Chalês

comena francêsa et arpetana du payis de Gês dens lo dèpartament de l’En
(Redirigiê dês Challex)

Chalouès

Çli[V 1] articllo z-est ècrit en arpetan gèssien / ORB lârge. Le bllâson du payis de Gês


Dêt pas étre mâl-prês por Chalê.
Chalês
[θa.ˈle]

Chalês
Viua du bôrg de Chalês depués Vouelyi.
Blâson de Chalês
Blâson

Gentilyiço Chalêsien, Chalêsiènnaen ORB lârgeShalézyin, Shalézyinnaen CFLL

Challaisien, Challaisienneen francês

Noms arpetans
En CFLL Shalé
Nom arpetan historico Chalouès

[θa.ˈlwe]
Noms ètrangiérs
Nom latin (racena) Chălŏsĭum
Nom francês Challex [ʃa.le]
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Règion
historica
Payis de Gês
Payis Drapél de la France France
Règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament En
Arrondissement Gês
Entèrcomunalitât Payis de Gês Agllô
Sendeco
Mandat
Alina Hofèr
2023-2026
Code postâl 01630
Code comena 01078
Dèmografia
Populacion
municipâla
1 619 hab. (2021 en ôgmentacion de 11,66 % per rapôrt a 2016)
Densitât 187 hab./km2
Geografia
Coordonâs 46° 10′ 53″ bise, 5° 58′ 33″ levant
Hôtior Min. 330 m
Max. 516 m
Supèrficie 8,67 km2
Tipo Comuna urbèna
Sôl d’atraccion Geneva - Anemâsse (partia francêsa)
(comuna de la corona)
Èlèccions
Dèpartamentâles Touèri
Lègislatives 3éma circonscripcion
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Vêde dessus la mapa administrativa de Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Chalês
Geolocalisacion sus la mapa : En
Vêde dessus la mapa topografica de l’En
Chalês
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Chalês
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Chalês
Lims
Seto Vouèbe challex.fr

Chalês[N 1] [θa.ˈle][N 2] (Challex [ʃa.le] en francês) est na comuna[V 2] francêsa et arpetanna[V 3] du payis de Gês, que sè trôve diens[V 4] le dèpartament de l’En[T 1] en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Los habitents du velâjo ant nom los Chalêsiens [lo θa.le.ˈzjɛ̃] et les Chalêsiènnes [le θa.le.ˈzjɛ̃.nə][N 3].

Geografia changiér

Le bôrg de la comuna sè trôve a 485 m de hiôt sus na penta en-dessus la riva drêta du Rôno[T 2] u levant de la Hiôta-Chênna[T 3] du massis du Jura diens le payis de Gês, en fllanc de la frontiére suissa contre le canton de Geneva.

Toponimia changiér

Le nom de la comuna vint du bâs latin *CHĂLŎSĬUM — il est[V 5] probâbllament[V 6] un dèrivâ de la bâsa prèromanna[V 7] *cal- (« montagne piérralyua[V 8] ; dèrupa que sèrvét de canâl por les lavenches ; fllanc crox de na montagne, revena[V 9] ») avouéc le mémo sufixo coment diens le nom d’endrêt valêsan Bramouès.

Atèstacions historiques (sèlèccion)


Pendent le Moyen Âjo, le nom arpetan d’origina — Chalouès [θa.ˈlwe] — est passâ per na monoftonguèson de [we] qu’at balyê la fôrma arpetanna d’ora.

Cultura locâla et patrimouèno changiér

Endrêts et monuments changiér

Hèraldica changiér

 
Le bllâson de Chalês.

Vér avouéc changiér

 

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus Chalês.

Bibliografia changiér

Lims de defôr changiér

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

  1. Ècrisont « Shalé » en grafia de Confllens.
    Diens le temps, il avêt nom Chalouès [θa.ˈlwe].
  2. Le [r] roulâ at étâ remplaciê per le [ʀ] râcllo diens la prononciacion locâla de l’arpetan.
  3. Ècrisont « lô Shalézyin » et « lé Shalézyin » en grafia de Confllens.

