Môrièna
![]() |
Cél articllo ’l est ècrit en arpetan môrianês / ORB sarrâye. | ![]() |
Môrièna | ||||
![]() Un boqueten en Môrièna. | ||||
![]() Blâson |
||||
Gentilyiço | Môrianês, Môrianêsaen ORB lârgeMoryanai, Moryanézaen CFLL | |||
---|---|---|---|---|
Noms arpetans | ||||
En CFLL | Moryèna, Moryin-na(dens l’Arbanês)Moryana(a-r Alyon-le-Joueno)Moryan-na(a Siéz)Môryi-na, Môryinh-nâ(u Velâr) | |||
Noms ètrangiérs | ||||
Nom francês | Maurienne | |||
Nom étalien | Moriana | |||
Nom catalan | Mauriena | |||
Massis | Ârpes | |||
Règion culturâla | ![]() | |||
Règion historica | Savouè | |||
Payis | ![]() | |||
Règion francêsa | Ôvèrgne-Rôno-Ârpes | |||
Dèpartament francês | Savouè-d’Avâl | |||
Coordonâs geografiques | 45° 12′ 01″ bise, 6° 40′ 01″ levant | |||
Veles principâles | ||||
Sièta du payis | Sent-Jian (historica) | |||
Supèrficie aproximativa | 1 976 km2 | |||
Comenes | 62 | |||
Lengoues | francês (oficièla) arpetan môrianês | |||
Populacion totâla | 44 204 hab. (2011) | |||
Règions naturâles vesenes | Dârfénât Savouè ducâla Tarentèsa Valâdes arpetanes Valâdes occitanes | |||
Règion(s) et èspâço(s) liyê(s) | Arrondissement de Sent-Jian Payis dus Velârs | |||
Localisacion | ||||
Geolocalisacion sus la mapa : France
Geolocalisacion sus la mapa : Rôno-Ârpes
Geolocalisacion sus la mapa : Savouè-d’Avâl
| ||||
Oriantacion | sud-ouèste pués nord-ouèste | |||
Longior | 125 km | |||
Tipo | Valâ de gllace | |||
Ècolament | Arc | |||
Rota d’accès principâla | A43, D1006 (vielye N6), D902 | |||
Lims | ||||
Seto Vouèbe | maurienne.fr | |||
changiér ![]() |
La Môrièna [CFLL : Moryèna, Moryin-na] (Maurienne en francês) ’l est na valâye de les Ârpes francêses et arpetannes, que sè trôve dens lo dèpartament de la Savouè-d’Avâl en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. ’L ére d’abôrd na comtât (dês l’an 1030 tant qu’a l’an 1416) et pués yena de les siéx provinces historiques de la Savouè.
Los habitents de la valâye sont apelâs los Môrianês et les Môrianêses. La capitâla historica de la Môrièna ’l ére la vela de Sent-Jian.
G·eografiaChangiér
Particion de la valâyeChangiér
La Bâssa-MôriènaChangiér
La Moyenna-MôriènaChangiér
La Hiôta-MôriènaChangiér
G·eologia et relièfChangiér
Principâls sonjonsChangiér
CllimatChangiér
Fôna et flloraChangiér
FônaChangiér
FlloraChangiér
ToponimiaChangiér
HistouèreChangiér
HèraldicaChangiér
Les ârmes d’ora de la Môrièna sè blâsonont d’ense :
d’or a la tor de goles maçonâye de sabla bugeniére de la pouenta, somâye d’un’aglle salyenta coronâye avouéc de sabla ou ben d’or a l’aglle èpleyêe de sabla, lengouâye et ongllâye de goles, a la tor de goles en pouenta. A l’origina, los comtos de Môrièna, los Hombèrtiens, fondators de la mêson de Savouè, portâvont d’or a l’aglle èpleyêe de sabla, emprontâye a la « baniére tradicionâla de l’Emperor ». Cél môblo sè retrôve sur lo blâson d’ora, probâblament per « concèssion emperiâla ». |
Repèros historicosChangiér
PrèhistouèreChangiér
ProtohistouèreChangiér
AntiquitâtChangiér
Devant l’arrevâ dus Romens, la Môrièna ’l ére poplâye de Galês. Los Mèdulos réstâvont en la partia moyenna et bâssa de la valâye. La Hiôta-Môrièna ’l ére por cen qu’est a lyé poplâye per los Grayocéls que lor ch·èf-luè Ocellum porrêt étre localisâ sur la comena d’Ôçès.
Moyen ÂjoChangiér
Temps modèrnosChangiér
Noutron tempsChangiér
AdministracionChangiér
Principâles velesChangiér
Les principâles veles, en remontent la valâye de vers lo levant, sont :
- En Bâssa-Môrièna :
- En Moyenna-Môrièna
- En Hiôta-Môrièna :
- Ôçès (pôrta de la Vanouèsa)
- Bramans (pôrta de la Hiôta-Môrièna)
- Soliéres-Çardiéres
- Tèrmegnon
- Lens-Bôrg et Lo Velâr que fôrmont avouéc Tèrmegnon la stacion de Vâl Cenis Vanouèsa.
- Bèssans
PopulacionChangiér
Los habitents de la valâye sont apelâs los Môrianês et les Môrianêses (Mauriennais et Mauriennaises en francês).
DèmografiaChangiér
LengouesChangiér
ÈconomiaChangiér
Cultura locâla et patrimouènoChangiér
Endrêts et monumentsChangiér
Patrimouèno culturèlChangiér
Pèrsonalitâts liyêes a la valâyeChangiér
Bôna-chiéraChangiér
ÈvènementsChangiér
Galeria d’émâgesChangiér
Vêre avouécChangiér
BibliografiaChangiér
Articllos liyêsChangiér
- Acadèmia de Môrièna, na sociètât saventa en Môrièna.