Chemin de fèr du Levant de Liyon

Cél articllo est ècrit en arpetan dârfénouès / ORB lârge. Lo blâson du Dârfénât


Le Chemin de Fèr du Levant de Liyon [θy.ˈmɛ̃ də fɛ du lə.ˈvã də li.ˈjɔ̃][1],[V 2] (CFLL) (le Chemin de fer de l’Est de Lyon (CFEL) en francês) est una vielye baragne fèrrovièra secondèra francêse[V 3] a charriére de tren normala en Arpetania, qu’est a mêtiêt dediens[V 4] le dèpartament du Rôno et a mêtiêt dediens le dèpartament de l’Isera et pués rapondéve la gâra de Liyon-Levant a Aoûta - Sant-Genés per Crèmiô, Sant-Alèro-de-Brens (fôrche por l’antèna de Jalyô) et Solemmiô - Sabloniéres (fôrche por l’antèna de Montalor).

Le bâtiment de la gâra de Vilorbana, bâti per la Compagnie du Levant de Liyon, est étâ consèrvâ et pués avrelyêve un’agence comèrciâla de la SNCF dês qu’a[V 1] la fin 2013. Dèrriér, sè trôve la stacion Gâra de Vilorbana de la legne 3 du tramevê de Liyon.

Aprés una fin d’èxplouètacion progrèssiva dês qu’en[V 5] dècembro 2003, l’emprêsa de la legne contenua[V 6] entre-mié la gâra de Liyon-Pârt-Diô et Mêsiô Z.E. est étâ transformâ[V 7] por pèrmetre d’y fére[V 8] circular la legne T3 du tramevê de Liyon, et pués la navèta Rônèxprès por l’aèrogâra Sant-Ègzupèri. A notar por cél dèrriér, que dapués[V 9] la Z.E. de Mêsiô, la charriére de tren lèsse la vielye emprêsa du CFLL por sè veriér u mié-jorn vers l’aèrogâra.

Histouère changiér

Crèacion changiér

Céta ligne a étâ imaginâ[V 10] dês 1865, avouéc lo projèt de MM. Lucien et Félix Mangini por construire na ligne de Liyon jusqu'a Crèmiô et Trept, pués céli de M. Bacheliér en 1869 por fêre na ligne més granda[V 11] por reliyér Liyon a Chambèri por un itinèrère[V 12] més dirèct.

La compagnie du PLM y est pas favorabllo, et M. Bacheliér propose un noviô[V 13] projèt avouéc na concession lo avouéc lo titro de chemin de fèr locâl, por reliyér Liyon a Sant-Genix-d'Aoûta, u confolent[V 14] du Rôno et du Guiérs, avouéc na plataforma dèdiê[V 15], mas que longe l'anciana rota d'Étalie (anciana rota nacionala 517).

Il balyâ ses drêts a la Sociètât bèlge de chemins de fèr, qu'aviêt fondâ la Sociètât anonima du Chemin de fèr du Levant de Liyon (CFLL).

El at uvèrt :

  • de Liyon (gâra du Levant) a Sant-Genix-d'Aoûta lo , 72 kilométros et 21 gâres
  • de Solêmiô-Sabloniéres a Montaliô-Vèrciô lo , 19 kilométros et 5 gâres
  • de Montaliô-Vèrciô a Amblagniô lo , 3 kilométros et 2 gâres
  • de Sant-Hilare-de-Brens a Jaliô en 1899, 11 kilométros et 4 gâres

La construccion a étâ financiâ[V 16] avouéc des subvencions des dèpartements (500 000 francs) por la seccion de Liyon a Sant-Genix, et pués 150 000 francs por la branche de Montaliô.

En 1913, la compagnie nègocie avouéc lo dèpartament de la Savoué-d'Avâl por essayiér de prolongiér la ligne jusqu'a Chambèri via Yena, Lo Borgèt-du-Lèc et La Mota-Cèrvolê, avouéc lo pèrcement d'un tunel de 1800 métros sos la Dent du Chat, por revegnir u projèt inicial de lim direct Liyon - Chambèri. Cét projèt at étâ blocâ avouéc la Pèrmiéra Guèrra mondiala[V 17], et pués abandonâ avouéc lo dèvelopament des vèhiculos endividuèls.

