Sent-Emiér

comuna suissèssa et probâblament comtêsa du quenton de Bèrna
Cél articllo est ècrit en arpetan romand / ORB lârge. L’armoueria de la Suisse


Dêt pas étre mâl-prês por Sant-Emiér.

Sent-Emiér[1],[2] [sɛ̃t ə.ˈmiː][1] (Saint-Imier [sɛ̃.t‿i.mje][1] en francês, Sainte-Mie ou ben Saint-Emie[3] en comtês) est na comuna[V 1] suissèssa[V 2] et probâblament comtêsa du quenton de Bèrna, que sè trôve dens l’arriondâjo administratif du Jura bèrnês[V 3].

Lo bôrg de Sent-Emiér.

Les[V 4] habitents de la velèta sont a nom[V 5] encognu.

Lo dedens de la colègiâla de Sent-Emiér.

G·eografia changiér

Sè trôve u massis du Jura dedens lo valon de Sent-Emiér, qu’est n’empartia[V 6] du Jura bèrnês égouâye per la Siuse.

 
Na èolièna sus lo Mont Solely et, u fond, lo Chacerâl avouéc sa stacion de tèlècomunicacion.

A mié-jorn de la velèta est la montagne du Chacerâl qu’est na petiôta stacion de sports d’hivèrn et a la bise lo Mont Solely.

Populacion et sociètât changiér

Lengoues changiér

Lo vielyo[V 7] patouès du payis ére probâblament na varianta du comtês (ou ben de l’arpetan) ; Sent-Emiér sè trovâve dessus la zona frontaliére du cârro lengouistico du comtês avouéc l’arpetan nôchâtelês[4].

En 1903, Louis Gôchat at ècrit qu’a Sent-Emiér lo patouès est disparu.

 
l’entreprêsa de relogeria Longines.

Histouère changiér

L’origina de l’endrêt est la mêson et na chapèla de Sent Emiér (la « cella sancti Hymerii »), qu’en 884 sont betâyes a l’abayie de Motiér-Grantvâl per lo rê Chârlo III.

Lo valon de Sent-Emiér ére dedens lo reyômo de Borgogna tant qu’il est donâ, en 999, per lo rê Rodolfo III a l’èvèco de Bâla.

En 1146, un motiér[V 8] est bâti a la velèta.

De 1797 tant qu’en 1815 Sent-Emiér ére na comuna de la France et dês 1815 l’est dedens lo canton de Bèrna.

Dês la fin du XIXièmo siècllo, l’ est un endrêt emportant du mouvament anarch·isto eropèèn; en 1872 l’organisacion de la « Entèrnacionâla antiôtoritèna » est fondâ a Sent-Emiér.[5]

 
La centrâla solèra du Mont Solely.

Èconomia changiér

Sent-Emiér est cognu por l’économia de la relogeria.[6]

Sus lo Mont Solely sont construites, en 1992, la centrâla de l’ènèrg·ia fotovoltâica qu’est la mès granta de Suisse, et lo parc d’êr du Mont Crosin.

La gâra de Sent-Emiér est al la legne du chemin de fèr de Bièna a La Châls. Un funiculéro long de 743 mètros monte du bôrg sus lo Mont Solely. La rota de Sent-Emiér vèts Nôchâthél monte sus lo Col des Pontins.

 
Monument de Pierre Jolissaint a Sent-Emiér.

Pèrsonalitâts changiér

Cultura locâla et patrimouèno changiér

Hèraldica changiér

 
Lo blâson de Sent-Emiér.

Lims de defôr changiér

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ sus Sent-Emiér.


Bibliografia changiér

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

Vocabulèro changiér

  1. Varianta romanda de « comena » f.
  2. Varianta romanda de « suissa » a f.
  3. « arriondâjo » m est la parola romanda por « arrondissement » m.
  4. Varianta romanda de « los » art mpl.
  5. « étre a nom » v est lo parlament romand por « s’apelar » v.
  6. Varianta romanda de « partia » f.
  7. Varianta romanda de « viely » a m.
  8. « motiér » m est la parola romanda por « égllése » f.

Rèferences changiér

  1. 1,01,1  et 1,2(de), (fr), (it) Andres Kristol, « Lexikon der schweizerischen Gemeindenamen (LSG). Dictionnaire toponymique des communes suisses (DTS). Dizionario toponomastico dei comuni svizzeri (DTS) », Frauenfeld, Huber, Losena, Payot, 2005, p. 783.
  2. (fr) Henry Suter, « Saint-Imier, Saint-Ismier », dedens Noms de lieux de Suisse romande, Savoie et environs, sus lo seto henrysuter.ch, 2000-2009 (viu lo 29 d’avril 2021).
  3. (fr) Simon Vatré, « Glossaire des patois de l’Ajoie et des régions avoisinantes », Motiér, Société jurassienne d’émulation, 1986, p. 210 Liére en legne.
  4. (fr) « Dans le Jura sud (St-Imier, Moutier), on parle un dialecte de type mixte, de transition, entre francoprovençal et oïlique. », dedens : Aurélie Elzingre, « La variation phonétique dans les parlers jurassiens. Un corpus de contes recueillis par Jules Surdez (1878–1964) », univèrsitât de Nôchâtél, 2005.
  5. Charles Thomann : « Les hauts lieux de l'anarchisme jurassien ». La Châls 2002.
  6. P. Linder : « De l'atelier à l'usine: l'horlogerie à Saint-Imier (1865-1918) », 2008.