Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Francês de Sâles, nèssu lo 21 d’oût 1567 u châtél de Sâles prés de Torens[1] en Savouè et môrt lo 28 de dècembro 1622 a Liyon, est un prèlat savoyârd. Nomâ èvèco de Geneva en 1602, put jamés prendre possèssion de sa sièta vegnua la « Roma des carvinistos », et réstat en Èneci. Cofondator de l’ôrdro de la Vesitacion de Senta-Maria, il est procllamâ sant en 1665 et doctor de l’Égllése en 1877. Il est liturgicament fétâ lo 24 de janviér dens la fôrma ordinèra du rito romen et lo 29 de janviér dens la fôrma trentina, secondèrament lo 28 de dècembro por sa nèssence u cièl (dies natalis).

Portrèt de Francês de Sâles.

Vegnent d’una famelye nôbla du duchiê de Savouè, chouèsessét lo chemin de la fê crètiena en sacrent sa via a Diô et pués dèpôrte a tôs sos titros de noblèssa. Vint yon des tèologos los més considèrâs de son temps. Cél grant prèdicator arrevat a la sièta d’èvèco de Geneva et pués fondat, avouéc la barona Jiâna de Chantâl, l’ôrdro religiox de la Vesitacion. Ègzèrciét na portâ importanta dedens l’Égllése catolica et fut brâvament acutâ asse-ben per los teniors du povêr temporâl, notament los ducs Chârlo-Èmanuèl Iér et Victor-Amèdê Iér de Savouè, la règenta de Savouè Cristina de France et pués los rês de France Hanri IV et Louis XIII.

Homo d’ècritura, lèssiét n’ôvra importanta que tèmogne de sa vision de la via. Son ôvra la més ben cognua, l’Entroduccion a la via dèvôta, remportat na franc granta reusséta dês sa parucion, et pués est considèrâye enqu’houé coment n’ôvra maj·ora de la litèratura crètiena. Dês 1923, l’Égllése catolica lo considère coment lo sant patron ux jornalistos et ux ècrivens a côsa de son recors a l’emprimeria. Ses publecacions comptont permié les fines premiéres gazètes catoliques u mondo.

Francês de Sâles et Jiâna de Chantâl rèunis dessus na medalye du XIXémo siècllo.

En 1607, il at fondâ, avouéc Antouèno Favrte, la Sociètât florimontana, organisacion culturâla savoyârda.

La tomba de Francês de Sâles sè trôve dedens l’égllése de la Vesitacion en Èneci. Enqu’houé Francês de Sâles est lo sant patron du diocèso d’Èneci.

Monument de Francês de Sâles en Èneci ; ôvra d’Alexandre Descatoire, 1924.

Ôvres changiér

  • Introduction à la vie dévote,
  • Traité de l'amour de Dieu
  • Sabaudiae Gemma

Bâtiments en Arpetania changiér

Toponimia changiér

Vêre avouéc changiér

Bibliografia changiér

  • Patrick de Gmeline : François de Sales, le gentilhomme de Dieu, 2018.

Notes changiér

  1. Bôrg du duchiê de Savouè, et houé vielye comena du dèpartament de Savouè-d’Amont.