Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Arpetans
Dèscripcion de cel’émâge, tot pariér comentâye ce-aprés

1ére renche : Hèctor Bèrlyo · Mèlie Gèx · Jian-Josèf Maquegna · Maximo Quartenôd
2nda renche : Lucien Fâvro · Pèrnèla Carron · Luc Besson · Jian-Bâptista Grange

Populacions significatives per règ·ion
Drapél de la France France xxx
Lo drapél de la Suisse Suisse 1 945 320 (2015)[1]
Drapél de l’Italie Italie xxx
Populacion totâla ±7 000 000 gens (que ±140 000 arpetanofonos)[2]
Ôtres
Règ·ions d’origina Drapél de l’Arpetania Arpetania
Lengoues arpetan, francês[3], étalien[4], tuche[5], piemontês[6], walsertitsch[7]
Religions Cristianismo (catolicismo romen, carvinismo), minoritâts jiues[8] payenes et musulmanes
Ètnies liyêes Occitans, Francês, Suissos, Étaliens
Dèscripcion de cel’émâge, tot pariér comentâye ce-aprés

La tèrra yô que vivont los Arpetans.

Los Arpetans ou ben los Arpitans sont un poplo et na comunôtât ètno-lengouistica de l’Eropa du Cuchient que s’èpatont dessus la France (Ôvèrgne-Rôno-Ârpes et Borgogne-Franche-Comtât), la Suisse (Romandie) et l’Étalia (Vâl d’Aoûta, Piemont et Poulye). Grôssament d’Arpetans prèjont pas més lor lengoua. Ora la lengoua arpetana est prègiêe ren que per na minoritât de la populacion : y at vers los 140 000 arpetanofonos sur na soma de 7 000 000 habitents[9] dedens l’ensemblo des Payis arpetans.

Origines des Arpetans changiér

Los Arpetans ant ben d’ancètros. Y en at qu’ils ant a nom en latin les « GENTES ALPINAE » (gens arpenches)[10], coment dit lo Trofê de La Turbia hôssiê a la gllouère de l’emperor Ôgusto, lo vencor de les Ârpes. Por los Payis arpetans, l’ensemblo de celes « GENTES ALPINAE » est sot-divisâ per los Romens en CEUTRONES, GRAIOCELI, MEDULLI, SALLASSI, TAURINI, etc... (a complètar). L’Arpetania est vêr ocupâye de maniére pèrmanenta per l’homo modèrno dês lo nèolitico, de vers lo VIémo milènèro dev. J.-C..

L’âjo de fèr est lo temps de les envasions cèltiques. U comencement du IIIémo siècllo dev. J.-C., los Alobrojos sè betont dessus la granta partia de l’Arpetania transarpenche. La conquéta et l’organisacion de l’Arpetania per los Romens s’est fêta en doux côps : dês 125 dev. J.-C., los Alobrojos sont sometus et pués, de vers 15 dev. J.-C., les GENTES ALPINAE du dedens de les Ârpes avouéc. La romanisacion de celos poplos (d’abôrd per los Romens et ples târd per lo cristianismo) at balyê — ben tot plan — de vers la fin du VIémo siècllo na novèla lengoua romana (lo viely arpetan) et pués un novél poplo galo-roman (los Arpetans). Tôs los poplos citâs ples hôt sont vêr los ancètros historicos des Arpetans. L’ôtonimo « arpetan » est lo nom per loquint los Arpetans sè dèsignont. La dènominacion "franco-provenzale" est un xenonimo balyê per lo mondo lengouistico.

Patronimos arpetans changiér

Por difèrenciér les gens qu’ant lo mémo nom (de bâptèmo), ils ant balyê un surnom (nom atribuâ) ou ben un psudonimo (nom chouèsi) : lo nom du pâre (Bernard, Martin), lo nom de l’endrêt yô que cela pèrsona vit ou de yô que vint (De Sciez, Des Balmes, Descollaz), na singularitât liyêe a la fesica u caractèro (Legrand, le Bon, Leborgne, Bernardon - lo petiôt Bèrnârd) ou ben lo metiér de cela pèrsona (Bouchier, Pellissier). D’ense, u moment de fixar un nom de mêson por châcun, ils ant naturèlament consèrvâ celos surnoms que vindront un nom de mêson que sè fât passar a la dèscendence. Los patronimos que siuvont dedens los ègzemplos ce-desot sont asse-ben transcrits entre-mié parentèses et en étalico dens l’ortografia arpetana.