Lo trafic étiêt dominâ por los produits agricolos de la plana du Velin, les carriéres de pièrro, les cimenteries de Sant-Hilare-de-Brens, Trept et Bovesse, et les endustries mètalurgiques ou ch·imiques de Dècines, Mêsiô et Pont-de-Charués.

Gares dessèrvies changiér

# Gâra Tipo Ètat actuèl Coordonês Vue anciana Vue actuèla
1 Liyon-Levant Voyagiors Dètruite 45° 45′ 16″ B, 4° 51′ 41″ L    
2 Vilorbana Voyagiors Y'ora stacion de tramevê sur la ligne T3 45° 45′ 21″ B, 4° 53′ 30″ L    
3 Dècines Voyagiors Dètruite 45° 46′ 18″ B, 4° 57′ 20″ L    
4 Mêsiô Voyagiors Y'ora stacion de tramevê sur la ligne T3 45° 46′ 17″ B, 5° 00′ 01″ L    
5 Pusegnê Voyagiors Dètruite 45° 45′ 44″ B, 5° 04′ 28″ L    
6 Janêrias Voyagiors Dèsafectâ 45° 45′ 22″ B, 5° 06′ 34″ L    
7 Pont-de-Charués - Tigniô Voyagiors Dètruite 45° 44′ 45″ B, 5° 10′ 41″ L    
8 Sent-Romen - Barens Voyagiors Habitacion 45° 44′ 05″ B, 5° 12′ 34″ L   Fichiér:Ancienne Gare de Saint-Romain Barens.JPG
9 Crèmiô Voyagiors Dètruite en 2009, y'ora Mêson du Consèly g·ènèrâl 45° 43′ 28″ B, 5° 14′ 19″ L    
10 Disimiô-les-Tronches Voyagiors Dèsafectâ 45° 42′ 03″ B, 5° 17′ 24″ L    
11 Sant-Hilare-de-Brens Voyagiors Habitacion 45° 41′ 08″ B, 5° 17′ 17″ L   Fichiér:Ancienne Gare de Saint-Hilaire-de-Brens2.JPG
12 Vènèriô Voyagiors Habitacion (depués 2015) 45° 39′ 29″ B, 5° 17′ 20″ L   Fichiér:Ancienne Gare de Vénérieu 2.JPG
13 Flossâlye Voyagiors Habitacion 45° 38′ 38″ B, 5° 17′ 47″ L   Fichiér:Ancienne Gare de Flosaille.JPG
14 Sant-Savin Voyagiors Habitacion 45° 37′ 28″ B, 5° 16′ 59″ L   Fichiér:Ancienne Gare de Saint-Savin (Isère).jpg
15 Jaliô Voyagiors Dètruite en 1957 45° 36′ 03″ B, 5° 16′ 18″ L    
16 Trept Voyagiors Dèsafectâ 45° 40′ 51″ B, 5° 18′ 57″ L   Fichiér:Ancienne Gare de Trept 2.JPG
17 Solêmiô - Sabloniéres Voyagiors Habitacion 45° 41′ 23″ B, 5° 22′ 28″ L   Fichiér:CFEL - La Gare de Soleymieu-Sablonnière.JPG
18 Arandon Voyagiors Habitacion 45° 41′ 39″ B, 5° 26′ 10″ L   Fichiér:Ancienne Gare d'Arandon (Isère).jpg
19 Polêriô - Mèpiô Voyagiors Dètruite 45° 45′ 44″ B, 5° 25′ 25″ L    
20 Quiriô Voyagiors Habitacion 45° 46′ 40″ B, 5° 25′ 59″ L    
21 Bovesse Voyagiors Dètruite 45° 48′ 04″ B, 5° 25′ 18″ L    
22 Montaliô-Vela Voyagiors Habitacion 45° 49′ 00″ B, 5° 24′ 44″ L   Fichiér:Ancienne Gare de Montalieu-Ville2.JPG
23 Montaliô-PLM (Tram) Voyagiors Y'ora gâra du chemin de fèr toristico du Hiôt-Rôno 45° 49′ 34″ B, 5° 25′ 04″ L   Fichiér:Ancienne Gare de Montalieu-PLM5.JPG
24 Amblagniô Marchandises Habitacion 45° 49′ 00″ B, 5° 24′ 44″ L    
25 Sot-Amblagniô Marchandises Diens[V 18] la carriére de Porciô 45° 49′ 30″ B, 5° 24′ 05″ L   Fichiér:Ancienne Gare de Sous-Amblagnieu.JPG
26 Passens Voyagiors Habitacion 45° 41′ 39″ B, 5° 26′ 10″ L   Fichiér:Ancienne Gare de Passins.JPG
27 Mouretél Voyagiors Habitacion 45° 40′ 19″ B, 5° 28′ 13″ L   Fichiér:Ancienne Gare de Morestel.JPG
28 Thuellen Voyagiors Habitacion 45° 38′ 24″ B, 5° 30′ 41″ L   Fichiér:Ancienne Gare de Thuellin.JPG
29 Les Aveniéres-Vêrens Voyagiors Habitacion 45° 38′ 02″ B, 5° 33′ 10″ L    
30 Sant-Didiér d'Aoûta Voyagiors Habitacion 45° 36′ 32″ B, 5° 36′ 34″ L    
31 Aoûta-Sant-Genix Voyagiors Dèsafectâ 45° 35′ 50″ B, 5° 37′ 38″ L    

