Ucrèna
![]() |
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. | ![]() |


Ucrèna
(uk) Україна / Ukrajina
![]() Drapél de l’Ucrèna |
![]() Armoueria de l’Ucrèna |
L’Ucrèna en fevriér 2015
- Règions desot contrôlo du govèrnament
- Règions controlâyes per los sèparatistos
- Règions administrâyes per la Russia[N 1], revendicâyes per l’Ucrèna avouéc lo sotin de l’Assemblâ gènèrâla de l’ONU[1],[N 2]
Devisa | Niona |
---|---|
Himno |
Ще не вмерла України / Chtche ne vmerla Oukrayiny (L’Ucrèna est p’oncor môrta) |
Gentilyiço |
Ucrènien, Ucrènièna (lârge) / |
---|
En CFLL | Ukréna(dens l’Arbanês) |
---|
Fôrma de l’Ètat | Rèpublica parlamentèra[2] |
---|---|
Prèsident | Volodymyr Zelensky |
Premiér ministro | Denys Chmyhal |
Lengoua oficièla Lengoues de payis |
Ucrènien |
Capitâla | Kyiv |
Més granta vela | Kyiv |
---|---|
Supèrficie totâla |
A[N 3] : 603 549 km2 B[N 4] : 576 604 km2 |
Supèrficie en égoua | 7 % |
Fus horèro | hora de chôd-temps : UTC + 3 : (EEST) |
Entitât devant | |
---|---|
Endèpendence | de l’URSS |
Dâta | |
Adopcion de la Constitucion |
Populacion totâla (janviér 2019) |
A[N 3] : 44 983 019 hab.[3] B[N 4] : 42 153 201 hab. (rengiê 31émo) |
---|---|
Densitât | 75 hab./km2 |
FDB nominâl (2014) |
![]() - 27,24 % (60émo) |
---|---|
FDB (PPE) (2014) |
![]() - 5,47 % (46émo) |
FDB nominâl per hab. (2014) |
![]() - 27,02 % (128émo) |
FDB (PPE) per hab. (2014) |
![]() - 5,19 % (106émo) |
Monéya |
Hryvnia (dês lo 2 de septembro 1996, los côps devant Karbovanets UAK) (UAH ) |
EDH (2013) |
![]() |
---|
Code ISO 3166-1 |
UKR, UA |
---|---|
Domêno Malyâjo | .ua |
Endicatif tèlèfonico | +380 |
Organisacions entèrnacionâles | APSCO (obsèrvior) |
L’Ucrèna[N 5] [y.ˈkre.na][5] (Україна, Ukrajina [ʊ.krɐ.ˈji.nɐ] en ucrènien) est un Ètat d’Eropa levantenche, lo second d’Eropa per sa supèrficie et lo premiér tot eropèen[N 6]. El est bordâye per la mar Nêre et la mar d’Azov u mié-jorn, frontaliére avouéc la Russia u nord-èste et u levant, avouéc la Bièlorussia a bise, avouéc la Pologne a l’ouèste-nord-ouèste, avouéc la Slovaquia et les Hongries u cuchient et pués avouéc la Roumania et la Mordavia u sud-ouèste. La capitâla, et la vela la ples poplâye du payis, est Kyiv.
Les origines de la cultura ucrènièna remontont a l’Ètat slâvo levantenc mèdièvâl de la Rus’ de Kyiv. Aprés la chêta de cela dèrriére per les envâsions mongoles du XIIIémo siècllo, lo tèrritouèro fât la chousa de particions et sè vêt revendicâ per un mouél de pouessiences ètrangiéres, que la rèpublica de les Doves Nacions u cuchient et l’Empiro otoman u mié-jorn. L’Hètmanat cosaco endèpendent ègziste entre-mié lo XVIIémo siècllo et lo XVIIIémo siècllo, devant que ses parties levantenche et centrâla seyont pas fêtes rentrar dedens l’Empiro russo. L’Ucrèna cuchientenche serat, de son fllanc, fêta rentrar dedens l’empiro d’Ôtriche, son succèssor l’Ôtriche-Hongries, pués la Seconda Rèpublica de Pologne.