Vê-que doux-três ègzemplos :

  • Noms de mêson que vegnont de la topografia : Alpettaz / Arpettaz (Arpèta), Balmain (Barmenc), Barmasse, Dupraz (Duprât) ;
  • Noms de mêson que vegnont des endrêts de via des metiérs : Excoffier (Ècofiér), Charbonnier (Charboniér), Favre (Fâvro), Magnat (Magnin), Pellissier, Tissot (Tessior), Rey () ;
  • Noms de mêson que vegnont de la fllora de les bétyes : Biollay (Biolê), Biollaz (Biôla), Dalbon / Darbon (Darbon), Falcoz / Farcoz (Fârco), Frasset (Frasse), Tesson (Tasson), Tillier (Telyér), Varnet / Vernay (Vèrnêr) ;
  • Noms de mêson que vegnont de particularitâts fesiques : Blanc (Bllanc), Gros (Grôs), Maure (Moro), Rosset (Rossèt) ;
  • Noms de mêson que vegnont de noms (de bâptèmo) : Jacquemot / Jacquemoz » (Jaquèmo), Liaudet (Gllôdo), Martinet (Martinèt), Mermillod (Mèrmelyôd), Vuillermoz (Vulyèrmo).

Los noms de mêson que nos veyens de més chiéz los Arpetans sont celos que fornéssont per -az et -oz[11]. Celos noms de mêson sont presents dedens tôs los Payis arpetans (ora administrâs per los Ètats étalien, francês et suisso) et en-delé per la presence d’una vielye et ampla diaspora arpetana, surtot en Urugoay et en Argentina, yô que més de 600 patronimos arpetans de Môrièna ant étâ recensâs, coment Davrieux, Mestrallet, Suiffet, Gagnière, Bouvier, Jorcin ou ben Fodéré.[12]

Demografia changiér

Articllo dètalyê : Arpetania.

L’Arpetania est l’ensemblo des tèrritouèros yô que l’arpetan est la lengoua du payis, desot l’una l’ôtra de ses fôrmes dialèctâles. Cél tèrritouèro est poplâ d’a pou prés sèpt milyons d’habitents, que quâsi doux milyons dedens la Suisse. Los Arpetans èmigrâs sont nombrox, de sûr qu’y en at prod dens les veles de Turin (Étalia) et Paris (France), dens la règ·ion étalièna de la Poulye (Cèles de Sant Vuite et Fayéte) et pués en Argentina.

Diaspora arpetana changiér

Amèrica du Sud changiér

 
Lo Molin Forclla (Molino Forclaz) a Colomb, en Argentina.

Dês 1851 et la fin de la guèrra civila, l'Urugoay est un payis stâblo; en quéta de man-d'ôvra por èxplouètar les vâstes tèrres inoccupées de son tèrritouèro, lo govèrnement de Montevideo encorage lo mouvement en utilisant lo sèrvicio d'agences de recrutament fondâyes en Suisse et en Étalia. Los premiérs Arpetans (de Môrièna) embarcont en 1855 u pôrt de Savone, en Étalia. Lo voyâjo dure três longs mês. Ils s'enstalont dens la vela de Rosario, dens lo dèpartement de Colonia, sur lo Rio de la Plata. D'ôtros compatriotos los rejuendont, u ritmo des bolevèrsaments èconomicos que bouçont la Hiôta-Môrièna.

En tot, entre 1855 et 1880, èstimont a quârque 300 lo nombro d'habitants èyent èmigrâ vers l'Urugoay, mas asse-ben l'Argentina prôche. La premiére gènèracion gouârde lo contacto avouéc lo payis natâl. Mas u fil des gènèracions, los contactos sè distendent. La lengoua arpetana et francêsa sont a châ pou dèlèssiê, devant que d'étre quâsi abandonâ por la lengoua èspagnola. Les doves guèrres mondiâles achavonont de copar los ponts entre l’Arpetania et l’[Amèrica du Sud]]. Quârques dèscendents de Arpetans ant pletout ben reussi, coment Ariel Davrieux (Prèsident de l'Ofiço de la planificacion et du budgèt) et on trôve des notéros a Montevideo et a Buenos Aires portant lo nom de Jorcin ou Fodéré. En 2004, il y at avu un inôguracion du "Cârro de la Savouè" a Rosario avouéc plantacion d'una pèce.

