B down.svg Cél articllo est ècrit en arpetan romand / ORB lârge. L’armoueria de la Suisse


Fribôrg (Acutâd en patês) (Fribourg en francês, Freiburg en alemand, Frybùrg et Frybereg en singenês) est na vela et pués na comena suissa et arpetana, qu’est la capitâla du quenton de Fribôrg et lo ch·èf-luè du district de la Sarena.

La rua des Âlpes a Fribôrg.

Fribôrg est na vela bilengoua ; prés d’un cinquiémo de la populacion est talemachient. Sè trôve de doux fllancs de la Sarena sur lo platél suisso a la frontiére culturâla entre-mié la Suisse tuche et romanda. El est un important centro èconomico, administratif et èducatif et pués comprend un’univèrsitât.

Lo pont de Bèrna.

G·eografiaChangiér

Fribôrg est situâ sus la Sarena.

Populacion et sociètâtChangiér

 
Fribôrg est na vela bilengouâla.

LengouesChangiér

ArpetanChangiér

L’arpetan friborgês fut u XIVémo siècllo la lengoua oficièla de la vela de Fribôrg.

Vê-inque un document de Fribôrg de l’an 1370 :

Item hont ordoney li advoye, li consed et li ijc, que en chesque for de Fribor soyt li moistre et un bacheleir et ij. garzons por porteir l’aygue et les meiz in ce que un dont por chasque coppa de farina .iiij. d. por tottes choses et chascon reculle sa farina einsy quant a luy playrra de que chasque forna doyt contenir vij. coppes, li que forna se amonte ij. s. iiij. d. a vij. coppes de farina.[3]
 
La catèdrala Sent Nicolas

Monuments historicosChangiér

 
L’univèrsitât de Fribôrg.

EnsègnamentChangiér

PèrsonalitâtsChangiér

Vêre asse-benChangiér

BibliografiaChangiér

  • (fr) Louis Page : Le Patois fribourgeois, Fribôrg 1985.
  • (fr) François Haefelin : Les Patois Romans Du Canton De Fribourg, 1879.
  • (de) Georges Lüdi : Ein historisches Beispiel für Polyglossie: Stadtsprachen in Fribourg/Freiburg i.Üe im XIV./XV. Jahrhundert. Dedens : P. H. Nelde (ed.): Historische Sprachkonflikte, Bonn 1989.

Lims de defôrChangiér

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ sus Fribôrg.

Notes et rèferencesChangiér

NotesChangiér

RèferencesChangiér

  1. Manuel Meune : Francoprovençal, français et (suisse-)allemand. L’asymétrie linguistique dans les cantons de Fribourg et du Valais. 2010.
  2. Louis Page : Le Patois fribourgeois. Fribôrg 1985.
  3. (fr) Paul Aebischer : Chrestomathie franco-provençale, Bèrna 1950, p. 115.