Cél articllo est ècrit en arpetan romand / ORB lârge. L’armoueria de la Suisse


Losena (Acutâd en patês) (Lausanne en francês) est na vela et pués na comena suissa et arpetana sur la riva bise du lec Lèman, qu’est la capitâla et vela principâla du quenton de Vôd[1] et lo ch·èf-luè du district de Losena. Constitue la quatriéma vela du payis en tèrmos de populacion aprés Tsurique, Geneva et Bâla.

Viua drèciêe en l’êr de la vela de Losena.

Dens la vela sè trôvont la Cort de justice fèdèrâla, l’endrêt principâl de la Cinèmatèca suissa et pués la sièta du Comitât entèrnacionâl olimpico (CEO) et de 55 fèdèracions sportives entèrnacionâles. Pôrte lo titro oficièl de « Capitâla olimpica » dês 1994.

Lo pôrt d’Ouchi.

G·eografia

changiér

Losena est aituâ en plen côr de la Suisse romanda. Son tèrritouèro est un endrêt en penta que vat avâl dês les colenes du platél suisso tant qu’a la riva bise du lec Lèman.

La vela s’èpate sur un dènivelâ de més 500 mètros, du pôrt d’Ouchi (374 m) u Chalèt-a-Gobèt (873 m), en passent per lo bôrg (495 m), l’aèrogâra de Losena-Blècherèta (600 m) et lo bouesc de Sârvabelen (640 m).

U Chalèt-a-Gobèt, lo tèrritouèro de Losena est sus la legne de partâjo de les égoues entre-mié los bachèts du Rôno et du Rin.

La rota principâla 1, la rota principâla 9 et pués l’ôtorota 9 passont per Losena. Les grantes legnes de chemin de fèr rapondont la gâra de Losena avouéc Geneva, Bèrna, Invèrdon-Nôchâtél et, par la legne du Semplon, avouéc Vevê, Môrçôls, Martegné, Sion, Siérro, Brega et Milan.

Lengoues

changiér

Histouère

changiér

U temps romen at ètâ fondâ l’endrêt « Lousonna », vicus a la riva du Lèman.

Cultura arpetana

changiér

Enstitucions

changiér
 
La catèdrâla de Losena.

Monuments et patrimouèno

changiér
 
l’Égllése catedral Noutre Dama

Églléses

changiér

Losena est la sièta d’un mouél d’organisacions sportives entèrnacionâles :

Pèrsonalitâts liyêes a la comena

changiér

Bibliografia

changiér
  • « Lausanne (commune) » sus lo Dictionnaire historique de la Suisse en legne.
  • Marcel Grandjean : « Les monuments d’art et d’histoire du canton de Vaud I. La ville de Lausanne : introduction, extension urbaine, ponts, fontaines, édifices religieux (sans la cathédrale), hospitaliers, édifices publics » Bâla 1965.
  • Joëlle Moret, Isabelle Falconnier, Hélène Becquelin : « 100 femmes qui ont fait Lausanne. Dans les pas des pionnières » Losena 2021.

Lims de defôr

changiér
 
{{{tèxto}}}

Notes et rèferences

changiér

Rèferences

changiér
  1. (fr) Constitucion du Quenton de Vôd, Art. 4.