Vilorbana
![]() |
Cél articllo est ècrit en arpetan dârfénouès / ORB lârge. | ![]() |

Vilorbana[N 1],[V 2] [vi.lɔr.ˈbɑː.na][2],[3],[1],[V 3] (Villeurbanne [vi.lœʁ.ban] en francês) est na comuna[V 4] francêse[V 5] et arpetana du Velin en Dârfénât, que sè trôve en banleya de Liyon diens[V 6] la mètropola de Liyon en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.
Avouéc 150 659 habitents u , el’est[V 7] la 4éma comuna de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes et pués la 19éma comuna de France per sa populacion[4] que pâsse devant Bologne-Bilancort en règ·ion parisièna, que lyé est sovent comparâ[V 8] avouéc, en lyé fassent la comuna de banleya la ples poplâ[V 9] de France d’aprés la dèfenicion de l’Insee.
Los habitents de la vila[V 10] s’apèlont los Vilorbanês [lɔ vi.lɔr.bɑ.ˈne] et les Vilorbanêses [lə vi.lɔr.bɑ.ˈneːz][2],[3].
G·eografiaChangiér
LocalisacionChangiér
Vilorbana est na vila arpetana de France, vesina de Liyon a riva gôche du Rôno et que fôrme enqu’houé lo dedens-les-muralyes avouéc cela dèrriére.
Comunes vesenesChangiér
La comuna est dèlimitâ u cuchient per lo parc de la Téta d’Or (6émo arrondissement de Liyon), u mié-jorn per lo 3émo arrondissement de Liyon, u levant per Bron et Vâls-en-Velin et pués a la bise per lo Rôno.
G·eologia et relièfChangiér
La comena est g·ènèralament plana. Mas o y at doux étâjos : na plana aluviala alentorn de 170 métros dens lo grand-liét du Rôno, et pués na tèrrasse alentorn de 180 métros, separâs por na baragne de 8 a 10 métros de hôt. O est la consèquence de la fonta des gllaciérs wurmiens.
CllimatChangiér
Lo climat de Velorbana est de tipo Cfb avouéc la classificacion de Köppen (cllimat temperâ chôd, sens sêson sèche, avouéc chôd-temps temperâ). Les precipitacions sont ples abondantes entre-mié mê et octobro.
Populacion et sociètâtChangiér
Los habitents de la vila s’apèlont los Vilorbanês [lɔ vi.lɔr.bɑ.ˈne] et les Vilorbanêses [lə vi.lɔr.bɑ.ˈneːz] (les Villeurbannais et les Villeurbannaises en francês).
Cultura locâla et patrimouènoChangiér
HèraldicaChangiér
Vêr[V 11] étotChangiér
BibliografiaChangiér
Liems[V 12] de defôrChangiér
Notes et rèferencesChangiér
NotesChangiér
- Des fês, ècrivont âssé Velorbana en grafia lârge.
Noms d’endrêtChangiér
VocabulèroChangiér
- Varianta dârfénouèsa [ɔ.ˈto də ˈvi.la] de « hotâl de vela » m.
- « des fês » [də fɑ] loc adv est lo parlament dârfénouès por « des côps » loc adv.
Varianta dârfénouèsa [o.ˈsi] de « asse-ben » ou ben « avouéc » adv. - Varianta dârfénouèsa [rə.trãs.ˈkriː.ti] de « retranscrita » pp f.
- Varianta dârfénouèsa [ko.ˈmy.na] de « comena » f.
- Varianta dârfénouèsa [frã.ˈseː.zi] de « francêsa » a f.
- Varianta dârfénouèsa [dʲɛ̃] de « dens » prèp.
- « ’le » [lə] pron chousa f (que vint devant na voyèla « el’ » [l‿]) est lo mot dârfénouès por « el » pron chousa f.
- Varianta dârfénouèsa [kɔ̃.pa.ˈrɔ] de « comparâye » pp f.
- Varianta dârfénouèsa [po.ˈplɔ] de « poplâye » pp f.
- Varianta dârfénouèsa [ˈvi.la] de « vela » f.
- Varianta dârfénouèsa [vɑ] de « vêre » v.
- Varianta dârfénouèsa [ʎã] de « lims » mpl.
RèferencesChangiér
- (fr) Polèta Dôrdelyé, « Documents linguistiques de la France (Série francoprovençale). Documents linguistiques du Lyonnais (1225-1425) », Paris, CNRS, 1975, p. 239 [→ Villorbanna].
- Prononciacion en arpetan dârfénouès du pouent « 65. Pusegnê » de l’ALJA retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
- (fr) « Grande encyclopédie de Lyon et des communes du Rhône », vol. II, Rouana, Horvath, 1981, pp. 417-432.
- « Villes et communes de France − Tableaux de l’économie française | Insee », dessus lo seto de l’Insee (viu lo 28 d’oût 2019).