Grât d’Aoûta

èvèco et sant vâldoten
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Dêt pas étre mâl-prês por Grât d’Oloron.

Grât (Vémo siècllo - Vela, 7 de septembro ...) est étâ un èvèco vâldoten, vivut u Vémo siècllo. Il est lo sant patron de la vela d’Aoûta et de la Vâl d’Aoûta et pués un sant de la cultura populèra arpetana. Lo fôt pas confondre avouéc Grât d’Oloron, premiér èvèco d’Oloron-Senta-Maria (Pirènês-Atlantiques).

Statua de Sant Grât dedens les fôrmes du cor de la colègiâla de Sent-Ôrs en Vela.

La vôga[Nota 1] de la Sant-Grât est lo 7 de septembro.

Culto changiér

 
La châssa de Sant Grât dedens la catèdrâla d’Aoûta.
 
La statua sus lo cllochiér de l’èrmitâjo de Sent-Grât.

Sant Grât est lo sant patron de la vela d’Aoûta, de la comena de Vâlgresenche et du diocèso d’Aoûta, du côp de tota la Vâl d’Aoûta. Il est asse-ben lo sant patron de les comenes piemontêses de Piscina, Saluggia et Rossana. Pués, il est avouéc lo patron de les comenes arpetanes de Confllens en France et de Morlon et de Montbovon[1] en Suisse.

Sôrses changiér

 
Scènes de la via de Sant Grât dedens la catèdrâla d’Aoûta.
 
Na frèsca de muralye sus la façâda de l’égllése Sent-Grât de Confllens.
  • (fr) Pierre-Étienne Duc - « Culte de Saint Grat », 8 volumos, Turin-Vela, 1892-1897.
  • (fr) Matthieu Viettes et Gaspard de la Crête - « Vie de Saint Grat », 1575.
  • (la) Jacques Des Cours - « Magnalegenda Sancti Grati », (XIIIémo siècllo).
  • (fr) Claudine Gauthier - « Saint Grat: Etude d’une construction hagiographique dans la Maison de Savoie », dedens « Le Comté de Nice de la Savoie à l’Europe » Coloco de Nice 24-27 d’avril 2002, p. 167-173.

Vêre avouéc changiér

 
Statua de Sant Grât dedens lo sanctuèro de Plôt a Sent-Marcél.

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

  1. En vâldoten, diont la dèdicace de la Sent-Grât.

Rèferences changiér

  1. (fr) « St GRAT », dessus www.haut-intyamon.ch.