Limojo
![]() |
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. | ![]() |

Limojo | |
[li.ˈmɔ.dzo], [li.ˈmɔ.ðo], [li.ˈmɔ.ʒo] | |
![]() Blâson |
|
Gentilyiço | Limojôd, Limojôdaen arpetan
Limougeaud, Limougeaudeen francês Limotjaud, Limotjaudaen occitan limosencLemotjaud, Lemotjauda(nôrma cllassica) |
---|---|
Noms arpetans | |
En CFLL | Limozho [li.ˈmɔ.ðo] |
Noms ètrangiérs | |
Nom latin (racena) | Augustŏrĭtum Cīvĭtās Lĕmŏvīcum |
Nom francês | Limoges [li.mɔʒ] |
Nom occitan | Limòtges [li.ˈmɔ.tses]en occitan limosencLemòtges(nôrma cllassica) |
Nom catalan | Llemotges Limotges |
Nom breton | Lemojez |
Administracion | |
Règion culturâla | ![]() |
Règion historica | Limosin |
Payis | ![]() |
Règion | Nom de règ·ion ou de colèctivitâ mâl-rèdigiê ou ben absent por nen savêr més cllicâd-ique ou ben por l’outre-mar cllicâd-ique. Per dèfôt, la mapa de g·eolocalisacion est cela de la France mètropolitana. |
Dèpartament | Hiôta-Vièna (prèfèctura) |
Arrondissement | Limojo (ch·èf-luè) |
Entèrcomunalitât | Comunôtât d’agllomèracion Limojo Mètropola |
Sendeco Mandat | Émile-Roger Lombertie (Los Rèpubliquens) 2014-2020 |
Code postâl | 87000, 87100, 87280 |
Code comena | 87085 |
Dèmografia | |
Populacion municipâla | 135 098 hab. (2013) |
Densitât | 1 744 hab./km2 |
Populacion agllomèracion | 282 971 hab. (2012) |
Geografia | |
Coordonâs | 45° 51′ 00″ bise, 1° 15′ 00″ levant |
Hôtior | Min. 209 m Max. 431 m |
Supèrficie | 77,45 km2 |
Èlèccions | |
Dèpartamentâles | Ch·èf-luè de nôf cantons |
Localisacion | |
Lims | |
Seto Vouèbe | ville-limoges.fr |
changiér ![]() |
Limojo [li.ˈmɔ.dzo][N 1],[1] (Limoges [li.mɔʒ] en francês, Limòtges [li.ˈmɔ.tses] en occitan limosenc, Lemòtges (nôrma cllassica) [le.ˈmɔ.tʒes] en occitan lengouadocien) est na comena francêsa et occitana du sud-ouèste de la France, prèfèctura du dèpartament de la Hiôta-Vièna. Capitâla historica de la vielye province du Limosin, el est yon des polos d’èquilibro de la règion Novèla-Aquitania.
Granta vela d’Aquitania u Moyen Âjo, la vela est brâvament marcâye per lo rayonament culturâl de l’abayie Sant-Marciâl.
Limojo, que réste atacha a ses ostensions, est portant des côps surnomâye « la vela roge » ou ben « la Roma du socialismo » a côsa de sa tradicion de voto de gôche et pués des èvènaments ovriérs que cognét dês lo XIXémo tant qu’u comencement du XXémo siècllo.
A côsa de sa politica patrimoniâla, la vela pôrte lo lambél « Vela d’ârt et d’histouère » dês 2008.
Seconda comena la ples poplâye de la règion Novèla-Aquitania aprés Bordôx, vela univèrsitèra, trêsiéma règionâla per son importance aprés Pouètiérs mas devant Pâl et La Rochèla, centro administratif et de sèrviços entèrmèdièros dotâ de tôs los èquipements d’una mètropola règionâla, son sôl urben rassemble 283 557 habitents en 2016[2], cen que nen fât lo siésiémo du Grant Sud-Ouèste aprés Toulousa, Bordôx, Montpelyér, Pèrpignan et Bayona pués lo 38émo en France[3]. Enfin, la capitâla limosenche est la 28éma comena la ples poplâye en France.
Vela de tradicion bouchiére, sièta de yon des numerôs yon mondiâls de les artimbales èlèctriques por lo bâtiment, el est avouéc ben posicionâye dedens l’endustria du luxo. Cognua et recognua coment « capitâla des ârts du fuè » a côsa de l’emplantacion adés presenta de les grantes mêsons de porcelana, de sos ateliérs d’ârt que travalyont l’èmâlye ou ben los vitrâlys, mas étot a côsa du dèvelopament de son polo de compètitivitât spècialisâ dens la cèramica tècnica et endustriâla.
Pôsa sus los premiérs contrefôrts cuchientencs du Massis centrâl, Limojo est travèrsâye per la Vièna, que fut, a l’origina, lo premiér endrêt de passâjo a goua. Entourâye d’un cârro campagnârd gouardâ de tota cultura ou ben èlevâjo entensifs, la « vela que rentre en campagne » s’èpate dessus 78 km2.
Los habitents de la vela sont apelâs los Limojôds [lu li.mɔ.ˈdzo] et les Limojôdes [le li.mɔ.ˈdzoː.də][N 2],[4].
GeografiaChangiér
LocalisacionChangiér
Comenes vesenesChangiér
Geologia et relièfChangiér
CllimatChangiér
UrbanismoChangiér
ToponimiaChangiér
HistouèreChangiér
Politica et administracionChangiér
Lista des sendecosChangiér
Relacions entèrnacionâlesChangiér
BessonâjosChangiér
Populacion et sociètâtChangiér
DèmografiaChangiér
LengouesChangiér
EnsègnamentChangiér
ÈconomiaChangiér
Cultura locâla et patrimouènoChangiér
Endrêts et monumentsChangiér
Patrimouèno culturâlChangiér
SportsChangiér
Pèrsonalitâts liyêes a la comenaChangiér
Bôna-chiéraChangiér
ÈvènementsChangiér
HèraldicaChangiér
Galeria d’émâgesChangiér
Vêre avouécChangiér
BibliografiaChangiér
Lims de defôrChangiér
Notes et rèferencesChangiér
NotesChangiér
- Prononçont asse-ben [li.ˈmɔ.ðo] ou ben [li.ˈmɔ.ʒo] d’aprés los patouesants.
- Prononçont étot [lu li.mɔ.ˈðo] et [le li.mɔ.ˈðoː.də] ou ben [lu li.mɔ.ˈʒo] et les Limojôdes [le li.mɔ.ˈʒoː.də] d’aprés los patouesants.
Noms d’endrêtChangiér
VocabulèroChangiér
RèferencesChangiér
- (fr) Rogiér Virèt, « Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard » [PDF], 8éma èdicion reviua et ôgmentâye, mârs 2021, p. 1958.
- (fr) « Séries historiques sur la population et le logement en 2016 - Aire urbaine de Limoges (035) », viu lo 12 d’octobro 2019.
- (fr) « Insee - Les 60 premières aires urbaines en 2012 », viu lo 4 d’oût 2015.
- Jean-Claude Boulanger et Monique Catherine Cormier, Le nom propre dans l'espace dictionnairique général : études de métalexicographie, Niemeyer, , 214 p. (ISBN 9783484391055), p. 53.