La fin du Chemin de Fèr du Levant de Liyon changiér

 
La ligne en oût 2014 entre-mié Pusegné et Charviô

Lo CFLL est concurrenciê por les vouètures et les ôtocârs durant l'entre-mié-doux-guèrres, et arrète pou a pou lo transpôrt de voyagiors entre-mié 1935 et 1939, mas continue lo transpôrt des marchandises.

La Seconda Guèrra mondiâla provoque de nombroses pènuries de carburant, lo sèrvice[V 19] voyagiors reprend et participe u ravitalyement de Liyon.

La branche de Jaliô est fermâ[V 20] en 1942.

Lo sèrvice voyagiors est arrètâ totalament en 1947 avouéc lo retorn des ôtocars.

En 1957, la branche d'Amblagniô est abandonâ[V 21], et en 1960 lo sèrvice est limitâ a Bovessa. La ligne principâla est rèduite a 72 kilométros.

En 1964, na zona endustrièla est uvèrte a Mêsiô, u levant de la gâra. Lo CFLL y at na gâra de marchandises avouéc un grand plan de vies et de nombrox embranchements particuliérs, qu'on pôt vêre sur les fotos aèrienes d'època.

La concession expire en 1977, adonc na novéla sociètât, la Sociètât novéla du Levant liyonês prend la suite, por pas grand-temps. Lo fret est devegnu marginâl en de-lè de Mêsiô Z.E., lo dèpartament de l'Isera dècide unilatèrâlament la fermatura la ligne entre-mié Pusegné et Bovessa lo

Lo dèpartament du Rôno balye l'explouètacion des 15 kilométros de Liyon a Mêsiô Z.E. a la SNCF. En 1999 la SNCF se limite a Dècines, et pués arrète dèfinitivament l'explouètacion en dècembro 2003.

Enfrastructura changiér

Ligne changiér

 
La gâra de Liyon-Levant u dèbut du XXe siècle

Lo dèbut de la ligne étiêt situâ a la gâra de Liyon-Levant, avegnue Félix-Faure, prôcho du Fort Montluc et de l'anciana gâra de marchandises de la Pârt-Diô. Lo dèpôt des ateliérs étiêt a la gâra de Vilorbana.