Cultura changiér

La lengoua prègiêe per na populacion est atant lo refllèt de sa façon de vivre — de sa cultura — et l’outil que lyé sèrvét dens totes les relacions d’homo. De yô que vint la couencidence dessus los mémos tèrritouèros, dedens les mémes populacions, d’un’identitât lengouistica et culturâla. Vê-que doux-três piéces :

Lengoues changiér

Articllo dètalyê : Arpetan.

Los Arpetans, historicament divisâs en payis difèrents, prèjont de centênes de variantes dialèctâles de l’arpetan. Lo fraccionament des Arpetans dedens un mouél d’entitâts fèodâles et politiques fant que nos prègens enqu’houé de huét dialèctos : lo dârfenouès, lo fayetâr, lo comtês, lo vôdouès, lo liyonês, lo savoyârd, lo vâldoten et pués los dialèctos piemontês[13]. Celos dialèctos sont pas catègorisâs d’aprés un critèro lengouistico avouéc des isoglosses mas solament per un critèro g·eografico.

La maj·oritât des Arpetans prège enqu’houé lo francês (France, Suisse, Piemont et Vâl d’Aoûta) et / ou ben l’étalien (Étalia), et pués, des côps, en Suisse asse-ben lo tuche et en Piemont lo piemontês. L’arpetan empleyê per lor est surtot lo franpitan, na varianta brâvament enfluenciêe de la lengoua francêsa (a pas confondre avouéc lo francês locâl).

Bôna-chiéra changiér

Fromâjo changiér

 
L’Arpetan, un fromâjo suisso.

Los Arpetans ant fabricâ de fromâjos dês lo lacél de races bovines montagnârdes. Avouéc lo lacél de l’Abondance, la Montbèliârda, la Sèbetâl et / ou la Tarina fant vêr : l’Abondance, l’Arpetan, lo Bôfôrt, lo Bagnes, la Fôrma de Montbréson, la Gruviére, lo Reblochon, ... (a complètar)

Avouéc les vaches de race vâldotêna (la nêre et la roge) fant la Fontina et lo Vâl d’Aoûta Fromâjo.

Plats changiér

Bugnèta, Farcement, Fondua, Gratin, Cèrvèla de canut, Pélâ, Tartefllèta, Polenta, Quenèla, Crosèt, Râcllèta, Rosèta, ... (a complètar)

Religions changiér

Judâismo changiér

Articllo dètalyê : Jius et judâismo en Arpetania.

Cen fât 2000 ans qu’ègziste na minoritât de Jius dedens los Payis arpetans. Por la Savouè, la premiére mencion de Jius dâte de 1254[14]. Y at un mouél de senagôgues, d’ècoules jiues et tot plen de rèstorants jius[15]. Dens los cantons de Geneva et de Vôd, lo yidich·e est considèrâ coment na lengoua du payis[16].

Litèratura changiér

Articllo dètalyê : Litèratura arpetana.

Les premiéres traces ècrites remontont u XIIémo siècllo et u XIIIémo siècllo. O est los tèxtos en viely arpetan liyonês de Margarèta d’Yueng.

Simbolos arpetans changiér

 
Lo rouson, un simbolo panarpetan.

Lo rouson, tot pariér la rosace, est un simbolo empleyê per tôs los Payis arpetans, atant celos de les planes et de les bâsses valâyes que celos d’hôta montagne. Los prèhistoriens y recognessont un segno solèro a valor protèctor de les vielyes cultures du payis.

Histouère changiér

Articllo dètalyê : Histouère des Payis arpetans.

L’ocupacion per Roma des Payis arpetans sè fit prod tardivament, u temps d’Ôgusto : la conquéta de les Ârpes vegnét nècèssèra a les comunicacions entre les difèrentes parties de l’Empiro, la mêtrise de les rotes aparèssét endispensâbla a la sècuritât por pas sè fâre dèpegiér.

