Sant-Etiève
Sant-Ètièno
![]() |
Équél[V 1] articllo est ècrit en arpitan[V 2] gagâs / ORB lârge. | ![]() |
Sant-Etiève[N 1] [sã ˈtʃjeː.və][N 2],[1],[2],[3],[4],[5],[6],[7] (Saint-Étienne [sɛ̃.t‿e.tjɛn] en francês) est una comuna[V 4] francêsa et arpitana[V 5] du Jarês dedins[V 6] lo Forês historico, que sè trôve dins[V 7] lo quârt sud-èste de la France, en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. V-o[V 8] est lo chèf-luè du dèpartament de vers Lêre et lo sièjo de la mètropola èstèfanouèsa.
Avouéc 174 082 habitants[V 9] en 2020[8], el est la 14éma comuna la ples poplâ[V 10] de France (2016)[9] et la 2nda comuna d’Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Sant-Etiève Mètropola constitue per sa populacion (400 813 habitants en 2020) la 3éma mètropola règionâla aprés la mètropola de vers Grenoblo-Ârpes et la mètropola de vers Liyon. La comuna est âssé[V 11] u bél mié[V 12] d’un vâsto sôl urben de més de 520 640 habitants en 2017, la diéx-sèptiéma de France per sa populacion, que rassemble 117 comunes[V 13].
Grant-tiemps[V 14] conessua[V 15] coma[V 16] étant[V 17] la viala[V 18] francêsa « de l’ârma, du vèlô et du ruban » et pués un important centro d’èxtraccion charbonosa, Sant-Etiève est y-ora[V 19] engagiê[V 20] dedins un vâsto programo de rènovacion urbèna que vise a menar la transicion dês l’èstado[V 21] de citât endustrièla[V 22] héretâ[V 23] du XIXémo siècllo tant qu’a-n iquél[V 24] de « capitâla du dèsigno » du XXIémo siècllo. Équèla[V 25] dèmârche at étâ reconessua[V 26] avouéc l’entrâ de Sant-Etiève dins la baragne de les viales crèatives UNÈSCÔ[V 27] en 2010. La viala vêt y-ora un renovèlament, avouéc l’enstalacion du quartiér de veyes[V 28] Châtélcrox, du centro comèrciâl Steel et du quartiér crèatif Manufactura.
Los habitants de la viala s’apèlont los Gagâs [lu ɡa.ˈɡa] et les Gagâsses [le ɡa.ˈɡaːs][1],[2],[6],[7] ou los Èstèfanouès [lu.z‿es.te.fa.ˈnwɛ] et les Èstèfanouèses [le.z‿es.te.fa.ˈnwɛːz][1].
Geografia Changiér
Urbanismo Changiér
Anèccions Changiér
La viala s’est agrandia[V 29] a plusiors reprêses depués[V 30] lo comencement du XIXémo siècllo, en anèxant[V 31] tot plen de comunes :
- en 1855, Montôd, Outra-Férens et Vâlbenête (avouéc équèlos[V 32] novéls tèrritouèros, la supèrficie de la viala pâsse de 256 a 3 986 hèctâres, por una populacion de 94 432 habitants[10]) ;
- en 1969, Sant-Vetor (pas atenanta[V 33] u résto de vers Sant-Etiève, câs prod râro en France) ;
- en 1970, Tèrranêre ;
- en 1973, Rochetalyê (avouéc l’èstatut[V 34] de comuna associyê[V 35] et 757 habitants en 1999).
Toponimia Changiér
Histouère Changiér
Politica et administracion Changiér
Lista dos sendecos Changiér
Relacions entèrnacionâles Changiér
Bessonâjos Changiér
Populacion et sociètât Changiér
Los habitants de la viala s’apèlont los Gagâs [lu ɡa.ˈɡa] et les Gagâsses [le ɡa.ˈɡaːs] ou los Èstèfanouès [lu.z‿es.te.fa.ˈnwɛ] et les Èstèfanouèses [le.z‿es.te.fa.ˈnwɛːz] (les Stéphanois et les Stéphanoises en francês).
Dèmografia Changiér
Lengoues Changiér
Ensègnament Changiér
Èconomia Changiér
Cultura locâla et patrimouèno Changiér
Endrêts et monuments Changiér
Patrimouèno culturâl Changiér
Sports Changiér
Pèrsonalitâts liyês a la comuna Changiér
Bôna-chiéra Changiér
Èvènaments Changiér
- 10 et 11 de septembro 2016 : 37éma Féta entèrnacionâla de l’arpitan[11].
Hèraldica Changiér
Galerie d’émâges Changiér
Vêre âssé Changiér
Bibliografia Changiér
Lims de defôr Changiér
Notes et rèferences Changiér
Notes Changiér
- En patouès de vers Polecins, s’emplèye pletout la fôrma Sant-Ètièno [sã.t‿e.ˈtjɛ.nə] en grafia lârge.
- Prononçont âssé [sã ˈtsjeː.və] d’aprés los patouesants.
Noms d’endrêt Changiér
Vocabulèro Changiér
- Varianta gagâsse [do] de « des » art mpl.
- Varianta gagâsse [e.ˈke] (davant una voyèla [e.ˈkə.l‿] ; vint iquél [i.ˈke] et [i.ˈkə.l‿] aprés una prèposicion) de « cél » a dèm m.
- Varianta gagâsse [ar.pi.ˈtã] de « arpetan » m.
