Bôrg

vela et pués comena francêsa et arpetana de la Brêsse savoyârda (chèf-luè du dèpartament de l’En ; capitâla historica de la Brêsse)
Cél articllo y-est ècrit en[V 1] arpetan[V 2] brêssan[V 3] / ORB lârge. Lo blâson de la Brêsse


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Bôrg.
Pâge d’éde sus les ôtres grafies Por l’articllo en CFLL brêssana, vêde Bou.
Bôrg
[bu], [bur], [burk]

Bôrg
L’hotâl de vela de Bôrg.
Blâson de Bôrg
Blâson

Gentilyiço Borgnatiér, Borgnatiéreen ORB lârgeBournyati, Bournyatizheen CFLL brêssana

Burgien, Burgienneen francês

Noms arpetans
En viely arpetan Bor, Borc
En CFLL brêssana Bou, Bour, Bourk
En CFLL felyensiére Bour [bur]
En CFLL dombista Bor [bɔr]
Noms ètrangiérs
Nom latin (racena) Burgus
Nom francês Bourg-en-Bresse

[buʁ.k‿ɑ̃ bʁɛs]en francês de payis
[bu.ʁ‿ɑ̃ bʁɛs]en francês estandârd
Nom occitan Borg de Bressa

[buɾk de ˈbɾe.so]
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Règion
historica
Brêsse
(capitâla)
Payis Drapél de la France France
Règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament En
(prèfèctura)
Arrondissement Bôrg
(chèf-luè)
Entèrcomunalitât Comunôtât d’agllomèracion du Bachèt de Bôrg
(sièta)
Sendeco
Mandat
Jian-Francês Dèbat
2020-2026
Code postâl 01000
Code comena 01053
Dèmografia
Populacion
municipâla
41 681 hab. (2020 en ôgmentacion de 2,11 % per rapôrt a 2015)
Densitât 1 747 hab./km2
Populacion
agllomèracion
61 732 hab. (2020)
Geografia
Coordonâs 46° 12′ 20″ bise, 5° 13′ 44″ levant
Hôtior Min. 220 m
Max. 273 m
Supèrficie 23,86 km2
Tipo Comena urbèna
Unitât urbèna Bôrg
(vela-centro)
Sôl d’atraccion Bôrg
(comena-centro)
Èlèccions
Dèpartamentâles Cantons de Bôrg-1 pués Bôrg-2
(burô centralisior)
Lègislatives 1ére pués 4éma circonscripcion
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Vêde dessus la mapa administrativa de Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Bôrg
Geolocalisacion sus la mapa : En
Vêde dessus la mapa topografica de l’En
Bôrg
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Bôrg
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Bôrg
Lims
Seto Vouèbe bourgenbresse.fr

Bôrg[N 1] [bu][N 2],[V 4] (Bourg-en-Bresse [buʁ.k‿ɑ̃ bʁɛs][N 3] en francês) y-est na comena francêsa pués[V 5] arpetana de la Brêsse savoyârda, que sè trôve dens[V 6] lo quârt sud-èste de la France, en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Il y-est lo chèf-luè du dèpartement[V 7] de l’En pués la capitâla historica de la Brêsse.

Vela moyena de 41 681 habitents[V 8] que lo suer[V 9] d’atraccion rassemble 61 732 habitents en 2020, Bôrg bènèficiye du fêt d’étre pas luen de Leyon[T 1] pués Geneva por étre u côr de baragnes de comunicacion a difèrents rayonaments.

Les[V 10] habitents de la vela s’apèlont les Borgnatiérs [le bur.ɲa.ˈti] pués les Borgnatiéres [lə bur.ɲa.ˈtiː.ðə][N 4] donc ben[V 11] céls-que de Bôrg [ˈse.tjə də bu][N 5].

Geografia changiér

Bôrg sè trôve dessus sêr[V 12] du massis du Jura (a reva[V 13] du Revèrmont[T 2] qu’en est lo premiér contrefôrt) et pués u nord-èste de la Domba. La vela est enstalâ[V 14] u fin bèc de la plana bocagiére de Brêsse qu’est travèrsâ[V 15] per la Ressosa[T 3].

