Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Catalan, valencien
Català, valencià
[kataˈlaː] (occidentâl)
[kətəˈlaː] (orientâl)

Payis Èspagne, France, Andorra, Étalie
Nombro de locutors env. 9 milyons
Cllassement per famelye
Modèlo:Branche oc
Modèlo:Nivél oc Catalan
Statut oficièl
Lengoua oficièla Andorra, Catalogne, Payis Valencien, Iles Balèares
Maneyê per Institut d'Estudis Catalans
Acadèmia Valenciana de la Llengua
Codes de lengoua
ISO 639-1 ca
ISO 639-2 cat
ISO 639-3 [http://www.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=cat cat(en) cat(en)]
Èchantelyon
Articllo premiér de la Dècllaracion des Drêts de l'Homo

Articllo 1

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Lo catalan est una lengoua romana. Son cârro lengouistico d’ora (los Payis catalans) s’èpate dessus três Ètats: la France, l’Èspagne et l’Andorra.

Noms de la lengoua

changiér

Desot la prèssion de la politica èspagnola, lo mot « catalan » est asse-ben remplaciê per la parola « lengoua oriantâla » (castilyan: lengua oriental) dens l’Aragon por nan parêtre dens l’èsprit colèctif coment yon des Payis catalans.[1] Tot-parèly por la Comunôtât ôtonoma de Valence, yô que la lengoua catalana ’l est apelâ « Valencien ».

Litèratura en catalan

changiér

Notes et rèferences

changiér
  1. (es) FERNÁNDEZ, A. (2015). Los nacionalistas denuncian a Aragón por perseguir el catalán en ‘La Franja de Ponent’, El Confidencial, 20 de mârs. Viu lo 22 de novembro 2017.