Ègrâs
Ècheliér, Èchaliér, Èscaliér
![]() |
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. | ![]() |


Los ègrâs ou ben l’ècheliér[N 1] est na construccion arch·itècturâla constituâye d’una suita règuliére d’ègrâs, ou ben degrâs, que pèrmètont d’arrevar a un étâjo, de passar d’un nivél a un ôtro en montent et dèscendent. Lo tèrmo ègrâs at por origina ètimologica « gradus », lo « pâs, ègrâ » en latin, et pués cela du tèrmo ècheliér est « scala », l’« èchiéla » en latin. Lo metiér corrèspondent est celi d’èchelior.
Per èxtension, cél tipo de construccion at balyê son nom a un ècheliér, chemin pedon, a cièl uvèrt ou ben cuvèrt, constituâ d’un ou ben un mouél d’ègrâs.
Los ègrâs en fôrma d’hèlice s’apèlont en arpetan na « viârba » ou ben un « verèt ».
En Arpetania, trovont lo nom d’endrêt «Los ègras» a doux-três localitâts, p.ègz. a Ormont, Ursi et Cèrniê.[1]
ÉmâgesChangiér
- Ècheliér que méne a na pôrta du châtél de Torbelyon a Sion.
- Viua de la statua des frâres Josèf et Gzaviér de Mêtre, sus l’èchaliér que méne a l’entrâ du châtél de la vela de Chambèri, en Savouè.
- Los ègrâs du Côrt-Chemin a Fribôrg.
- Ècheliér dedens lo châtél de Fenis, en Vâl d’Aoûta.
- Ègrâs devant na fenétra du châtél de Chelyon, dens lo payis de Vôd.
- Ègrâs dedens lo châtél d’Èneci.
- Los ègrâs du Marchiê a Losena.
Los ègrâs que ménont u parvis de l’égllése Sent-Pierro de Chambla
- Èscaliér a Liyon.
- Èscaliér roulant dedens lo centro comèrciâl du Cârro de Sèya a Vâls-en-Velin.
- Ègrâs dedens lo vegnôblo de La Vâl.
- Ècheliér dedens la mêson comena de Martegné.
BibliografiaChangiér
- Articllo « égra », dedens lo Gllossèro des patouès de la Suisse romanda, tome VI, p. 165.
Lims de defôrChangiér
Notes et rèferencesChangiér
NotesChangiér
- Ècrivont avouéc l’èchaliér ou ben l’èscaliér en grafia sarrâye d’aprés los patouès locâls.
VocabulèroChangiér
RèferencesChangiér
- Vêre l’articllo « égra », dedens lo Gllossèro des patouès de la Suisse romanda, tome VI, p. 165.