Lendâs

comena francêsa et arpetana du Charluês en Rouanês (en Biôjolês historico) dens lo dèpartament de Lêre
(Redirigiê dês Nendâs)

Nendâs

Çt’articllo est ècrit en arpetan rouanârd / ORB lârge. Le blâson de la vila de Rouana


Dêt pas étre mâl-prês por Lèndas.
Lendâs
[lẽ.ˈdɒ]

Lendâs
Travèrsên de Lendâs du coutâ de sêr en 2020.
Blâson de Lendâs
Blâson

Gentilyiço Lenderot, Lenderotaen arpetan

Nanderot, Nanderotteen francês

Noms arpetans
Nom arpetan historico Nendâs

[nẽ.ˈdɒ]
Noms ètrangiérs
Nom francês Nandax

[nɑ̃.daks]en francês estandârd
[nã.dɑ]en francês de payis
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Règion
historica
Rouanês(dens le Charluês)
Payis Drapél de la France France
Règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament Lêre
Arrondissement Rouana
Entèrcomunalitât Charluè-Bèrmont Cumunôtât
Sendeco
Mandat
Rogiér Sandri
2020-2026
Code postâl 42720
Code comena 42152
Dèmografia
Populacion
municipâla
559 hab. (2020 en ôgmentacion de 13,85 % per rapôrt a 2015)
Densitât 70 hab./km2
Geografia
Coordonâs 46° 05′ 57″ bise, 4° 09′ 57″ levant
Hôtior Min. 281 m
Max. 413 m
Supèrficie 8,03 km2
Tipo Cumena campagnârda
Sôl d’atraccion Rouana
(cumena de la corona)
Èlèccions
Dèpartamentâles Canton de Charluè
Lègislatives 6éma circonscripcion
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Vêde dessus la mapa administrativa de Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Lendâs
Geolocalisacion sus la mapa : Lêre
Vêde dessus la mapa topografica de Lêre
Lendâs
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Lendâs
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Lendâs
Lims
Seto Vouèbe commune.nandax.pagesperso-orange.fr

Lendâs[N 1] [lẽ.ˈdɒ][N 2] (Nandax [nɑ̃.daks][N 3],[1] en francês) est una cumena[V 1] francêse[V 2] et arpetana du Charluês en Rouanês, que sè trôve dens le dèpartement[V 3] de Lêre[T 1] en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Le velâjo sè trovêt avèrti[V 4] dedens le Biôjolês historico.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Lenderots [lo lẽ.de.ˈʀø] et les Lenderotes [le lẽ.de.ˈʀøt][N 4].

Geografia changiér

Le bôrg de la cumena sè trôve sus un torrâl[V 5] de la crosa de Gèrnossan[T 2],[V 6] dedens le Charluês a la bise du Rouanês.

Toponimia changiér

Le nom de la cumena vint bentout[V 7] du gôlouès nantu- (« crosa ; gota[V 8] ») avouéc un sufixo encognu[N 5].

Pendent le Moyen Âjo, le nom arpetan d’origina — Nendâs [nẽ.ˈdɒ] — est passâ per le mémmo[V 9] changement qu’at remplaciê la lètra « n » per la lètra « l » dens doux-três patouès arpetans du Forês, du Liyonês et du Dârfénât, come[V 10] dens le muet[V 11] « nengun » que vint come cen-que « lengun »[2].

Le nom de la vesenên[V 12] de Ressins[T 3] vint du latin *(FUNDUS) RŪSCĬĀNUS (« (domêno) a *Rūscĭus »)[N 6].

Cultura locâla et patrimouèno changiér

Endrêts et monuments changiér

Hèraldica changiér

 
Le blâson de Lendâs.

Vêre étot changiér

 

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus Lendâs.

Bibliografia changiér

Liems de dehôr changiér

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

  1. S’apelêt avèrti Nendâs [nẽ.ˈdɒ].
  2. Le [r] roulâ at étâ remplaciê per le [ʀ] râcllo dens la prononciacion locâla de l’arpetan.
  3. En francês de payis, prononçont pletout [nã.dɑ].
  4. Ècrisont arriér-més « los Lenderœts et les Lenderœtes » en grafia sarrên.
    La prononciacion tradicionâla étêt avèrti [lo lẽ.de.ˈrø] et [le lẽ.de.ˈrøt].
  5. Nandam en 1269.
    Nanda en 1388 et 1400.
    Nandas u XIVémo siècllo.
    Nandaux devant 1412.
    Nendas, Nendax en 1651.
    Nandax u XVIIIémo siècllo.
  6. Russim en 1269.
    Resseins, Ressins en 1651.
    Ressains en 1660.
    Ressein en 1789.
    Ressins u XVIIIémo siècllo.