La ligne étiêt a vie unica, avouéc des èvitaments et vies de dèbôrd diens les gâres de la ligne. L'ovrâjo d'art lo més grand étiêt lo tunel de Crèmiô, de 102 métros, diens les gorges de la Fusa, onte la ligne aviêt des rampes de 16‰.

La ligne travèrsave Vilorbana et la plana du Velin, et aviêt un profil èsiê sur ses 32 pèrmiérs kilométros. En de-lè, lo profil est més ondulâ, avouéc des rampes de mens de 10‰ (16‰ ponctualament), mas de 20‰ sur l'embranchament d'Amblagniô. Les rampes sont orientâs[V 22] diens lo sens du trafic.

Ux abôrds de Vènèriô, la ligne étiêt doblâ[V 23] por na ligne a vie mètrica sur quârques kilométros.

Los râlys, de tipo Vignole, étiant constituâs por des seccions d'aciér de 8 métros (30 kilos por métro), et de 16 métros (36 kilos por métro), et pués des râlys sodâs de 60 métros (27 kilos por métro), avouéc des corbes fortes de 400 métros ux abôrds de pllusiors gâres, que limitont la vitesse ux alentorns de 60 km/h.

Les gâres changiér

 
La vielye gâra de Solêmiô-Sabloniéres en 2007

La Sociètât belge des chemins de fèr aviêt un plan g·ènèrâl por ses gâres : un bâtiment a yon ètâjo avouéc três uvèrtures desot d'un cuvèrt a doux versants, g·ènèrâlament encadrâ por doux âles.

Les gâres du CFLL, qu'ont na façada en piérra calquêre jôna, que se base sur la disposicion des petites gâres sur la ligne d'Êry - Marôly a Romelyi-sur-Sêna, construites por la méma Sociètât belge des chemins de fèr.

Les haltes du CFLL utilisont les mémos matériôx mas ont un plan difèrent : y'est un petit bâtiment avouéc doux niviôx, sens âles, avouéc doux travâs et yon cuvèrt a doux versants.

Liyon-Levant, come gâra terminus, aviêt un bâtiment més grand (13 travâs) mas de pllan-piéd et en pans de bouesc avouéc un rempllissâjo de briques. La gâra étiêt diens lo pèrimètro enbâtissâbllo des fortificacions de la vila[V 24] de Liyon (sur lo viely bèluârd Viviér-Merlo). Les construccions y étiant tolèrâs[V 25], mas l'armâ deviêt povêr y dètruire rapidament durant les guerres por empachiér l'enemi de s'y cachiér.

Signalisacion et règulacion changiér

La baragne étiêt èquipâ[V 26] de na signalisacion mècanica por leviérs, a la drêta de la ligne diens lo sens de circulacion, qu'étiêt pou comon en France. La signalisacion étiêt asse-ben cher difèrente de céla de la PLM, et lo signal d'arrét étiêt matèriâlisâ por un rèctangllo vermely. Los dèrriérs signiôx mècanicos du tipo Levant Liyonês étiant oncora diens les gâres de Pont-de-Charués, Crèmiô et pués Sabloniéres en 1987. Més que de yon signâl aviêt étâ remplacâ, ux gâres de Mêsiô, Pusegné, Janêrias et Bovesse, et ux passâges a niviô por y protègiér.

Lo CFEL a enstalâ un bloc ôtomatico luminox en 1922 entre-mié Liyon et Dècines, un des pèrmiérs de France. Y aviêt yon canton por châque entèrstacion, ce que ressemblle a un BÔPR (bloc ôtomatico a permissivitât rèstrente) de vie unica, avouéc des circuits de vie a corent altèrnatif. Les signôx étiant constituâs de plaques rèctangulères avouéc na crouéx de Sant-André diens la mêtiêt du desot, por mèlyorar la visibilitât. Céti fonccionament est unico en France, normâlament na crouéx de Sant-André est utilisâ[V 27] por marcar na signâlisacion defôrs de sèrvice.