Toponimia changiér

Lo niom[V 16] de la comena vint du bâs latin BURGUS, que vint du francico *burg — qu’est dèrivâ du proto-gèrmanico *burgz — (« châtelâr, châtél-fôrt ; endrêt[V 17] fortifiâ ») et pués qu’at balyê lo mot viely arpetan *bor, borc[1] (« bôrg, fôrbôrg, novèla vela fortifiâ[V 18] »)[N 6].

En occitan, la vela s’apèle Borg de Bressa [buɾk de ˈbɾe.so].

Cultura locâla pués patrimouèno changiér

Endrêts pués monuments changiér

 

Hèraldica changiér

 
Lo blâson de Bôrg.

Pèrsonalitâts leyêes a la comena changiér

Pèrsonalitâts venues u mondo dens la comena changiér

Ôtres pèrsonalitâts changiér

Vêr arriér-més changiér

 

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus Bôrg.

Bibliografia changiér

Lims de defôr changiér

Notes pués rèferences changiér

Notes changiér

  1. Ècrivont « Bou », « Bour » donc ben « Bourk » en CFLL brêssana.
  2. Prononçont arriér-més [bur] donc ben [burk] d’aprés les patouesants,
    pués [bur] en patouès felyensiér, qu’ècrivont « Bour » en CFLL felyensiére.
    Diont pletout [bɔr] en patouès dombistro, qu’ècrivont « Bor » en CFLL dombistra.
  3. Il y-est la prononciacion en francês de payis.
    En defôr de la règion, prononçont pletout [bu.ʁ‿ɑ̃ bʁɛs] en francês estandârd.
  4. Ècrivont « lé Bournyati » pués « le Bournyatizhe » en CFLL brêssana.
  5. Ècrivont « sétye de Bou » en CFLL brêssana.
  6. Burgo en 1187 et 1294.
    Burgo in Bressia en 1272.
    Borc en 1285.
    Burgo in Breyssia en 1325.
    Bourg en Breysse en 1398.
    Burgi en 1418, 1464 et 1515.
    Burgi in Breyssia en 1430 et 1492.
    Burgi Bressiae en 1534.
    Bourg en 1601.
    Bor en patouès du XVIIIémo siècllo.
    Bourg-en-Bresse en 1793.

