Balan (Domba)

comena francêsa pués arpetanna de la Domba savoyârda (en Brêsse) dens lo dèpartament de l’En
Çl’articllo est ècrit en arpetan dombisto / ORB lârge. Lo blâson de la Domba


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Balan.

Balan[N 1] [ba.ˈlã][1],[2],[3],[4],[5] (Balan en francês) est na comena francêsa pués[V 2] arpetanna[V 3] de la Domba savoyârda (qu’est na partia de la Brêsse), que sè trôve dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia du suer urben de Leyon[V 4].

La mèrie[V 1] de Balan, bâtia en 1889.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Balandrins [lu ba.lã.ˈdrɛ̃] pués les Balandrenes [lə ba.lã.ˈdrə.nə][1],[3],[4].

Patrimouèno changiér

Notes pués rèferences changiér

Notes changiér

  1. Ècrivont « Balan » en CFLL dombista.

Vocabulèro changiér

  1. « mèrie » f est lo mot dombisto por « mêson comena » f.
  2. « pués » conj est lo mot dombisto por « et » conj pués « et pués » loc conj.
  3. Varianta dombista de « arpetana » a f.
  4. Varianta dombista de « sôl » m.
    Varianta dombista de « Liyon ».
  5. Varianta dombista de « Sant-Jian-Baptista » m.
  6. Varianta dombista de « racena » f.
  7. Varianta dombista de « remaneyêe » pp f.

Rèferences changiér

  1. 1,0  et 1,1Prononciacion en arpetan dombisto du pouent « 28. La Chapèla » de l’ALJA retranscrita d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr) Èdouârd Felipon, « Dictionnaire topographique du département de l’Ain comprenant les noms de lieu anciens et modernes », Paris, Imprimerie nationale, 1911, p. 23.
  3. 3,0  et 3,1(fr) « Grande encyclopédie de l’Ain - Histoire des communes de l’Ain. La Dombes », Le Cotél, Horvath, 1983, p. 291-294.
  4. 4,0  et 4,1(fr) Domenico Stich, « Francoprovençal. Proposition d’une orthographe supra-dialectale standardisée » [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2001, p. 948-949.
  5. (fr) Henry Suter, « Balan, Ballon, Balon », dedens Noms de lieux de Suisse romande, Savoie et environs, sus lo seto henrysuter.ch, 2000-2009 (viu lo 13 de janviér 2021).
  6. (de), (fr), (it) Andres Kristol - « Lexikon der schweizerischen Gemeindenamen (LSG). Dictionnaire toponymique des communes suisses (DTS). Dizionario toponomastico dei comuni svizzeri (DTS) », Frauenfeld, Huber, Losena, Payot, 2005, p. 610-611 (vint de la méma rage).