Céti bloc étiêt prod chier et pou fiâblo, adonc la compagnie a adoptâ un bloc semplifiê, lo bloc semi-ôtomatico avouéc transmetors et sarralyes èlèctriques, enstalâ en 1927 de Pont-de-Charués a Disimiô, pués étendu 1930 jusqu'a Dècines et Sabloniéres. La seccion Liyon - Dècines a étâ rèèquipâ avouéc céti bloc, avouéc quârques adaptacions.

Los postes d'agouelyâge étiant simpllos, la plepârt controlâs avouéc des leviérs mècanicos. Diens les gâres avouéc na signalisacion luminosa, la comanda étiêt avouéc des botons sur un tabllô murâl. Les gâres de Vilorbana et Dècines étiant èquipâs[V 28] d'un tabllô de contrôlo optico (TCO).

La règulacion des trens étiêt fête avouéc un « dispatching » tèlèfonico en gâra de Liyon-Levant, pués a partir de 1977, avouéc radiô-tèlèfono por comunicar directament avouéc los trens et les quârques gâres avouéc du personel.

Conneccions avouéc d'ôtres baragnes changiér

La ligne du Levant étiêt branchiê sur les vies de la SNCF a Liyon u niviô de la Pârt-Diô.

 
Crouèsement de la ligne de la Balma (ligne 16 de l'OTL) et de la ligne du Levant de Liyon a Dècines

Les pouents de correspondance avouéc la SNCF étiant :

  • l'anciana gâra de marchandises de la Pârt-Diô, que se trove tot près de la gâra Liyon-Levant
  • la gâra de Sant-Didiér-d'Aoûta (ligne depués Pressens jusqu'a Veriô)
  • la gâra de Montaliô PLM (ligne depués Ambèriô a Montaliô)

La ligne aviêt més de 80 embranchements particuliérs endustriels, que desservévont directament des endustries tot lo long de la ligne, prencipâlament la zona endustriela de Mêsiô.

Jusqu'a la fin des anâs 30, la ligne étiêt asse-ben en contact avouéc des baragnes secondéres :

  • la baragne de l'OTL a Liyon, Dècines et pués Crèmiô
  • los Tramevês du Cuchient du Dârfénât ux Aveniéres
  • lo Tramevê de Pont[N 1] a Aoûta-Sant-Genix

Explouètacion de la ligne changiér

L'explouètacion de base aviêt quatro trens mixtos (voyagiors et pués marchandises) châque jorn. Des trens de lèsirs ont aviu étâ organisâs, en correspondance avouéc des ôtocars por Èx, lo Lèc du Borgèt, l'Abayie d’Hôtacomba et la Granda Chartrôse, et un sèrvice de trens lègiérs de Liyon a Crèmiô por la dèssèrta peri-urbana. Y aviêt avouéc des trens de marchandises, doux châque jorn en 1956.

Lo trajèt étiêt de 2 hores et mié por los trens mixtos, et pués 1 hora et mié por los ôtorâlys.

En gâra, los trens circulavont sur la vie prencipâla lo long du bâtiment voyagiors, sôf por los crouèsements onte châque tren utilisave la vie a sa gôche. Iniciâlament, la majoritât des stacions aviant gins de quê ni de hala.

Lo trafic marchandises de la ligne étiêt lo més fort en 1969 avouéc 1 milyon de tones transportâs[V 29]. Ux alentorns de 1956, al'étiêt[V 30] de 500 000 tones châque anâ, avouéc 80% en transit.

En 1960, lo CFEL emplleyave[V 31] ux alentorns de 200 persones.

Artimbales roulantes changiér

Artimbales du dèbut changiér

 
Locomotiva Hênôlt, tipo 220, sèria 101-102, en gâra de Pont-de-Charués

Les 21 locomotives iniciâles ont aviu étâ balyês[V 32] por lo constructor belge de 1879 a 1911.

