Hiôtariva

comuna francêsa et arpetana dus Chambarans en Dârfenât diens lo dèpartament de la Droma
(Redirigiê dês Hiœtariva)
Quél articllo est ècrit en arpetan dârfénouès / ORB lârge. Lo blâson du Dârfénât


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Hôtariva.

Hiôtariva[N 1],[V 2] [jø.ta.ˈriː.va][N 2],[1],[2] (Hauterives en francês) est una comuna[V 3] francêsa et arpetana dus[V 4] Chambarans[V 5] en Dârfenât, que sè trôve diens[V 6] lo dèpartament de la Droma en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

L’hotâl de vila[V 1] de Hiôtariva.

La comuna est surtot cognua por lo Palès idèâl, ôvra rengiê[V 7] come[V 8] monument historico et signê[V 9] per Fèrdinand Chevâl, simplo factor[V 10] de la comuna, que l’at èlaborâ[V 11] et bâtia de ses prôpres mans pendent 33 ans entre 1879 et 1912.

Los habitents du vilâjo[V 12] s’apèlont nom encognu.

Patrimouèno changiér

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

  1. Ècrivont Hiœtariva en grafia sarrâ.
  2. Prononciacion en arpetan dârfenouès du pouent « 86. Mont-Regôd » de l’ALJA retranscrita d’aprés la nôrma AFE.

Vocabulèro changiér

  1. Varianta dârfenouèsa de « hotâl de vela » m.
  2. Varianta dârfenouèsa de « sarrâye » pp f.
  3. Varianta dârfenouèsa de « comena » f.
  4. Varianta dârfenouèsa de « des » art mpl.
  5. Varianta dârfenouèsa de « Chamberans » mpl.
  6. Varianta dârfenouèsa de « dens » prèp.
  7. Varianta dârfenouèsa de « rengiêe » pp f.
  8. Varianta dârfenouèsa de « coment » prèp.
  9. Varianta dârfenouèsa de « signêe » pp f.
  10. « factor » m est lo mot dârfenouès por « pedon » m.
  11. Varianta dârfenouèsa de « èlaborâye » pp f.
  12. Varianta dârfenouèsa de « velâjo » m.
  13. Varianta dârfenouèsa de « Sant-Martin » m.
  14. Varianta dârfenouèsa de « dês » prèp.
  15. « jusqu’a » loc prèp est lo parlament dârfenouès por « tant qu’a » loc prèp.
  16. Varianta dârfenouèsa de « nomâye » pp f.

Rèferences changiér

  1. (fr) Justin Brun-Durand, « Dictionnaire topographique du département de la Drôme comprenant les noms de lieu anciens et modernes », Paris, Imprimerie nationale, 1891, p. 175-176.
  2. (fr) Pol Franciôla, « Le Géorgique deufinoèze (Les Géorgiques dauphinoises) », 1ér volumo, Le Falivrage (F. T. P.), 1944, p. 52 [→ hyeumont], 58 [→ rive] et 59 [→ hyeute fité et bleiva vaüta].


Catégorie:Hiôtariva