Noms d’endrêt changiér

  1. Prononciê [ɛ̃] (l’Ain en francês).
  2. Prononciê [ʀuːn] (le Rhône en francês).
  3. Prononciê [ˈjoː.ta ˈθɛ̃.na] (la Haute-Chaîne en francês).
  4. Prononciê [θaː.ˈte d‿la kɔʀ.bə.ˈʀi] (le château de La Corbière en francês).
  5. Prononciê [e.ˈɡʎiz sã mu.ˈʀi] (l’église Saint-Maurice en francês).

Vocabulèro changiér

— Enfocajon, somèro et rèferences changiér

  1. « depués » [dɛ.ˈpwe] prèp est le mot gèssien por « dês » prèp.
  2. Varianta gèssiènna [vi] de « vêre » v.
  3. Varianta gèssiènna [də.ˈdjã] de « dedens  » prèp.

— Tèxto changiér

  1. Varianta gèssiènna [ʃli] de « cél » a dèm m.
    Varianta gèssiènna [ðe.ˈʃɛ̃.na] de « gèssièna » a f.
  2. Varianta gèssiènna [kə.ˈmu.na] de « comena » f.
  3. Varianta gèssiènna [aʀ.pə.ˈtã.na] de « arpetana » a f.
  4. Varianta gèssiènna [djã] de « dens » prèp.
  5. Varianta gèssiènna [j‿e] de « o est » loc v.
  6. Varianta gèssiènna [pʀɔ.ba.bʎa.ˈmã] de « probâblament » adv.
  7. Varianta gèssiènna [pʀe.ʀɔ.ˈmã.na] de « prèromana » a f.
  8. Varianta gèssiènna [pe.ʀa.ˈjwa] de « piérrosa » ou ben « piérralosa » a f.
  9. Varianta gèssiènna [ʀə.ˈvə.na] de « ravena » f.

Rèferences changiér

— Principâles changiér

  1. Prononciacion en arpetan gèssien du pouent « 25. Chèseri » de l’ALJA retranscrita d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr) Jian Muçârd, La conspiration de Compesières, Geneva, 1695, Sant-Jelien, La Salévienne, 1988, pp. 38, 60 et 100 [→ Salay] (liére en legne).
  3. (fr) Grande encyclopédie de l’Ain. Histoire des communes de l’Ain. Le Haut-Bugey - Le Valromey - Le pays de Gex, Le Cotiô, Horvath, 1985, pp. 448-451.

— Toponimiques changiér

  1. (fr) Julo Vui, Chézery, chartes du XIIe siècle [→ Chalosium], dediens Mémoires de l’Institut national genevois, vol. 12, ans 1867-1868, Geneva, Chez Georg, 1869, 18 pâges.
  2. (fr) Èdouârd Felipon, Dictionnaire topographique du département de l’Ain comprenant les noms de lieu anciens et modernes, Paris, Imprimerie nationale, 1911, p. 84 (liére en legne).
  3. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume Ier. Formations préceltiques, celtiques, romanes, Geneva, Droz, 1990, p. 134, nô 2310.
  4. (fr) Ana-Marie Vôrpâs, Gllôdo Michiél, Noms de lieux de l’Ain, Paris, Bonneton, 1999, p. 114.
  5. (de)(fr)(it) Andres Kristol, Lexikon der schweizerischen Gemeindenamen (LSG). Dictionnaire toponymique des communes suisses (DTS). Dizionario toponomastico dei comuni svizzeri (DTS), Frauenfeld, Huber, Losena, Payot, 2005, p. 228.
  6. (fr) Henry Suter, Chalais, Châlex, Chaley, Challex, dediens Noms de lieux de Suisse romande, Savoie et environs, sus le seto henrysuter.ch, 2000-2009 (viu le 17 de mârs 2024).

— Suplèmentères changiér