Gâra de Liyon-Pârt-Diô

Cél articllo est ècrit en arpitan liyonês / ORB lârge. Lo blâson du Liyonês


La gâra de Liyon Pârt-Diô, que se trove diens[V 1] lo quartiér de la Pârt-Diô, est na gâra fèrroviére arpitana[V 2] de la comuna[V 3] de Liyon, ch·èf-luè de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Entrâ de la gâra de Liyon-Pârt-Diô, depués lo quartiér Vileta

Gâra de la SNCF (Sociètât Nacionala des Chemins de Fèr francês), on y trove des trens enternacionâls, nacionâls et pués règ·ionâls, et el est lo pèrmiér[V 4] nuod de correspondance d'Eropa et de France, et pués la pèrmiéra gâra d'Arpitania por lo nombro de voyagiors.

Situacion fèrroviére changiér

La gâra de Liyon Pârt-Diô se trove u pouent kilomètrico (PK) 5,010[1] de la ligne depués Liyon-Pèrrâche jusqu’a Geneva (frontiére)[V 5],[V 6],[V 7], entre-mié les gâres uvèrtes de Liyon-Pèrrâche et de Crèpiôx-la-Papa, et u PK 507,505[2] de la ligne depués Colonges-Fontanes jusqu'a Liyon-Guilyotiére, a 177 métros de hiôtor.

Prèsentacion changiér

Construite u luè de na gâra de marchandies de mémo nom[3], la gâra de la Pârt-Diô rempllace la gâra des Brotiôx (a 700 métros més a la bise sur les mémes lignes), fermâ[V 8] en 1983.

Conçue por los arch·itèctes Eugène Gachon et pués Jean-Louis Girodet[4], el a étâ uvèrta lo avouéc na opèracion d'amènagement urben, qu'at vu la crèacion d'un noviô[V 9] centro-vila[V 10] de Liyon. O y at a proximitât yon des més grands centros comerciâls d'Arpitania, lo centro comerciâl de la Pârt-Diô, que se trove sur lo bolevârd Viviér-Merla, un emportant centro administratif et pués un centro d'afâres dominâs por lo "crèyon" (Tor Pârt-Diô). Los TCL en ont fêt un des pèrmiérs pouents de correspondance de Liyon[5] : 17 lignes traversont ou ont lor terminus a la gâra Pârt-Diô Viviér-Merla ou bien a Pârt-Diô Vileta.

O y at cinq ôtres gâres a Liyon : Liyon-Pèrrâche, Liyon-Vése, Liyon-Sant-Pôl, Liyon-Jian-Macé et pués Liyon-Gôrge-de-Lop. Na sixiéma gâra, Gâra de Liyon-Crouèx-Rossa, est fermâ depués 1953 ux voyâgiors. O y at avouéc d'ôtres gares situâs ux alentorns de Liyon a Olens, Venécié et Liyon-Sant-Ègzupèri TGV.

Histouère changiér

  • Lo , uvèrtura de la gâra de marchandises por la Compagnie des chemins de fêr depués Paris jusqu'a Liyon et a la Mèditerranêe
  • Lo , uvèrtura d'un raccordament dês la baragne du Chemin de fêr du Levant de Liyon
  • Lo , dèrriér jorn de fonccionament de l'anciéna gâra de Liyon-Brotiôx
  • Lo , uvèrtura de la novéla gâra de Liyon-Pârt-Diô
  • Lo , inôguracion oficièla de la gâra de Liyon-Pârt-Diô por lo prèsident de la SNCF André Chadeau[6]
  • Lo , inôguracion de l'èlèctrificacion en 25 kV 50 Hz de la ligne Liyon - Grenoblo
  • En 1983, des turbotrens RTG vegnont renforciér los turbotrens ETG sur la ligne de Grenoblo
  • En 1993, dèrriére circulacion des turbotrens ETG et pués RTG entre-mié Liyon et pués Grenoblo
  • Lo , uvèrtura de la seccion de Sent-Quentin-Falaviér a Sant-Marcêl-lès-Valence de la LGV Sud-Rôno-Ârpes, que relie Liyon jusqu'a Valence
  • Lo , dèrriére circulacion d'un turbotren RTG dês Liyon Pèrrâche a Estrâsbôrg via Pârt-Diô, Bôrg et Besençon
  • En 2001, uvèrtura d'un noviô quê que balye 2 novéles vies en gâra
  • Lo , la locomotiva diesel CC 72059 tracte lo tren 4490/1 "Le Ventadour" (Lo Ventadôr) Bordôx - Grenoblo via Cllârmont-Fèrrand
  • Lo , enstôracion de l'horéro cadenciê sur tote l'ètêla de Liyon por la règ·ion Rôno-Ârpes. Crèacion de trens directs Dijon - Liyon - Grenoblo et Ambèriô - Liyon - Sant-Etiève - Fromegniô por diamètralisacion de trens, por rèduire l'ocupacion des quês en gâra de la Pârt-Diô. Mise en serviço d'ôtorâlys X-TER de la sèria X 72500 sur Liyon - Bordôx via Montluçon, Guèrêt et Limojo
  • Lo , renforcement des dessertes vers Avignon et Bôrg
  • Lo , inôguracion de la gâra Jian-Macé, en correspondance avouéc lo mètrô B et pués lo tramevê T2, por reportar du trafic depués les gâres de Pârt-Diô et Pèrrâche
  • Lo , fermetura du posto d'agouelyâjo mècanico de la Pârt-Diô a 19 hores
  • Lo a 15 hores, lo trafic pôt reprendre dèrriére de na entèrupcion de 20 hores consècutives por lo noviô sistémo de comanda des aparêlys de vie, comandâ depués la Comanda Centrâlisâ[V 11] de la Baragne (CCB) situâ[V 12] diens lo 7e arrondissament de Liyon
  • Fin 2011, crèacion de la vie K, que pèrmet la travèrsâ de la gâra por des trens vers Sant-Etiève, que povont étre prolongiês jusqu'u Pué