Devant la Pèrmiéra Guèrra mondiâla, la compagnie aviêt :

  • 71 vouètures a voyagiors a três classes, majoritarament a portiéres latèrâles
  • 19 forgons
  • 461 vagons a marchandises
  • doux grues roulantes

Artimbales complèmentères changiér

 
La ligne aviêt des châtiôx d'égoua, por alimentar les locomotives a vapor. Icé lo châtiô d'égoua de Crèmiô en 2007

Aprés la pèrmiéra guerra mondiâla, la compagnie a rapondu des novéles artimbales, la plêpart avouéc les « prestacions d'armistice » de l'Alemagne :

  • três locomotives a vapor
  • nôf vouétures a voyagiors a três asséls
  • 120 vagons de marchandises

A céta època, lo Levant de Liyon aviêt 524 vagons de marchandises.

La dièselisacion changiér

Entre-mié les doux guerres mondiâles, la CFLL aquerit en 1927 :

  • quatro drêsines Bilyard tipo 4F41, avouéc un motor a èssence de 12 ch
  • na locomotiva a vapor 050T, Schwarzkopf 1910, (4553), type T16
  • doux locomotives locotractors Deutz

Lo trafic voyagiors s'abèssiêt, adonc la compagnie aquit três ôtorâlys en 1934 por accèlèrar los trens et qu'ils seyont més atractifs, avouéc na rèduccion des côts : doux ôtobus Rochet-Schneider de 22 ch avouéc asséls fèrroviéres et un ôtocar modifiê por circular sur les vies fèrrâs.

En 1936 se rapond un ôtorâly Rochet-Schneider de 115 CV.

La baragne a étâ èpargnâ durant la Seconda Guèrra mondiâla, mas la compagnie a acompagnâ la crouèssance du trafic de marchandises avouéc 11 locomotives en més.

Lo pârc de drêsines a étâ renovelâ, et des vagons més rècents ont étâ betâs sur la ligne.

Vestiges et artimbales prèservâs[V 33] changiér

LEA, Rônèxpress et Bise-Isera changiér

 
La ligne du CFEL u niviô de Sent-Romen et de Barens en direccion de Crèmiô

Lo plan de dèplacement urbèns (PDU) du Grand Liyon, adoptâ en 1997, prèvêyêt de rèutilisar les vies du CFLL por na dessèrta de banluè du levant de l'aglomèracion liyonêse.

Cét projèt a étâ concrètisâ avouéc lo tramevê T3, uvèrt lo de Liyon a Mêsiô.

Na petite partie de la vielye plataforma est rèemplleyâ[V 34] por lo Rônèxpress, na ligne que relie la gâra Pârt-Diô et l'aèrogâra Sant-Egzupèri depués oût 2010.

La rèutilisacion du CFLL de Mêsiô a Crèmiô via Pusegné et Pont-de-Charués est demandâ[V 35] por les colectivitâts locâles et l'associacion Parfer, por prolongiér la ligne T3[2],[3].

La vielye ligne du CFLL passe en desot de la ligne TGV Rôno-Ârpes. L'ovrâge TGV permêt d'y betar doux vies. Mas l'emprise en desot de l'ôtorota A432 permêt yona sola vie.

 
Tapis roulant por lo transpôrt de granulats, sur la vielye ligne fèrroviére

Transpôrt de granulats changiér

Depués los anâs 2010 - 2012, la plataforma entre les gâres d'Arandon et Bovesse a étâ amènagiâ[V 36] en tapis roulant por lo transpôrt de granulats, de la carriére de Crês a la cimenterie Vicat de Bovesse-Quiriô.

Galerie changiér

Vêre atot[V 37] changiér

 

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus le Chemin de Fèr du Levant de Liyon.