Nioms d’endrêt changiér

  1. Prononciê [lə.ˈjɔ̃] (Lyon en francês).
  2. Prononciê [rə.vɛr.ˈmɔ̃] (le Revermont en francês).
  3. Prononciê [ra.ˈʃoː.ʒa] (la Reyssouze en francês).
  4. Prononciê [u.ˈto də lu.ˈðo] (l’hôtel de Loras en francês).
  5. Prononciê [θo.ˈte də pɛ.n‿e.ˈʃɥi] (le château de Pennesuyt en francês), qu’ècrivont non ples « lo châtél de Pànt-èssuét » en grafia sarrâ.
  6. Prononciê [də.ˈmuː.ða ə.ˈɡɔ̃] (la Demeure Hugon en francês).
  7. Prononciê [meː.ˈʒɔ̃ ɡu.rə.ˈvø] (la maison Gorrevod en francês), qu’ècrivont arriér-més « la mêson Gorrevœd » en grafia sarrâ.
  8. Prononciê [ˈpøːr.ta de ða.kɔ.ˈbɛ̃] (la porte des Jacobins en francês), qu’ècrivont non ples « la pœrta des Jacobins » en grafia sarrâ.
  9. Prononciê [meː.ˈʒɔ̃ də lə ˈka.tru seː.ˈʒɔ̃] (l’maison des Quatre Saisons en francês).
  10. Prononciê [mɔ.nas.ˈteː.ðu ra.ˈjo də bru] (le monastère royal de Brou en francês).
  11. Prononciê [kə.ka.te.ˈdroː.la ˈnøː.tra ˈda.ma də l‿a.nɔ̃.sja.ˈsjɔ̃] (la cocathédrale Notre-Dame-de-l’Annonciation en francês).
  12. Prononciê [u.ˈto də la te.ʃu.ˈniː.ðə] (l’hôtel de la Teyssonnière en francês), qu’ècrivont arriér-més « l’hotâl de la Tàssoniére » en grafia sarrâ.
  13. Prononciê [u.ˈto də bwɛ̃] (l’hôtel de Bohan en francês).
  14. Prononciê [u.ˈto də ˈvə.la də bu] (l’hôtel de ville de Bourg-en-Bresse en francês).
  15. Prononciê [u.ˈto ma.ˈrɔ̃ də mə.ju.ˈno] (l’hôtel Marron de Meillonnas en francês).
  16. Prononciê [ep.ˈto də bu] (l’hôpital de Bourg-en-Bresse en francês).
  17. Prononciê [vjɔ u.ˈto dy de.par.tə.ˈmɛ də l‿ɛ̃] (l’ancien hôtel de préfecture de l’Ain en francês), qu’ècrivont non ples « lo viely hotâl du dèpartemènt de l’En » en grafia sarrâ.
  18. Prononciê [mə.ˈlɛ̃ də ˈkreː.va kjø] (le moulin de Crève-Cœur en francês), qu’ècrivont arriér-més « lo molin de Crèva-Cuer » en grafia sarrâ.
  19. Prononciê [θa.ˈpa.la ˈsɛ.ta ma.də.ˈlɛ̃.na] (la chapelle Sainte-Madeleine en francês), qu’ècrivont non ples « la chapèla Sènta-Madelênna » en grafia sarrâ.
  20. Prononciê [e.ˈʎeː.ʒə sɛ ˈpjaː.ru θo.ˈne] (l’église Saint-Pierre-Chanel en francês), qu’ècrivont arriér-més « l’égllése Sènt-Pierro-Chânél » en grafia sarrâ.

Vocabulèro changiér

— Enfocajon pués somèro changiér

  1. Varianta brêssana [ɛ.ˈdraː] (èndrêts en grafia sarrâ) de « endrêts » mpl.
  2. Varianta brêssana [mu.nə.ˈmɛ] (monumènts en grafia sarrâ) de « monuments » mpl.
  3. Varianta brêssana [lə.ˈja] de « liyêes » a fpl.
  4. « venues u mondo » [və.ˈnjə y ˈmɔ̃.du] loc a fpl est la façon de côsar brêssana por « nèssues » a fpl donc ben « vegnues u mondo » loc a fpl.
  5. Varianta brêssana [va] de « vêre » v.
  6. Varianta brêssana [njɔ̃] de « noms » mpl.