Dèssèrta changiér

 
Ancian tabllô des dèpârts des trens

La gâra de Liyon Part-Diô est yena[V 13] des pèrmiéres gâres de correspondances de la SNCF u niviô entèrnacionâl, nacionâl et pués règ·ionâl. El est dèsservia por de nombrôx TGV, des trens Intercités et pués des TER Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Les três relacions règ·ionâles qu'ont le més de trafic sont Liyon - Grenoblo, Liyon - Valence et pués Liyon - Sant-Etiève.

Depués la crèacion de la ligne LGV Rin-Rôno lo , des TGV reliont directament Liyon a l'Alemagne, via Estrâbôrg, por Baden-Baden, Karlsruhe, Mannheim et pués Francfôrt-sus-lo-Men. Depués lo , des AVE (TGV avouéc l'Èspagne) reliont directament Liyon a Barcelona. Et depués lo , TGV assure na ligne quotidiana entre Liyon et Milan via Turin. El est concurrenciê a partir du por na liêson Frecciarossa de Trenitalia France[7][8].

Depués lo , el est desservie por los trens Ouigo a bâs prix.

La gâra étiêt desservia por la ligne règulliére Eurostar Londro - Liyon - Avignon - Marselye depués lo , mas a aviu étiêt arrêtâ en 2020[9].

Dèssèrtes entèrnacionâles changiér

 
Schèmâ de la baragne des trens en coopèracion entre Renfe et SNCF, en jouin 2014.

Dèssèrtes nacionâles changiér

Avouéc TGV :

  • Mâcon-Loché TGV, Lo Crosot TGV, Paris Gâra de Liyon
  • Marna-la-Valâ - Chessi, Aèrogâra Charlo de Gâlya 2 TGV, TGV Hiôta-Picardia, Arras, Douê, Lila-Eropa, Lila-Flandres
  • Valence TGV, Avignon TGV, Èx-en-Provence TGV, Marselye Sant-Charlo, Tolon, Los Arcs-Draguignan, Sant-Rafaèl-Valescura, Canes, Antibes, Nice-Vela
  • Valence TGV, Nimes, Montpelyér-Sant-Roch, Besièrs, Narbona, Perpignan
  • Valence TGV, Nimes, Montpelyér-Sant-Roch, Séta, Besièrs, Narbona, Carcassona,Tolosa-Matabiô
  • Mâcon-Vela, Châlon-sur-Sona, Dijon-Vela, Besençon Franche-Comtât TGV, Bélfôrt-Montbèliârd TGV, Mulosa, Colmar, Èstrasbôrg, Nancéi-Vela, Mess
  • Lo Mans, Laval, Rènes
  • Massi TGV, Angers Sant-Lôd, Nantes
  • Massi-Palêsiô, Versalyes-Chantiérs, Mantes-la-Jôlia, Rouan Riva Drêta, Lo Havro

Avouéc TER :

