Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Étalie, Étalia

Italia

Drapél
Drapel d'Etalie
Blâson
Blason d'Etalie
Himno Fratelli d’Italia
Noms arpetans
Administracion
Fôrma de l’Ètat Rèpublica
Prèsident
Prèsident du Consèly
Sergio Mattarella
Giorgia Meloni
Lengoues oficièles Étalien
Capitâla Roma
G·eografia
Supèrficie totâla 301 332 km2
(rengiê 72émo)
Supèrficie en égoua 3.4%
Fus horèro UTC +1
Dèmografia
Populacion totâla (2019) 60 359 546 hab.
(rengiê 23émo)
Densitât 200 hab./km2
Èconomia
Quota de chômâjo (2017) 10.8%
Monéya Erô (EUR​)
De totes sôrtes
Code ISO 3166-1 ITA, IT​
Endicatif tèlèfonico +39

L’Étalia ou ben l’Étalie (Italia en étalien) est un payis d’Eropa. La vela capitâla est Roma.

G·eografia fesica changiér

Tèrritouèro changiér

L’Étalie est na pèninsula encèrcllâye per la mar Mèditèrranê, drêt coment ses iles : les principâles sont la Secila et la Sardègne. La couta du cuchient est bordâye per la mar Tirrènièna et cela du levant per la mar Adriatica. Tant qu’a la partia tèrrèstra de bise, el est entorâye de les Ârpes avouéc la France u nord-ouèste, de la Suisse et de l’Ôtrich·e a bise et de la Slovènie u nord-èste. Sa supèrficie est de 301 300 km² et sa longior dês la bise u mié-jorn est de 1 360 km. Los Apènins fôrmont na chêna de montagnes a son méten et sur sa longior.

Cllimat changiér

Lo cllimat est mèditèrranèen por la pèninsula (hivèrn dox et humido, chôd-temps chôd et sèc), més sèc u mié-jorn et més frès avouéc l’hôtior. La plana du a bise est subtropicâla humida (hivèrn pletout frêd, chôd-temps chôd et humido).

Toponimia et ètimologia changiér

Histouère changiér

Prèhistouère changiér

L’Étalie prèromena changiér

La Rèpublica romena changiér

Roma est étâye fondâye u VIIIémo siècllo dev. J.-C. (753 dev. J.-C. d’aprés la tradicion) u lât du Tibro, la reviére que travèrse l’Étalie centrâla. Roma ére na vela u méten du tèrritouèro des Latins que comenciêvont la conquéta de lors vesins desot lo govèrnament des rês de Roma.

U VIémo siècllo dev. J.-C., Roma vint na rèpublica (409 dev. J.-C. d’aprés la tradicion) et du IVémo tant qu’u IIIémo siècllo conquère la pèninsula étalièna, aprés les Guèrres samnites (343-290) por lo centro de l’Étalie pués la conquéta des tèrritouèros a bise (avouéc la somission de les citâts-ètats ètrusques) et u mié-jorn (ples la Secila) que s’achavone en 240 dev. J.-C..

U IIIémo siècllo, Roma afronte três côps Cartâge, la granta pouessience de la Mèditèrranê occidentâla. Roma rempôrte cetes guèrres, les três « Guèrres puniques », et sè fât mêtra de ceta partia de la Mèditèrranê et prend los tèrritouèros de son ènemia (en Africa de Bise, en Hispanie et les Balèâres). Avouéc la victouère de les Guèrres de Macèdonie (215-168), pués de conquétes u levant et u cuchient, Roma contrôle quâsi tot lo bassin mèditèrranèen u Iér siècllo dev. J.-C..

Les tensions politiques ménont la rèpublica a la guèrra civila, aprés l’assassinat du dictator Julo Cèsâr lo 15 de mârs 44 dev. J.-C.. Son succèssor, Octâvo, est vencor d’Antouèno et Cllèopâtra : procllâme l’Empiro en 27 dev. J.-C. et vint lo premiér emperor desot lo nom d’Ôguste.

L’Empiro romen changiér

Les pèriodes lombârda, bizantina et franca changiér

Lo dèvelopament de les comenes changiér

Dês lo XIémo siècllo, lo fenomèno de les comenes concèrne la bise et lo centro de la pèninsula étalièna, et pués doux-três veles du mié-jorn. La bise et lo centro constituont lo « reyômo d’Étalia », qu’est avouéc lo Sant-Empiro romen gèrmanico. Los emperors gèrmanicos que sè succèdont tâchont de controlar cela règ·ion particuliére. Lo mié-jorn est desot la dominacion des Normands et pués des Anjô dês l’an 1266, doves dinasties que frènont lo dèvelopament de les comenes per lor politica unitèra.

A cél temps, la dèmografia de les comenes ôgmente, et l’èconomia sè dèvelope. De fôrmes politiques aparèssont, avouéc de mag·istrats que sont en fonccion por un temps limitâ. Les comenes sont basâyes u tôrn de la vela et de son contado, lo tèrritouèro vesin. Châque comena sè difèrencie de les ôtres per la crèacion d’un’identitât que lyé est sina.

La fin du Moyen Âjo et la pèx de Lodi changiér

...

La Rèpublica romena changiér

Lo Risorgimento et l’unificacion de l’Étalie changiér

Lo reyômo d’Étalie changiér

La Rèpublica étalièna changiér

Sociètât changiér

Dèmografia changiér

Populacion changiér

Lenguoues changiér

Religions changiér

Èducacion changiér

Mèdias changiér

Politica et administracion changiér

L’Étalie est divisâye en 20 règ·ions (regioni), 110 provinces (province) et 8 101 comènes (comuni).

Règ·ions changiér

Règion Chèf-luè
  Vâl d’Aoûta* Aoûta
  Piemont Turin
  Liguria Gêna
  Lombardia Milan
  Trentin-Hiôt-Adige* Trent
  Vènèt Vènisa
  Friôl-Vènècia jelièna* Trièste
  Èmilia-Romagne Bologne
  Toscana Fllorence
  Ombria Pèrousa
  Mârques Ancôna
  Lacion Roma
  Abruço L’Aquila
  Molis Campobasso
  Campania Naple
  Poulye Bari
  Baselicâ Potence
  Calâbra Catanzaro
  Secila* Palèrmo
  Sardègne* Calyér

Èconomia changiér

Cultura changiér

Ârts changiér

Endrêts et monuments changiér

Bona chiéra changiér

Sport changiér

Pèrsonalitâts changiér

Vêde avouéc changiér

Articllos liyês changiér

Lims de defôr changiér

Notes et refèrences changiér