Chambèri

comena francêsa et arpetana du dèpartament de la Savouè-d’Avâl (ch·èf-luè)
(Redirigiê dês Chamberí)
Cél articllo z-est ècrit en arpetan savoyârd / ORB lârge. Le blâson du duchiê de Savouè


Dêt pas étre mâl-prês por Champéri ou ben Chamberí.
Chambèri
[θɑ̃.bɛ.ˈri], [θɑ̃.be.ˈri]

Chambèri
Bèla viua de Chambèri dês los Monts.
Blâson de Chambèri
Blâson

Gentilyiço Chambèrien, Chambèrièna
[θɑ̃.be.ˈrjɛ̃, θɑ̃.be.ˈrjɛ̃.na]en grafia lârge
Noms arpetans
En CFLL Shanbêri, Shanbéri,et pués : Shanbari, Shanbairi, Shanbri, Stanbri, Stanbêri, Stinbéryé, Tsanbéri, Tsanbèri
Noms ètrangiérs
Nom latin (racena) Lemincum
Cambarĭăcum
Nom francês Chambéry
Nom occitan Chamberí
Nom étalien Ciamberì[1] ou ben Sciamberì[2]
Administracion
Règion
culturâla
Arpetania
Règion
historica
Savouè(en Savouè ducâla)
Payis Drapél de la France France
Règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament Savouè-d’Avâl (prèfèctura)
Arrondissement Chambèri (ch·èf-luè)
Entèrcomunalitât Chambèri mètropola
Sendeco
Mandat
Michel Dantin (UMP)
2014-2020
Code postâl 73000
Code comena 73065
Dèmografia
Populacion
municipâla
58 653 hab. (2013)
Densitât 2 794 hab./km2
Populacion
agllomèracion
216 528 hab. (2011)
Geografia
Coordonâs 45° 34′ 12″ bise, 5° 54′ 42″ levant
Hôtior Min. 245 m
Max. 560 m
Supèrficie 20,99 km2
Èlèccions
Dèpartamentâles Burô centralisior de três cantons
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Chambèri
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Chambèri
Lims
Seto Vouèbe chambery.fr

Chambèri[Nota 1],[3],[4],[5] [θɑ̃.bɛ.ˈri][Nota 2],[4],[5] [CFLL : Shanbêri][5] (Chambéry [ʃɑ̃.be.ʁi][4] en francês) est na comena francêsa et arpetana de la Savouè ducâla, que sè trôve diens le dèpartament de la Savouè-d’Avâl en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Enstalâ diens les Prèârpes de Bise entre-mié los massis de les Bôges et de la Châtrossa, a los regonfllos de l’Èsse et de l’Arbana pués de la Yére, la vela est la prèfèctura d’ora de la Savouè-d’Avâl, et pués la sièta d’una cort d’apèl et d’un arcevèchiê. Avouéc na populacion municipâla de 59 490 habitents en 2014, Chambèri sè renge u 91émo rang nacionâl.

La vela est surnomâ la « Citât de los ducs », reçua per la mêson de Savouè en 1232, vint la capitâla politica de los comtos de Savouè en 1295 pendent l’emplèta du châtél et l’ètablissement oficièl du Consèly rèsident[6], pués du duchiê de Savouè dês 1416 tant qu’a son dèplacement de vers Turin en 1562[7]. Portant Chambèri réste la capitâla historica de los Ètats de Savouè. Grâce a la mêtrisa de los grants cols arpencs et de la rota d’Étalia, que lor at valu le surnom de « Portiérs de les Ârpes », los comtos, pués ducs de Savouè, vegnus rês de Sardègne en 1718, z-ant de sûr ègzèrciê un’enflluence en Eropa, notament en fondent un veré laboratior de l’« absolutismo ècllarâ ». Dês 1792 tant qu’a 1815 et pués dês 1860, la vela est avouéc la France.

Marcâ per un’endustrialisacion tardiva, l’èconomia de la vela at grant-temps reposâ sus la presence de les administracions et de l’armê. Son centro historico at étâ a mêtiêt dèmoli pendent los bombardaments de mê 1944. Dês sa fusion avouéc doves comenes campagnârdes et la crèacion de novéls quartiérs et zones endustrièles diens los ans 1950 et 1960, Chambèri cognêt un fôrt crêt dèmografico. La presence de l’univèrsitât de Savouè Mont Blanc, emplanta en 1979, at étot aportâ a Chambèri un’importanta populacion univèrsitèra.