  • Velafranche, Mâcon-Vela, Châlon-sur-Sona, Belna, Dijon-Vela, Les Lômes - Alèsia, Tonêrro, Laroche-Migenes, Sens, Paris-Bercy
  • Vièna, Sant-Cllâr - Les Roches, Lo Pèâjo-de-Rosselyon, Sant-Rambèrt-d'Albon, Sant-Valyiér, Tin-l'Hermitâjo - Tornon, Valence-Vela, Montèlimar, Piérralata, Boléna-La Crouésiéra, Ôrange, Avignon-Centro, Ârlo, Miramas, Vitroles-Aèrogâra-Marselye-Provence, Marselye Sant-Charlo
  • Rouana, Sant-Germen-des-Fôsses, Vichiér, Riom - Châtélguion, Cllârmont-Ferrand

Dèssèrtes règ·ionâles changiér

  • Givôrs-Vela, Vèrs-de-Giér, Sant-Chamond, Sant-Etiève Châtélcrox, Fromegniô
  • La Verpelyère, Brégon, La Tor-du-Pin, Vouèron, Grenoblo
  • Bôrg, Brion - Montrèal-la-Clusa, Oyenâs
  • Bôrg, Lons, Besençon-Viota, Montbèliârd, Bélfôrt
  • Ambèriô, Culo, Bèlagouârda, Geneva-Cornavin
  • Ambèriô, Culo, Èx-Le-Revârd, Chambèri, Sant-Piérro-d'Arbigni, Arbèrtvela, Môtiérs-Salin-Brides-los-Bens, Lo Bôrg
  • Ambèriô, Culo, Bèlagouârda, Anemâsse, La Roche, Bonavela, Clluses, Salanches - Comblox - Megéva, Sant-Gèrvês-le-Fayèt
  • Ambèriô, Culo, Èx-Le-Revârd, Chambèri, Sant-Jian-de-Môrièna, Modâna
  • Lozana, Tarare, Rouana
  • Sant-German-u-Mont-d'Or, Velafranche, Mâcon, Tornus, Châlon-sur-Sona, Chagni, Belna, Dijon-Vela
  • La Mura, Chôfalyes, La Clayeta - Beldemont, Parê-lo-Monial, Molins, Nevers, Bôrges, Tours

Dèssèrtes urbènes changiér

A la stacion Gâra Pârt-Diô - Viviér Merlo des TCL, la gâra est en correspondance avouéc lo mètro B, lo tramevé T1 et les lignes de trolêbus C1 et C2.

A la stacion Gâra Pârt-Diô - Vileta des TCL, la gâra est en correspondance avouéc les tramevés T3 et T4 et lo Rônexpress.

Trafic changiér

 
Los quês de la gara.
 
Lo hall de la gâra, u pllan-pied, desot des quês.

Son trafic est bien en-delé des prèvisions iniciales, de 35 000 persones en 1983 a 80 000 persones por 500 trens en 2001, la gâra a étâ restructurâ depués 1995 jusqu'a 2001. Des quês ont étâ rapondus et sa dèssèrta rèorganisâ[V 14]. Ux abôrds, lo centro d'aféres se dèvelope diens l'axo bise-mié-jorn, en partia sur los ancians dèrriérs des vies de la gâra des Brotiôx et pués de la gâra de l'Est remplacâ : céta zona est en rèamènagament permanent depués les anâs[V 15] sèptantes et fêt lo lim entre Liyon et pués Vilorbana. La gâra est atant na rua piètona entre-quârtiers qu'un centro de transit.

Construite avouéc na arch·ictèctura originâla por les gâres francêses, la gâra a doux niviôx : na hala u pllan-pied por lo bâtiment voyagiors avouéc los pouents de venta, et pués los quês u niviô supèrior, accessibllos avouéc des escalators.

En 2019, la SNCF estime la frèquentacion a 32 607 220 voyagiors, por 32 555 240 en 2018 et 34 874 317 en 2017[10].

Projèts changiér

Més que de yon projêt ont étâ ètudiâs por gestionar la saturacion de la gâra. Los três prencipâls sont[11] :

L'ancian prèsident de la Mètropola de Liyon, Gérard Collomb, favorâblo a la construccion d'un noviô tunél[12] étiêt oposâ a la rèutilisacion des tèrrens prôchos du bèluârd Stalingrad. Ces projèts sont prod chiers et compliquâs a rèalisar vu lo desot-sol qu'empose de perciér un tunél et na gâra a 25 métros desot de la surface.

