Môrièna
![]() |
Cél articllo ’l est ècrit en arpetan môrianês / ORB sarrâye. | ![]() |
Môrièna | ||||
![]() Un boqueten en Môrièna. | ||||
![]() Blâson |
||||
Gentilyiço | Môrianês, Môrianêsaen ORB lârgeMoryanai, Moryanézaen CFLL | |||
---|---|---|---|---|
Noms arpetans | ||||
En CFLL | Moryèna, Moryin-na(dens l’Arbanês)Moryana(a-r Alyon-le-Joueno)Moryan-na(a Siéz)Môryi-na, Môryinh-nâ(u Velâr) | |||
Noms ètrangiérs | ||||
Nom francês | Maurienne | |||
Nom étalien | Moriana | |||
Nom catalan | Mauriena | |||
Massis | Ârpes | |||
Règion culturâla | ![]() | |||
Règion historica | Savouè | |||
Payis | ![]() | |||
Règion francêsa | Ôvèrgne-Rôno-Ârpes | |||
Dèpartament francês | Savouè-d’Avâl | |||
Coordonâs geografiques | 45° 12′ 01″ bise, 6° 40′ 01″ levant | |||
Veles principâles | ||||
Sièta du payis | Sent-Jian (historica) | |||
Supèrficie aproximativa | 1 976 km2 | |||
Comenes | 62 | |||
Lengoues | francês (oficièla) arpetan môrianês | |||
Populacion totâla | 44 204 hab. (2011) | |||
Règions naturâles vesenes | Dârfénât Savouè ducâla Tarentèsa Valâdes arpetanes Valâdes occitanes | |||
Règion(s) et èspâço(s) liyê(s) | Arrondissement de Sent-Jian Payis dus Velârs | |||
Localisacion | ||||
Geolocalisacion sus la mapa : France
Geolocalisacion sus la mapa : Rôno-Ârpes
Geolocalisacion sus la mapa : Savouè-d’Avâl
| ||||
Oriantacion | sud-ouèste pués nord-ouèste | |||
Longior | 125 km | |||
Tipo | Valâ de gllace | |||
Ècolament | Arc | |||
Rota d’accès principâla | A43, D1006 (vielye N6), D902 | |||
Lims | ||||
Seto Vouèbe | maurienne.fr | |||
changiér ![]() |
La Môrièna [CFLL : Moryèna, Moryin-na] (Maurienne en francês) ’l est na valâye de les Ârpes francêses et arpetannes, que sè trôve dens lo dèpartament de la Savouè-d’Avâl en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. ’L ére d’abôrd na comtât (dês l’an 1030 tant qu’a l’an 1416) et pués yena de les siéx provinces historiques de la Savouè.
Los habitents de la valâye sont apelâs los Môrianês et les Môrianêses. La capitâla historica de la Môrièna ’l ére la vela de Sent-Jian.
G·eografia changiér
Particion de la valâye changiér
La Bâssa-Môrièna changiér
La Moyenna-Môrièna changiér
La Hiôta-Môrièna changiér
G·eologia et relièf changiér
Principâls sonjons changiér
Cllimat changiér
Fôna et fllora changiér
Fôna changiér
Fllora changiér
Toponimia changiér
Histouère changiér
Hèraldica changiér
Les ârmes d’ora de la Môrièna sè blâsonont d’ense :
d’or a la tor de goles maçonâye de sabla bugeniére de la pouenta, somâye d’un’aglle salyenta coronâye avouéc de sabla ou ben d’or a l’aglle èpleyêe de sabla, lengouâye et ongllâye de goles, a la tor de goles en pouenta. A l’origina, los comtos de Môrièna, los Hombèrtiens, fondators de la mêson de Savouè, portâvont d’or a l’aglle èpleyêe de sabla, emprontâye a la « baniére tradicionâla de l’Emperor ». Cél môblo sè retrôve sur lo blâson d’ora, probâblament per « concèssion emperiâla ». |
Repèros historicos changiér
Prèhistouère changiér
Protohistouère changiér
Antiquitât changiér
Devant l’arrevâ dus Romens, la Môrièna ’l ére poplâye de Galês. Los Mèdulos réstâvont en la partia moyenna et bâssa de la valâye. La Hiôta-Môrièna ’l ére por cen qu’est a lyé poplâye per los Grayocéls que lor ch·èf-luè Ocellum porrêt étre localisâ sur la comena d’Ôçès.
Moyen Âjo changiér
Temps modèrnos changiér
Noutron temps changiér
Administracion changiér
Principâles veles changiér
Les principâles veles, en remontent la valâye de vers lo levant, sont :
- En Bâssa-Môrièna :
- En Moyenna-Môrièna
- En Hiôta-Môrièna :
- Ôçès (pôrta de la Vanouèsa)
- Bramans (pôrta de la Hiôta-Môrièna)
- Soliéres-Çardiéres
- Tèrmegnon
- Lens-Bôrg et Lo Velâr que fôrmont avouéc Tèrmegnon la stacion de Vâl Cenis Vanouèsa.
- Bèssans
Populacion changiér
Los habitents de la valâye sont apelâs los Môrianês et les Môrianêses (Mauriennais et Mauriennaises en francês).
Dèmografia changiér
Lengoues changiér
Èconomia changiér
Cultura locâla et patrimouèno changiér
Endrêts et monuments changiér
Patrimouèno culturèl changiér
Pèrsonalitâts liyêes a la valâye changiér
Bôna-chiéra changiér
Èvènements changiér
Galerie d’émâges changiér
Vêre avouéc changiér
Bibliografia changiér
Articllos liyês changiér
- Acadèmia de Môrièna, na sociètât saventa en Môrièna.