Los habitents de la vela sont apelâs los Chambèriens [lo θɑ̃.be.ˈrjɛ̃] et les Chambèriènes [le θɑ̃.be.ˈrjɛ̃n][Nota 3].

G·eografia changiér

Localisacion changiér

La vela de Chambèri sè trôve diens le sud-èste de la France a pou prés 520 km de Paris, 330 km de Marselye, 210 km de Turin, 100 km de Liyon et a 85 km de Geneva, cen que lyé vâlt le qualificatif de « crouesement naturèl eropèen » et pués èxplique sa prospèritât historica. El’est diens le selyon alpin (que s’èpate de Valence a Geneva) et pués sè trôve praticament a mi-chemin entre-mié Grenoblo (55 km) et Èneci (50 km).

Son centro est ensarrâ u nivô de la partia la ples ètrêta de la cllusa èponima de Chambèri[8], lârge comba dèlimitâ u levant per le massis de les Bôges (dominâ per le Nivolèt et la crouèx du Nivolèt), u mi-jorn per le mont Graniér (Châtrossa) et la chêna de Bèladona, u cuchient per la chêna de l’Èpena (montagne la ples mijornâla du Jura) et pués a la bise per le lèc du Borgèt.

Comenes vesenes changiér

G·eologia et relièf changiér

Cllimat changiér

Urbanismo changiér

Toponimia changiér

Histouère changiér

Politica et administracion changiér

Lista des sendecos changiér

Relacions entèrnacionâles changiér

Bessonâjos changiér

Populacion et sociètât changiér

Los habitents de la vela sont apelâs los Chambèriens et les Chambèrienes (Chambériens et Chambériennes en francês).

Dèmografia changiér

Èvolucion dèmografica
v. 1882 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006
21 762 44 246 51 066 54 415 53 427 54 120 55 786 57 543
Nombro retenu a partir de 1990 : Populacion sen doblos comptos.

Èconomia changiér

Cultura locâla et patrimouèno changiér

Endrêts et monuments changiér

 
La fontana des èlèfants.

Bôna-chiéra changiér

Patrimouèno culturèl changiér

Pèrsonalitâts liyês a la comena changiér

Hèraldica changiér

 
Le blâson de Chambèri.

Galerie d’émâges changiér

Vér avouéc changiér

 

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus Chambèri.

Bibliografia changiér

Lims de defôr changiér

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

  1. Ècrivont avouéc Chamberi en grafia sarrâ, que prononçont [θɑ̃b.ˈri] ou ben [stɑ̃b.ˈri] en ôtros patouès savoyârds, et pués Chàmbèrié en grafia sarrâ, que prononçont [stɛ̃.be.ˈrje] en patouès savoyârd de Bèlacomba.
  2. Prononçont étot [θɑ̃.be.ˈri] et pués [θɑ̃.ba.ˈri], [θɑ̃.bɛi.ˈri], [stɑ̃.bɛ.ˈri], [tsɑ̃.be.ˈri] ou ben [tsɑ̃.bɛ.ˈri] en ôtros patouès savoyârds.
  3. Ècrivont avouéc les Chambèriènnes en grafia sarrâ.

Rèferences changiér

  1. (it) « Gazzetta piemontese, 1º luglio 1826 » (viu lo 31 de mârs 2011).
  2. (it) « Vocabolario italiano e latino: diviso in due tomi » (viu lo 31 de mârs 2011).
  3. (fr) Domenico Stich, « Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal », Tonon, Le Carré, 2003, p.  163 et pués 395.
  4. 4,04,1  et 4,2(fr) Alen Fâvro, Domenico Stich, « Diccionèro de fata savoyârd-francês, francês-savoyârd », Fouènant, Yoran Embanner, 2004, pp. 58 et 308.
  5. 5,05,1  et 5,2(fr) Rogiér Virèt, « Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard » [PDF], 7éma èdicion reviua et ôgmentâye, 2019, p.  634.
  6. (fr) Réjane Brondy, Bernard Demotz, Jean-Pierre Leguay, « Histoire de la Savoie », lévro II : « La Savoie de l’an mil à la Réforme », Ouest-France Université, Rènes, 1984, p.  158.
  7. (fr) Roger Devos, Bernard Grosperrin, « Histoire de la Savoie », lévro III : « La Savoie de la Réforme à la Révolution française », Ouest-France Université, Rènes, 1985, p.  48.
  8. (fr) Franck Bourdier, La cluse de Chambéry pendant le quaternaire, Les Études rhodaniennes, n° 1-3, 1939, p. 101-118.