Noms d’endrêt changiér

  1. Prononciê [lɒːʀ] (la Loire en francês).
  2. Prononciê [kʀuːz də dzaʀ.nɔ.ˈsã] (la vallée du Jarnossin en francês).
  3. Prononciê [ʀə.ˈsã] (Ressins en francês).
    S’apelêt avèrti Russins [ry.ˈsã] ou [ry.ˈsĩ] d’aprés los patouesants.
  4. Prononciê [tsɒː.ˈte də ʀə.ˈsã] (le château de Ressins en francês).
    S’apelêt avèrti le châtél de Russins [tsɒː.ˈte də ry.ˈsã].
  5. Prononciê [e.ˈɡliːz sã maʀ.ˈtã] (l’église Saint-Martin en francês), qu’ècrisont étot « l’églése Sant-Martin » en grafia sarrên.

Vocabulèro changiér

— Enfocajon et somèro changiér

  1. Varianta rouanârda [tʀa.vaʀ.ˈsẽ] de « travèrsâ » f.
  2. « sêr » [saː] m est le muet rouanârd por « cuchient » m.
  3. Varianta rouanârda [jẽ] de « lims » mpl.
  4. Varianta rouanârda [di.ˈjo] (déhôr en grafia sarrên) de « defôr » m.
  5. Varianta rouanârda [sa.ˈʀẽ] de « sarrâye » a f.

— Tèxto changiér

  1. Varianta rouanârda [cœ.ˈmɛːn] de « comena » f.
  2. Varianta rouanârda [fʀã.ˈseːz] de « francêsa » a f.
  3. Varianta rouanârda [de.paʀ.tə.ˈmẽ] de « dèpartament » m.
  4. « avèrti » [a.vaʀ.ˈti] adv est le muet rouanârd por « los ôtros côps » loc adv.
  5. « torrâl » [tø.ˈʀɒ] (tœrrâl en grafia sarrên) m est le muet rouanârd por « molâr » m ou « suc » m.
  6. « crosa » [kʀuːz] f est le muet rouanârd por « valâ » f ou « comba » f.
  7. « bentout » [bɛ.ˈto] (bèntout en grafia sarrên) adv est le muet rouanârd por « pôt-étre » adv.
  8. « gota » [ɡɔt] f est le muet rouanârd por « rio » m ou « tèrrâl » m.
  9. Varianta rouanârda [mãm] de « mémo » a m.
  10. Varianta rouanârda [kœm] (cœme en grafia sarrên) de « coment » ou « ’ment » prèp.
  11. Varianta rouanârda [mwø] de « mot » m.
  12. Varianta rouanârda [va.ze.ˈnẽ] (vèsenên en grafia sarrên) de « vesenâ » f — il vôt dére « velâr » m.

Rèferences changiér

— Principâles changiér

  1. Prononciacion en arpetan rouanârd du pouent « 21. Cotôro » de l’ALLy retranscrita d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr)(frp) Louis Mèrciér, Les Contes de Jean-Pierre. Édition bilingue (francoprovençal-français), Liyon, LivresEMCC, 2011, vol. 1 et 2, pp. 167 [→ Lindo], 169 et 173 [→ le tsoté de Ressans].
  3. (fr) Grande encyclopédie du Forez et des communes de la Loire. Roanne et son Arrondissement, Le Cotiô, Horvath, 1984, pp. 126-128.

— Toponimiques changiér

  1. (fr) Jian-Èdmê Duforn, Dictionnaire topographique du Forez et des paroisses du Lyonnais et du Beaujolais formant le département de la Loire, Mâcon, Protat, 1946, col. 635-636 et 793 (liére en legne).
  2. (fr) Ana-Marie Vôrpâs, Gllôdo Michiél, Noms de lieux de la Loire et du Rhône. Introduction à la toponymie, Paris, Bonneton, 1997, p. 120.
  3. (fr) Gzaviér Delamâra, Noms de lieux celtiques de l’Europe ancienne. (-500 / +500). Dictionnaire, Ârlo, Errance, 2012, p. 203.

— Suplèmentères changiér

  1. (fr) Gzaviér Govèrt, Problèmes et méthodes en toponymie française. Essais de linguistique historique sur les noms de lieux du Roannais [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2008, p. 340.
  2. (fr) Domenico Stich, Francoprovençal. Proposition d’une orthographe supra-dialectale standardisée [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2001, p. 1227.