Pendent la rebênâda russa, la Rèpublica populèra ucrènièna cognêt tot côrt l’endèpendence avouéc recognessence entèrnacionâla, farat rentrar na partia de la vielye Rèpublica populèra d’Ucrèna cuchientenche, mas chavone per vegnir la Rèpublica socialista soviètica d’Ucrèna de l’Union soviètica, dens los ans 1920 aprés la guèrra civila russa. En 1939, l’Union soviètica chavone sa conquéta de l’Ucrèna cuchientenche conforma a la pache gèrmano-soviètica.
L’Ucrèna vint oncor un côp endèpendenta en 1991, avouéc l’èfondrament de l’URSS et est adonc la trêsiéma pouessience nuclèâra mondiâla en nombro d’ogives[6]. Lo , l’Ucrèna abandone ses ârmes nuclèâres dens lo câdro du Mèmorandon de Budapèst en èchanjo de garanties sus sa sècuritât et son entègritât tèrritoriâla que la Russia, los Ètats-Unis et lo Reyômo-Uni sont garants. Aprés la rebênâda de 2014, la Crimèa est anèxâye per la Russia et na guèrra civila ècllafe dens lo levant du payis avouéc los sèparatistos pro-Russos. Contre la menace russa et lo nan-rèspèct per la Russia de sos engagements de 1994, l’Ucrèna chèrche adonc de novèles garanties de sècuritât en sè raprochient de l’OTAB. La crisa prend na novèla dimension lo , quand l’Ucrèna est envayia per les fôrces armâyes russes sus ôrdre de Vladimir Poutine.
La solèta lengoua oficièla est l’ucrènien, mas lo russo est avouéc prod empleyê, notament dens lo mié-jorn et dens lo levant du payis, a côsa de la dominacion du viely empiro russo et d’un mouél de siècllos de russificacion qu’at cognu cela partia du payis.
Geografia fesica Changiér
Tèrritouèro Changiér
Veles Changiér
Histouère Changiér
Sociètât Changiér
Dèmografia Changiér
Populacion Changiér
Lenguoues Changiér
Religions Changiér
Èducacion Changiér
Mèdias Changiér
Politica et administracion Changiér
Èconomia Changiér
Cultura Changiér
Ârts Changiér
Endrêts et monuments Changiér
Bona chiéra Changiér
Sport Changiér
Pèrsonalitâts Changiér
Vêde avouéc Changiér
Articllos liyês Changiér
Lims de defôr Changiér
Notes et rèferences Changiér
Notes Changiér
- Crimèa et vela de Sèbastopol.
- Lo rèferendon qu’at arrevâ u ratachement de la Crimèa est pas étâ recognu per na majoritât de payis a l’ONU (100 por la rèsolucion, 11 contro, 58 abstencions).
- Avouéc la Crimèa.
- Sen la Crimèa.
- Dês son endèpendence en 1991, l’Ucrèna at gins de fôrma longe por son nom, cen que la Constitucion de 1996 at confirmâ.
- Aprés la partia eropèèna de la Russia (4 320 025 km2). Lo Cazacstan, la Turquia, lo Danemârc (avouéc lo Groenland) et la France (avouéc la Guiyana) sont asse-ben ples èpatâs dens lor ensemblo, mas les parties de celos payis que sè trôvont èxcllusivament en Eropa sont ples petiôtes que l’Ucrèna.
Rèferences Changiér
- (fr) Assemblâ gènèrâla — Souessanta-huétiéma sèssion – 80éma sèance pllèniére () – matin : L’Assemblâ adopte na rèsolucion que solegne que « lo rèferendon organisâ en Rèpublica ôtonoma de Crimèa et dedens la vela de Sèbastopol lo at gins de validitât ».
- (fr) « BHL propose un "plan Marshall" pour sauver l’Ukraine » (viu en 17 de fevriér 2016)
- (en) State Statistics Service of Ukraine : Sèrviço de les statistiques de l’ètat ucrènien. Clicâd d’amont a drêta dessus « ENG » por arrevar u tèxto en angllès, lo lim balye d’abôrd accès a un tèxto en ucrènien.
- (en) « Cllassement EDH 2013 », PNUD.
- (fr) Rogiér Virèt, « Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard » [PDF], 8éma èdicion reviua et ôgmentâye, mârs 2021, p. 3323.
- (en) « Estimated Russian (CIS) Nuclear Stockpile », Bulletin of the Atomic Scientists, vol. 50, no 5, (en legne).