Dês lo Xémo siècllo ou ben lo XIémo siècllo, la civilisacion campagnârda entre dens lo fèodalismo : la via u dedens d’una sociètât de solidaritât que sont la sègnorria, la paroche et la comena. Brâvament de famelyes de l’aristocracia fèodâla règnont dessus les tèrres arpetanes : lo ples cognu vint lo comto Hombèrt de les Blanches Mans qu’at de vâstos domênos dedens les Ârpes et en Môrièna, cen que vindrat na construccion politica endèpendenta, la Savouè. Celos payis balyont ux Arpetans de noms ples locâls coment Savoyârds, Brêssans, Vâldotens, et tot cen que vat avouéc.

O ére en 1971, que Josèf Hanrièt, un homo politico vâldoten, ècrisêt en francês « Le peuple valdôtain possède la même langue, les mêmes habitudes, les mêmes traditions, la même origine raciale, tout cela résultat d’un même passé historique que le peuple du Valais et que le peuple de la Savoie » et pués « Nous sommes des citoyens italiens, mais nous sommes des citoyens italiens de nationalité arpitane »[17]. Cél lévro qu’at a nom Harpeitanya, il at betâ u mondo, dês 1972, lo corent de l’arpetanismo et pués la conscience de un’ègzistence d’un poplo, d’una comunôtât arpetana prôpra.

Arpetans ilustros changiér

Ècrivens et artistos changiér

Entre-mié los ècrivens arpetans los ples cognus avouéc un’importance a la litèratura arpetana, y at : Margarèta d’Yueng, Josèt Biârd, Mèlie Gèx, Flloran Corradin, Justo Sonjon, Josèt Fontèna, Nicolâs Martin, Marco Gal, Èmê Mârco d’Èclle, André Laguiér etc., pués d’ôtros qu’ècrivont en un’ôtra lengoua coment   Aloys Theytaz,   Victor Cherbuliez,   Jean-Noël Cuénod,   Michaël Perruchoud, Charles-Ferdinand Ramuz et l’ôtor en histouère ilustrâye   Emmanuel Excoffier.

Permié los artistos arpetans a repèrar figuront :   Pascale Favre, Constant Rey-Millet,   Bernard Anthonioz,   Jacques Pugin,   Désiré Charnay,   Jacques-Antoine Arlaud,   Jean Degottex,   Pierre Pasquier, etc.

Atlètos changiér

Articllo dètalyê : Atlètos arpetans.

Entre-mié los atlètos arpetans cognus, y at :   Roberta Brunet (corosa de fond),   Pascal Dupraz,   Sébastien Frey (jouyor de calço),   Sergio Pellissier (jouyor de calço),   Alexis Vuillermoz (cicllisto),   René-Laurent Vuillermoz (biatlèto),   Jean-Joseph Maquignaz (arpinisto),   Antonio Castagneri,   Julien Taramarcaz (cicllisto),   Alexandre Quennoz (jouyor de calço),   René Rey (squiyor),   Sébastien Fournier (jouyor de calço),   Joël Gaspoz (squiyor),   Brigitte Nansoz (squiyosa),   Mickaël Buffaz (cicllisto),   Henri Copponex (règatiér),   Timothé Cognat,   Nicolas Bonnal (jouyor de calço),   Catherine Chabaud (navegatrice),   Jean-Marc Dupraz (basquètor),   Pernelle Carron (danciosa sur gllace),   Hubert Velud (jouyor de calço), etc.

Musiciens changiér

Articllo dètalyê : Musiciens arpetans.

Permié los musiciens arpetans a distingar figuront : Dantès, Vincent Gillioz, Hèctor Bèrlyo, Pascal Favre, Michel Corboz, Erik Truffaz, et pués celos que chantont en lengoua arpetana : Louis de Jyaryot, Maura Susanna, Magui Béltemps, Philippe Milleret, Christian Sarteur, Yvette Buillet, Joël Nendaz, Paul Mac Bonvin, Daniele Bionaz, Reno Bistan, Nicolas Gey, Billy Fumey, Sylvie Bourban, Laurence Revey, Lady Barbara Jean-Marc Jacquier, etc.

