Ucrèna
![]() |
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. | ![]() |


Ucrèna
(uk) Україна / Ukrajina
![]() Drapél de l’Ucrèna |
![]() Armôries de l’Ucrèna |
L’Ucrèna en fevriér 2015
- Règ·ions desot contrôlo du govèrnament
- Règ·ions controlâyes per los sèparatistos
- Règ·ions administrâyes per la Russia[N 1], revendicâyes per l’Ucrèna avouéc lo sotin de l’Assemblâ g·ènèrâla de l’ONU[1],[N 2]
Devisa nacionâla | Niona |
---|---|
Himno nacionâl |
Ще не вмерла України / Ch·tch·e ne vmerla Oukrayiny (L’Ucrèna est p’oncor môrta) |
Gentilyiço |
Ucrènien, Ucrènièna (lârge) / |
---|
En CFLL | Ukréna(dens l’Arbanês) |
---|
Fôrma de l’Ètat | Rèpublica parlamentèra[2] |
---|---|
Prèsident | Volodymyr Zelensky |
Premiér ministro | Denys Chmyhal |
Lengoua oficièla Lengoues de payis |
Ucrènien Russo, hongrouès et pués roumen[3] |
Capitâla | Kyiv |
Més granta vela | Kyiv |
---|---|
Supèrficie totâla |
A[N 3] : 603 549 km2 B[N 4] : 576 604 km2 |
Supèrficie en égoua | 7 % |
Fus horèro | hora de chôd-temps : UTC + 3 : (EEST) |
Endèpendence | de l’URSS |
---|---|
Dâta | |
Adopcion de la Constitucion |
Populacion totâla (janviér 2019) |
A[N 3] : 44 983 019 hab.[4] B[N 4] : 42 153 201 hab. (rengiê 31émo) |
---|---|
Densitât | 75 hab./km2 |
FDB nominâl (2014) |
![]() - 27,24 % (60émo) |
---|---|
FDB (PPE) (2014) |
![]() - 5,47 % (46émo) |
FDB nominâl per hab. (2014) |
![]() - 27,02 % (128émo) |
FDB (PPE) per hab. (2014) |
![]() - 5,19 % (106émo) |
EDH (2013) |
![]() |
Monéya |
Hryvnia (dês lo 2 de septembro 1996, los côps devant Karbovanets UAK) (UAH ) |
Code ISO 3166-1 |
UKR, UA |
---|---|
Domêno Malyâjo | .ua |
Endicatif tèlèfonico | +380 |
Organisacions entèrnacionâles | APSCO (obsèrvior) |
L’Ucrèna[N 5] [y.ˈkre.na][6] (Україна, Ukrajina [ʊ.krɐ.ˈji.nɐ] en ucrènien) est un Ètat d’Eropa levantenche, lo second d’Eropa per sa supèrficie[N 6]. El est bordâye per la mar Nêre et la mar d’Azov u mié-jorn, frontaliére avouéc la Russia u nord-èste et u levant, avouéc la Bièlorussia a bise, avouéc la Pologne a l’ouèste-nord-ouèste, avouéc la Slovaquia et les Hongries u cuchient et pués avouéc la Roumania et la Moldavia u sud-ouèste.
Sa capitâla est Kyiv, sa lengoua oficièla est l’ucrènien et sa monéya est la hryvnia.
G·eografia fesicaChangiér
TèrritouèroChangiér
VelesChangiér
HistouèreChangiér
SociètâtChangiér
DèmografiaChangiér
PopulacionChangiér
LenguouesChangiér
ReligionsChangiér
ÈducacionChangiér
MèdiasChangiér
Politica et administracionChangiér
ÈconomiaChangiér
CulturaChangiér
ÂrtsChangiér
Endrêts et monumentsChangiér
Bona chiéraChangiér
SportChangiér
PèrsonalitâtsChangiér
Vêde avouécChangiér
Articllos liyêsChangiér
Lims de defôrChangiér
Notes et rèferencesChangiér
NotesChangiér
- Crimèa et vela de Sèbastopol.
- Lo rèferendon qu’at arrevâ u ratachement de la Crimèa est pas étâ recognu per na maj·oritât de payis a l’ONU (100 por la rèsolucion, 11 contro, 58 abstencions).
- Avouéc la Crimèa.
- Sen la Crimèa.
- Dês son endèpendence en 1991, l’Ucrèna at gins de fôrma longe por son nom, cen que la Constitucion de 1996 at confirmâ.
- Aprés la partia eropèèna de la Russia (4 320 025 km2). Lo Cazacstan, la Turquia, lo Danemârc (avouéc lo Groenland) et la France (avouéc la Guyana) sont asse-ben més èpatâs dens lor ensemblo, mas les parties de celos payis que sè trôvont èxcllusivament en Eropa sont més petiôtes que l’Ucrèna.
RèferencesChangiér
- (fr) Assemblâ g·ènèrâla — Souessanta-huétiéma sèssion – 80éma sèance pllèniére () – matin : L’Assemblâ adopte na rèsolucion que solegne que « lo rèferendon organisâ en Rèpublica ôtonoma de Crimèa et dedens la vela de Sèbastopol lo at gins de validitât ».
- (fr) « BHL propose un "plan Marshall" pour sauver l’Ukraine » (viu en 17 de fevriér 2016)
- La louè sus les lengoues de payis (uk) balye des drêts a les tropes lengouistiques que dèpâssont localament 10 % de la populacion. El est adés en vigor, puésque son anulacion per la Rada lo 23 de fevriér 2014, factor que dècllenche los èvènaments de 2014, est jamés étâ aprovâye per la prèsidence ucrènièna.
- (en) State Statistics Service of Ukraine : Sèrviço de les statistiques de l’ètat ucrènien. Clicâd d’amont a drêta dessus « ENG » por arrevar u tèxto en angllès, lo lim balye d’abôrd accès a un tèxto en ucrènien.
- (en) « Cllassement EDH 2013 », PNUD.
- (fr) Rogiér Virèt, « Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard » [PDF], 8éma èdicion reviua et ôgmentâye, mârs 2021, p. 3323.