Nice

comena francêsa et occitana du dèpartament de les Ârpes-de-Mar (ch·èf-luè)
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Nice.

Nice[N 1] [nis][N 2],[1] (Nice [nis] en francês, Nissa (nôrma mestralenche) ou ben Niça (nôrma cllassica) [ˈni.sa] en occitan niçârd, Nizza [ˈnit.tsa] en étalien) est na comena francêsa et occitana du Sud-Èste de la France, prèfèctura du dèpartament de les Ârpes-de-Mar et pués seconda vela de la règ·ion Provence-Ârpes-Couta d’Azuro dèrriér Marselye. Placiêe u fin bèc sud-èste de la France, vers na trentêna de kilomètros de la frontiére franco-étalièna, el est enstalâye a riva de la mar Mèditèrranê, sus la bê des Anjos et u bèc du Palyon.

De hiôt en bâs, et de gôche a drêta : l’Allianz Reviéra ; los studiôs de la Vitorina ; lo Nègrèsco ; la tor du Relojo en Vielye-Nice ; bèla viua d’una partia de Nice dês lo molâr du Châtél ; la gâra du Mié-jorn ; la catèdrâla Sant-Nicolâs de Nice ; la legne 2 du tramevê ; la promenâda des Angllès.

Avouéc 340 017 habitents u dèrriér recensement de 2017, el est la cinquiéma comena de France en populacion (aprés Paris, Marselye, Liyon et Tolosa). Sè trôve u franc méten du sèptiémo sôl urben de France, avouéc 1 004 914 habitents en 2012[2]. La vela est lo centro d’una mètropola, Nice Couta d’Azuro[3], que rassemble quaranta-nôf comenes et 537 769 habitents en 2012[4], 536 327 en 2013. La populacion réstent dedens lo tôrn du Scot de Nice (Sch·èmâ de cohèrence tèrritoriâla), fêt en 2003 et rassemblent vengt nôf comenes, est èstimâye a 517 500 habitents en 2005[5].

Betâye entre-mié mar et montagne, capitâla èconomica et culturâla de la Couta d’Azuro, Nice bènèficiye d’importants atots naturâls. Lo tourismo, lo comèrço et les administracions (publiques ou privâyes) ocupont na place importanta dedens l’activitât èconomica de la vela. El at la seconda capacitât hôteliére du payis, cen que lyé pèrmèt de recêvre vers los 4 milyons de touristos tôs los ans. El at asse-ben la trêsiéma aèrogâra de France[6],[7] (la premiére de province) et pués doux palès des congrès consacrâs u tourismo d’afâres.

La vela at n’univèrsitât et pués un mouél de quartiérs d’afâres. Nice est dotâye d’èquipaments culturâls. El at avouéc tot plen de musês (o est mémo la vela que nen compte lo més en France, aprés Paris), un téâtro nacionâl, n’opèra, na bibliotèca a vocacion de payis, un consèrvatouèro a rayonament règ·ionâl et pués de sâles de concèrt.

Capitâla de la vigarie de Nice, los ôtros côps, el ére dens la Liguria antica entre-mié lo fllevo du Vâr et de la Magra, dens la Regio IX Liguria romèna, dens lo reyômo d’Étalia (Sant-Empiro romen) entre-mié lo IXémo et lo XIémo siècllo, dens la liga ligura et pués dens la rèpublica de Gêna, devant que chouèsir la protèccion de la comtât de Savouè aprés la guèrra de l’Union d’Èx gâgnêe per los pro-angevins (Marselye, Ârlo, Antibo, etc.) contre los pro-carlistos (Èx, Tolon, Nice, etc.). La partia cuchientenche et les vigaries de Canes sont renomâyes « Tèrres nôves de Provence » per los provençâls aprés la dèdicion de Nice a la Savouè (acto de Dèdicion) en 1388. Nice vint en 1526 la capitâla de la comtât de Nice. En 1713, la Savouè gâgne, per héretâjo, la Secila qu’èchange pués aprés en 1720 avouèc la Sardègne, cen que balye nèssence u reyômo de Piemont-Sardègne. Cél novél ensemblo, enstalâ des doux fllancs de les Ârpes, fôrme d’ense yon des Ètats étaliens prè-unitèros, que la capitâla est fixâye a Turin. Nice vint francêsa en 1860, aprés un rèferendon.

Los habitents de la vela sont apelâs los Niçârds [lu ni.ˈsɑ] et les Niçârdes [le ni.ˈsɑːrd][N 3],[1].

Cultura locâla et patrimouèno changiér

Èvènements changiér

Parâda de fllors changiér

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

  1. Ècrivont en patouès savoyârd « Nise » en grafia de Confllens.
  2. Prononçont asse-ben [ˈni.si] ou ben [ˈni.sə] en ôtros patouès arpetans.
  3. Des côps, prononçont avouéc [le ni.ˈsɑːr.də].
    Diont étot los Niçouès [lu ni.ˈswe] et les Niçouèses [le ni.ˈsweːz] ou ben [le ni.ˈsweː.zə] en patouès savoyârd, qu’ècrivont « lou Niswé » et « lé Niswéze » en grafia de Confllens.

Vocabulèro changiér

Rèferences changiér

  1. 1,0  et 1,1(fr) Rogiér Virèt, « Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard » [PDF], 7éma èdicion reviua et ôgmentâye, 2019, p. 2031.
  2. (fr) « Insee - Résultats du recensement de la population de 2012 - Aire urbaine de Nice », viu lo 11 d’oût 2015.
  3. (fr) Christiane Navas, « Nice Côte d’Azur devient la première métropole en France », dedens Les Échos, .
  4. (fr) « Insee - Résultats du recensement de la population de 2012 - Métropole Nice Côte d’Azur », viu lo 11 d’oût 2015.
  5. (fr) « Sud Insee l’essentiel », nô 109, octobro 2007.
  6. Aprés Aèrogâres de Paris que govèrne les plates-fôrmes d’aèrogâres de Paris-Orli et pués Paris-Chârlo-de-Gôla.
  7. (fr) « Union des aéroports français - Résultats d’activité des aéroports français 2007 - Trafic passagers 2007 classement - page 8 ».