Chèrchiors changiér

Entre-mié los chèrchiors arpetans a repèrar, y at :   Jian-Bâptita Cèrlogne,   Rêmon Vôterin,   Amâ Chenâl,   Alexis Bél-temps,   Cristiana Dunoyér,   Georges Amoudruz, lo « pâre de la spèlèologia suissa », Gisèle Pannatier dialèctologa, Raphaël Maître lengouisto, Michel Fernex (mèdecin), Nicolas Chervin (mèdecin), Gustave Revilliod (arquèologo),   Bernard Crettaz (ètnologo), etc.

Religiox changiér

Permié los Arpetans cognus de caractèro religiox figuront : Margarèta d’Yueng,   Jacob Vernet,   Charles Morerod,   Jean Quartenoud,   Gabriel Matagrin et   Pauline Chaponnière-Chaix.

Politiciens changiér

Entre-mié los politiciens arpetans los ples importants, y at :   Désiré Dalloz,   Ôgusto Rôlandin,   Laurent Viérin,   Jean-Baptiste de Tillier,   Céline Amaudruz,   Isaac Vernet,   François-Xavier Bondallaz,   Armand Magnin,   Maxime Quartenoud,   Henri Lillaz,   Joannès Dupraz,   Frédéric Dugoujon,   Joanny Berlioz, et pués coment politiciens arpetanistos :   Josèf Harrièt, etc.

Filosofos changiér

Permié los filosofos arpetans cognus figuront :   Antoine-Jacques Roustan, etc.

Militèros changiér

Entre-mié los militèros arpetans a distingar, y at :   Ennemond Bonnard,   Pierre Emmanuel Jacques de Rivaz, etc.

Pèrsonâjos changiér

Notes et rèferences changiér

  1. Calcul d’aprés los chifros en atendent de les statistiques de populacion de la fin du 2nd quârt d’an de 2015 : 767 294 en Vôd, 242 463 dens lo Valês, 481 868 en Geneva, 213 636 en Fribôrg, 178 059 en Nôchâtél, 105 378 (-43 378 por la partia franc-comtêsa du Jura bèrnês et de Bièna, adonc 62 000) en Bèrna = 1 945 320 gens.
  2. (fr) BODLORE-PENLAEZ, M. (2010). Atlas des Nations sans État en Europe, p.80, Éd. Yoran Embanner, (ISBN 978-2-914855-71-6)
  3. Lengoua oficièla en France, en Suisse et en Vâl d’Aoûta.
  4. Lengoua oficièla en Étalia.
  5. En Suisse, los Arpetans de les règ·ions vesenes de la frontiére lengouistica prèjont des côps avouéc lo tuche.
  6. En Étalia, los Arpetans de les bâsses valês prèjont asse-ben lo piemontês dens lors rapôrts comèrciâls avouéc la plana du .
  7. (fr) (it) (de) (en) Les Walser dans les Alpes.
  8. BRUNIER, C. (2002). Les Juifs en Savoie de 1940 à 1944. Chambéry: Société savoisienne d'histoire et d'archéologie. (ISSN 1153-6764)
  9. (fr) Atlas des nations sans état en Europe. p.80
  10. (fr), (en) La pâge du Trofê de les Ârpes.
  11. (fr) Point Chablais - La prononciation des noms arpitans.
  12. (fr) Rosset, M. (2004). Des Mauriennais en Uruguay (Reportage), L’Almanach Savoyard 2004, n°59, Annecy: Éd. Arthéma, 1 octobre 2020 (ISBN 3782780-04508), p. 91.
  13. (en) David Dalby's Linguasphere Register of the World's Languages and Speech Communities (2 vols.), by the Linguasphere Observatory (Observatoire Linguistique) (Dalby, 1999/2000, Franco-Provençal language pp. 402–403.
  14. (fr) Castelnuovo, Guido LA SAVOIE AU MOYEN-AGE, 1032-1536.
  15. (en) Georges Levitte & David Weinberg « Lyons », dessus Jewish Virtual Library.
  16. (fr) CEFAN - Confédération suisse - Les langues autochtones.
  17. (fr) Kar, Edur. (1971). Harpeitanya.