- Varianta gagâsse [ˈvøːv] de « viues » fpl.
- Varianta gagâsse [ku.ˈmy.na] de « comena » f.
- Varianta gagâsse [ar.pi.ˈta.na] de « arpetana » a f.
- Varianta gagâsse [də.ˈdʒĩ] de « dedens » prèp.
- Varianta gagâsse [dʒĩ] de « dens » prèp.
- Varianta gagâsse [vu] de « o » pron suj n.
- Varianta gagâsse [a.bi.ˈtã] de « habitents » mpl.
- Varianta gagâsse [pʏ.ˈpla] de « poplâye » pp f.
- Varianta gagâsse [o.ˈsi] de « asse-ben » ou « avouéc » adv.
- « u bél mié de » [o bɛ me də] loc prèp est la façon de parlar gagâsse por « u franc méten de » loc prèp.
- Varianta gagâsse [ku.ˈmyn] de « comenes » fpl.
- Varianta gagâsse [ɡrã.ˈtʃjɔ̃] de « grant-temps » ou « long-temps » adv.
- Varianta gagâsse [ku.ny.ˈsɥa] de « cognua » a f.
- Varianta gagâsse [ˈku.ma] de « coment » ou « ’ment » prèp.
- Varianta gagâsse [e.ˈtã] de « étent » ppr.
- Varianta gagâsse [ˈvja.la] de « vela » f.
- Varianta gagâsse [ˈjøː.rə] de « ora » adv.
- Varianta gagâsse [ɔ̃.ɡa.ˈʒa] de « engagiêe » pp f.
- Varianta gagâsse [es.ˈtaː.du] de « stado » m.
- Varianta gagâsse [ɛ̃.dʒys.ˈtrje.la] de « endustriâla » a f.
- Varianta gagâsse [er.ˈta] de « héretâye » pp f.
- Varianta gagâsse [tã k‿a.n‿] davant iquél, iquèla, ... de « tant qu’a » loc prèp.
Varianta gagâsse [i.ˈke] (aprés una prèposicion ; ôtrament [e.ˈke]) de « celi » pron dèm m. - Varianta gagâsse [e.ˈke.la] (vint iquèla [i.ˈke.la] aprés una prèposicion) de « cela » a dèm f.
- Varianta gagâsse [rə.ku.ny.ˈsɥa] de « recognua » pp f.
- Varianta gagâsse [vjal] de « veles » fpl.
- « veyes » [vej] fpl est la façon de parlar gagâsse por « afâres » mpl.
- Varianta gagâsse [a.ɡrã.ˈdʒia] de « agrantia » pp f.
- « depués » [de.ˈpø] prèp est lo mot gagâs por « dês » prèp.
- Varianta gagâsse [a.nɛ.ˈksã] de « anèxent » ppr.
- Varianta gagâsse [e.ˈke.lu] (vint iquèlos [i.ˈke.lu] aprés una prèposicion) de « celos » a dèm mpl.
- Varianta gagâsse [a.tə.ˈnã.ta] de « ategnenta » a f.
- Varianta gagâsse [es.ta.ˈtʃy] de « statut » m.
- Varianta gagâsse [a.su.ˈsja] de « associyêe » a f.
Rèferences Changiér
- (fr) Pierro Duplèx, La Clà do Parlâ Gaga, Sant-Etiève, Imprimerie Urbain Balay, 1896, remprèssion, Hachette Livre / BnF, pp. 261, 389 et 397. Liére en legne dessus Gallica.
- (fr) Ugèno Veyes, Le Dialecte de Saint-Étienne au XVIIe siècle, Paris, Honoré Champion, 1911, remprèssion, Marselye, Laffitte Reprints, 1978, pp. 12 et 60 [→ Santsyéve]. Liére en legne.
- (fr) Jian-Èdmê Duforn, Dictionnaire topographique du Forez et des paroisses du Lyonnais et du Beaujolais formant le département de la Loire, Mâcon, Protat, 1946, col. 866-867.
- (fr) Grande encyclopédie du Forez et des communes de la Loire. La Ville de Saint-Étienne, Le Cotél, Horvath, 1984.
- (fr) Florence Charpigny, Anne-Marie Grenouiller, Jian-Baptista Martin, Marius Champailler, paysan de Pélussin, Èx-en-Provence, Édisud, 1986, pp. 132 et 136 [→ Sant-Étyène].
- (fr) Domenico Stich, Francoprovençal. Proposition d’une orthographe supra-dialectale standardisée [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2001, p. 501.
- (fr) Domenico Stich, Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal, Tonon, Le Carré, 2003, pp. 75, 174 et 406.
- (fr) Solange Recorbet, « Loire : votre commune a-t-elle gagné ou perdu des habitants ? », Lo Progrès, (en legne, viu lo 2 de janviér 2021).
- (fr) « Loire. Avec 171 924 habitants, Saint-Etienne est la 13e ville française », Lo Progrès, (en legne, viu lo 29 de jouin 2020).
- (fr) M. Bonilla, F. Tomas, D. Vallat, Cartes & plans Saint-Étienne du XVIIIe siècle à nos jours 200 ans de représentation d’une ville industrielle, Publication de l’université de Saint-Étienne, 1986.
- (fr) Feta internacionala de l’arpetan 2016, sus lo seto arpitania.eu (vu lo 8 de janviér 2023).