— Tèxto changiér

  1. Varianta brêssana [ɛ] (èn en grafia sarrâ ; devant na voyèla [ɛ.n‿]) de « en » prèp.
    Varianta brêssana [ʃə.ˈro] (sàrrâ en grafia sarrâ) de « sarrâye » a f.
  2. Varianta brêssana [ar.pə.ˈtɛ] (arpetàn en grafia sarrâ) de « arpetan » m.
  3. Varianta brêssana [bra.ˈsɛ] (brêssàn en grafia sarrâ) de « brêssan » a m.
  4. Varianta brêssana [pa.twa.ˈzɛ] (patouesànts en grafia sarrâ) de « patouesants » mpl.
    Varianta brêssana [dɔ̃.bis.ˈtru] de « dombisto » a m.
    Varianta brêssana [dɔ̃.bis.ˈtra] de « dombista » a f.
  5. « pués » [pi] conj est lo mot brêssan por « et » conj pués « et pués » loc conj.
  6. Varianta brêssana [dɛ] (dèns en grafia sarrâ) de « dens » prèp.
  7. Varianta brêssana [de.par.tə.ˈmɛ] (dèpartemènt en grafia sarrâ) de « dèpartament » m.
  8. Varianta brêssana [a.bi.ˈtɛ] (habitènts en grafia sarrâ) de « habitents » mpl.
  9. Varianta brêssana [ʃwə] de « sôl » m.
  10. Varianta brêssana [le] (devant les voyèles [a, o, ɔ, u] [le.ʒ‿] pués devant les voyèles [ə, e, ɛ, i] [le.z‿]) de « les » art mpl.
  11. « donc ben » [dɔ̃ bɛ̃] loc conj est la façon de côsar brêssana por « ou » conj pués « ou ben » loc conj.
    « côsar » [ko.ˈʒo] v est lo mot brêssan por « prègiér » donc ben « parlar » v.
  12. « dessus sêr » [də.ˈsy ʃaː] loc adv est la façon de côsar brêssana por « u cuchient » loc adv.
  13. Varianta brêssana [ˈrə.va] de « riva » f.
  14. Varianta brêssana [ɛ̃.sta.ˈlo] de « enstalâye » pp f.
  15. Varianta brêssana [tra.vɛr.ˈʃo] de « travèrsâye » pp f.
  16. Varianta brêssana [njɔ̃] de « nom » m.
  17. Varianta brêssana [ɛ.ˈdraː] (èndrêt en grafia sarrâ) de « endrêt » m.
  18. Varianta brêssana [før.ti.ˈfjo] (fœrtifiâ en grafia sarrâ) de « fortifiâye » a f.
  19. Varianta brêssana [nɔ̃.ˈplə] de « nan ples » loc adv — cen vôt dére « asse-ben », « avouéc » donc ben « étot » adv.

Rèferences changiér

— Principâles changiér

  1. (fr) Vie quotidienne en Bresse. Glossaire du patois bressan, Bôrg, Musée des Pays de l’Ain, “Les Viriatis et le patois de Bresse”, 1994, pp. 48, 66, 68, 82 pués 92 [→ Bou].
  2. (fr) Jian-Baptista Martin (dir.), Qu’elle était riche notre Langue ! Le patois bressan de Saint-Étienne-du-Bois, Bôrg, Éd. Maison de pays en Bresse, 1996, p. 12 [→ Bou, lé Bournyati pués sétye de ~].
  3. (fr) Bourg-en-Bresse, sus lo seto du DicoFranPro (viu lo 7 de jouin 2023).
  4. (fr) Jian Chambârd, Vie quotidienne en Val-de-Saône et glossaire du patois de Feillens, Bâgiê-lo-Châtél, “Les Amis du Site, Culture et Loisirs”, 1989, pp. 28 pués 130 [→ Bour].
  5. (fr) Wilhelm Egloff, Le paysan dombiste, Paris, Droz, 1937, p. 117.
  6. (fr) Domenico Stich, Francoprovençal. Proposition d’une orthographe supra-dialectale standardisée [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2001, p. 480.
  7. (fr) Domenico Stich, Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal, Tonon, Le Carré, 2003, pp. 162 pués 395.
  8. (fr) Grande encyclopédie de l’Ain. Histoire des communes de l’Ain. La Bresse et le Revermont, Le Cotiô, Horvath, 1984, pp. 41-56.

— Toponimiques changiér

  1. (fr) Èdouârd Felipon, Dictionnaire topographique du département de l’Ain comprenant les noms de lieu anciens et modernes, Paris, Imprimerie nationale, 1911, pp. 58-59.
  2. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume III. Formations dialectales (suite) et françaises. Errata et addenda aux trois volumes, Geneva, Droz, 1998, p. 1459, nô 26551.
  3. (fr) Hanri Soutère, Borgé, ..., Bourg-en-Bresse, ..., Bourjaillet, dedens Noms de lieux de Suisse romande, Savoie et environs, sus lo seto henrysuter.ch, 2000-2009 (viu lo 7 de jouin 2023).

— Suplèmentères changiér

  1. (fr) Polèta D’Ordelyé, Documents linguistiques de la France (Série francoprovençale). Documents linguistiques du Lyonnais (1225-1425), Paris, CNRS, 1975, pp. 153 [→ Bor], 273 pués 295 [→ Borc].