Articllos liyês changiér

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

  1. La comune de Pont-de-Beauvoisin en francês

Noms d’endrêt changiér

Vocabulèro changiér

  1. « dês qu’a » [di.ˈk‿a] loc prèp est le parlament dârfénouès por « tant qu’a » loc prèp.
  2. Varianta dârfénouèsa [rə.trãs.ˈkri.ti] de « retranscrita » pp f.
  3. Varianta dârfénouèsa [frã.ˈseː.zi] de « francêsa » a f.
  4. Varianta dârfénouèsa [di.ˈdjɛ̃] de « dedens » prèp.
  5. « dês qu’en » [di.ˈk‿ã] loc prèp est le parlament dârfénouès por « tant qu’en » loc prèp.
  6. Varianta dârfénouèsa [kɔ̃.tə.ˈnɥe] de « contegnua » pp f.
  7. Varianta dârfénouèsa [trãs.fɔr.ˈmo] de « transformâye » pp f.
  8. Varianta dârfénouèsa [feːr] de « fâre » v.
  9. Varianta dârfénouèsa [da.ˈpe] de « dês » prèp.
  10. Varianta dârfenouèsa [i.ma.ði.ˈno] de « imaginâye » a f.
  11. Varianta dârfenouèsa [ˈgʁɑ̃.da] de « granta » a f.
  12. Varianta dârfenouèsa [i.ti.nɛ.ˈɻɛ.ɻi] de « itinèrèro » m.
  13. « noviô » [nov.ˈjo] a est le mot dârfenouès por « novél » a.
  14. « confolent » [kɔ̃.fɔ.ˈlɛ̃] m est le mot dârfenouès por « regonfllo » m.
  15. Varianta dârfenouèsa [dɛ.ˈdjɔ] de « dèdiêe » f.
  16. Varianta dârfenouèsa [fi.nɑ̃.sjo] de « financiêe » a f.
  17. Varianta dârfenouèsa [par.ˈmi.ra] de « premiéra » a ord f
  18. Varianta dârfenouèsa [djɛ̃] de « dens » prep.
  19. Varianta dârfenouèsa [sɛʁ.ˈvi.si] de « sèrviço » m.
  20. Varianta dârfenouèsa [fɛʁ.ˈmo] de « fermâye » a f.
  21. Varianta dârfenouèsa [a.bɑ̃.do.ˈno] de « abandonâ » a f.
  22. Varianta dârfenouèsa [oʁ.jɛ̃.ˈto] de « orientâyes » a f.
  23. Varianta dârfenouèsa [dob.ˈlo] de « doblâye » a f.
  24. Varianta dârfenouèsa [ˈvi.la] de « vila » f.
  25. Varianta dârfenouèsa [to.lɛ.ˈʁo] de « tolèrâyes » a fpl.
  26. Varianta dârfenouèsa [ɛ.ki.ˈpo] de « èquipâ » a f.
  27. Varianta dârfenouèsa [y.ti.li.ˈʒo] de « utilisâye » a f.
  28. Varianta dârfenouèsa [ɛ.ki.ˈpo] de « èquipâyes » a fpl.
  29. Varianta dârfenouèsa [tʁɑ̃s.por.ˈto] de « transpôrtâyes » a fpl.
  30. « a » [a] pron chousa (que vint devant na voyèla « al’ » [al]) est lo mot dârfenouès por « il » pron chousa.
  31. Varianta dârfenouèsa [ɛ̃.plə.ˈja.və] de « emplleyiêve » v.
  32. Varianta dârfenouèsa [ba.ˈʎi] de « balyêes » a fpl.
  33. Varianta dârfenouèsa [pʁɛ.səʁ.ˈvo] de « prèservâyes » a fpl.
  34. Varianta dârfenouèsa [ʁɛ.ɛ̃.plə.ˈjo] de « rèemplleyêe » a f.
  35. Varianta dârfenouèsa [də.mɑ̃.ˈdo] de « demandâye » a f.
  36. Varianta dârfenouèsa [a.mɛ.na.ˈða] de « amènagiêe » a f.
  37. Varianta dârfénouèsa [a.ˈtø] de « étot » adv.

Rèferences changiér

  1. Prononciacion en arpetan dârfénouès du pouent « 912. Sant-Priét » de l’ALF retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
  2. http://www.lyon-en-lignes.org/content/view/381/
  3. https://web.archive.org/web/20090211114957/http://econord38.over-blog.com/article-24779263.html