla. En 312, l'emperor Constantin Iér sè convèrtét u cristianismo ; los crètiens, persècutâs tant qu'ique, sè multipliont. Mas les envasions barbares recomençont a partir de la segonda mêtiât du IVe sièclo ; lo 31 dècembro 406, los Vandalos, Suèvos et Alans franchéssont lo Ren et travèrsont la Gôla tant qu'en Èspagne. U mêten du Ve sièclo, los Alamans et los Francs, doux poplos payens, s'instâlont u nord-èst de la France d'ora et ègzèrçont una fôrta pression sur los gènèrôx romens que sont en pôsto dens lo nord-èst de la Gôla.

Politica et administracion changiér

Divisions administratives changiér

Règ·ions de la France mètropolitana :

Règ·ions d’outre-mar :

Populacion et sociètât changiér

 
Les tropes ètno-lengouistiques de la France mètropolitana.

Dèmografia changiér

Lengoues changiér

Religions changiér

Èducacion changiér

Santât changiér

Mèdiâs changiér

Vôgues et jorns de féta changiér

Èconomia changiér

Transpôrts changiér

Cultura et patrimouèno changiér

Arch·itèctura changiér

Pintura changiér

Litèratura changiér

Musica changiér

Cinèmâ changiér

Sciences changiér

Bôna-chiéra changiér

Sports changiér

Francês ben cognus changiér

Codes payis changiér

Galerie d’émâges changiér

Vêre avouéc changiér

 

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus la France.

Bibliografia changiér

Lims de defôr changiér

Vêre changiér

Eropa

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

  1. 551 806 km2 por la France mètropolitana, 89 491 km2 por los DOM-ROM et 31 072 km2 por los ôtros tèrritouèros d’outre-mar (COM, Novèla-Calèdonia, TOAF et Clipperton). La tèrra Adèlie (432 000 km2) est betâye defôr de cél dècomptio.
  2. U 1ér de jouen 2016, 64 590 000 gens vivont en mètropola et 2 120 000 dedens los dèpartaments d’outre-mar (Mayota avouéc), ou ben 66 710 000 habitents. Se rapondont dedens asse-ben los 604 364 habitents de les colèctivitâts d’outre-mar (Polinèsia francêsa, Sant-Pierro-et-Miquelon, Valis-et-Futunâ, Sant-Martin et Sant-Bartelomél) et de Novèla-Calèdonia, la populacion de l’ensemblo des tèrritouèros francês avenge enveron 67,3 milyons.
  3. Cela valor regârde tota la France : mètropolitana et dèpartaments d’outre-mar. La densitât de populacion en France mètropolitana est de 115,8 hab./km2.
  4. Franc Pacefico dedens les colèctivitâts du Pacefico :
    1 000 XPF = 8,38 EUR tot justo, ou ben 1 EUR ≈ 119,331 7 XPF enveron (sôrsa oficièla IEOM).
  5. .gp, .mq, .gf, .re, .pm, .yt, .tf, .wf, .pf et .nc por los dèpartaments, règ·ions et colèctivitâts d’outre-mar, et pués .eu (partagiê avouéc los ôtros payis de l’Union eropèèna).
  6. Règ·ions de France mètropolitana, apelâ d’aprés lo drêt entèrnacionâl Tèrritouèro eropèen de la France.
  7. La Rèunion, Mayota et les Tèrres ôstrâles et antartiques francêses.
  8. Sant-Pierro-et-Miquelon, Sant-Martin, Sant-Bartelomél, Goadeloupe et Martinica.
  9. Novèla-Calèdonia, Valis-et-Futunâ, Polinèsia francêsa et l’Ila de Clipperton.
  10. Guyana.
  11. France-sur-Mer, un empire oublié de Philippe Folliot et Xavier Louy.
  12. La France est presenta sur los continents eropèen et sud-amèriquen (Guyana) et pués dedens los ocèans Atlantico (Goadeloupe, Martinica, Sant-Martin, Sant-Bartelomél, Sant-Pierro-et-Miquelon), Endien (La Rèunion, Mayota, TOAF) et Pacefico (Novèla-Calèdonia, Polinèsia francêsa, Valis-et-Futunâ, Clipperton).

Rèferences changiér

  1. 1,01,11,2  et 1,3(en) « Report for France and Gross domestic product », dessus imf.org, .
  2. (fr) [PDF] "Classement à l’IDH", dês la pâge 157, sur lo seto undp.org.
  3. (fr) Seto de l’ONU.
  4. dèfinicion dedens lo diccionèro, Paris, SEJER, col. « Dictionnaire illustré Le Robert 2016 et son dictionnaire internet », (ISBN 978-2-32100-645-9), FRANCE, p. 774.
  5. (fr) « Pourquoi la France doit enfin se doter d’une politique maritime » (viu en 28 de julyèt 2014).
  6. (fr) « La France étend son plateau continental de 500.000 km2 », dessus Mer et Marine (viu lo 2 de jouin -22).
  7. (fr) [PDF] Rapôrt sur lo dèvelopament de l’homo 2010, sur lo seto de les Nacions unies.