Rèamènagement du quartiér de la Pârt-Diô changiér

Finalament, lo quartiér et sa gâra seront rèamènagiês devant 2030 sens gâra sotèrrena. Lo projèt comprend principâlament la construccion de noviôx accés a la gâra depués la rua Pompidou u mié-jorn.

Rèamènagement des vies changiér

Lo projèt prèvêt :

  • raponse de doux novéles vies entre-mié Sant-Cllâr et Guilyotiére sur environ 10 kilométros
  • extension de la gâra Pârt-Diô
  • mise a 4 vies de la ligne de Grenoblo depués Sant-Fons jusqu'a la LGV Rôno-Ârpes a Grenê

Diens la cultura changiér

O-v est[V 16] a la gâra de Liyon Pârt-Diô que se trove l'accion du film Tout va bien, on s'en va de Claude Mouriéras, sorti en 2000. A la fin du film, a la 89e minuta, sur un quê de la gâra, Natacha Régnier quite Sandrine Kiberlain et pués Miou-Miou por alar a Toulousa. Lo gènèrico est pendant lo dèpârt d'un TGV Duplex.

Dèpôts liyonês changiér

O y at pllusiors dèpôts et ateliérs de matèrièl rolant a Liyon, principalament lo rècent Technicentro TGV de Crouéx-Barrêt que se trove diens lo quartiér de Gerland, et los dèpôts de Scarona, La Mouche, Venécié et pués Liyon-Vése

Notes et rèferences changiér

Rèferences changiér

  1. Livre : Nouvelle géographie ferroviaire de la France, par Gérard Blier, tome 2, page 200.
  2. Livre : Nouvelle géographie ferroviaire de la France, par Gérard Blier, tome 2, page 200.
  3. http://numelyo.bm-lyon.fr/BML:BML_01ICO001014de8a29410c3d
  4. http://www.pss-archi.eu/immeubles/FR-69123-10300.html
  5. http://www.sytral.fr/include/viewFile.php?idtf=3345&path=1d%2F3345_265_depliant_metroB.pdf
  6. https://sites.ina.fr/lyon-partdieu/focus/chapitre/2
  7. https://www.lefigaro.fr/voyages/trenitalia-lance-son-paris-lyon-confort-prix-ce-qui-attend-les-voyageurs-20211213
  8. https://france3-regions.francetvinfo.fr/auvergne-rhone-alpes/rhone/lyon/lyon-la-fleche-rouge-italienne-entre-en-gare-et-concurrence-les-tgv-de-la-sncf-2384221.html
  9. https://www.radioscoop.com/community/transports-plus-d-eurostar-entre-londres-lyon-et-marseille_191486
  10. https://ressources.data.sncf.com/explore/dataset/frequentation-gares/table/?q=87723197
  11. http://archive.wikiwix.com/cache/20110224005001/http://mag2lyon.com/article.php?id=9973
  12. http://www.lyonpoleimmo.com/2011/11/29/14274/collomb-a-%C2%AB-une-grande-ambition-%C2%BB-pour-la-part-dieu/

Vocabulèro changiér

  1. Varianta liyonêse [djɛ̃] de « diens » loc prèp.
  2. Varianta liyonêse [ar.pi.ˈtaː.na] de « arpetana » a f.
  3. Varianta liyonêse [kɔ.ˈmy.na] de « comena » f.
  4. Varianta liyonêse [par.ˈmi] de « premiér » a ord m.
  5. Varianta liyonêse [ˈli.ɲi] de « legne » f.
  6. Varianta liyonêse [də.ˈpɥi] de « dês » prèp.
  7. « jusqu’a » [ʒys.ˈk‿a] loc prèp est lo parlament liyonês por « tant qu’a » loc prèp.
  8. Varianta liyonêse [fɛr.ˈmo] de « fermâye » pp f.
  9. « noviô » [nov.ˈjo] a est lo parlament liyonês por « novél » a.
  10. Varianta liyonêse [ˈvi.la] de « vela » f.
  11. Varianta liyonêse [sɛ̃.tro.li.ˈzo] de « centrâlisâye » a f.
  12. Varianta liyonêse [si.ty.o] de « situâye » a f.
  13. Varianta liyonêse [ˈji.na] de « yona » card.
  14. Varianta liyonêse [rɛ.or.ga.ni.ˈzo] de « rèorganisâye » a f.
  15. Varianta liyonêse [a.ˈno] de « anâyes » fpl.
  16. Varianta liyonêse [ɔ.ˈv‿e] de « o est » loc v.

Vêre étot changiér

Articllos liyês changiér

 

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus la gâra de Liyon-Pârt-Diô.