Farges (Payis de Gês)

comena francêsa et arpetana du payis de Gês dens lo dèpartament de l’En
(Redirigiê dês Farges (Ain))
Çli[V 1] articllo z-est ècrit en arpetan gèssien / ORB lârge. Le bllâson du payis de Gês


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Farges.
Farges
[ˈfaʀ.ðə]
[ˈfar.ðə]

Farges (Payis de Gês)
L’égllése Sant-Bris de Farges.
Blâson de Farges
Blâson

Gentilyiço Fargês, Fargêsaen ORB lârgeFarzhé, Farzhézaen CFLL

Fargeois, Fargeoiseen francês

Noms arpetans
En CFLL Farzhë
Noms ètrangiérs
Nom latin (racena) Făbrĭcās
Nom francês Farges [faʁʒ]
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Règion
historica
Payis de Gês
Payis Drapél de la France France
Règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament En
Arrondissement Gês
Entèrcomunalitât Payis de Gês Agllô
Sendeco
Mandat
Monica Graziotti
2020-2026
Code postâl 01550
Code comena 01158
Dèmografia
Populacion
municipâla
1 058 hab. (2021 en ôgmentacion de 4,44 % per rapôrt a 2016)
Densitât 74 hab./km2
Geografia
Coordonâs 46° 10′ 04″ bise, 5° 54′ 19″ levant
Hôtior Min. 360 m
Max. 1 527 m
Supèrficie 14,28 km2
Tipo Comuna campagnârda
Sôl d’atraccion Geneva - Anemâsse (partia francêsa)
(comuna de la corona)
Èlèccions
Dèpartamentâles Touèri
Lègislatives 3éma circonscripcion
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Vêde dessus la mapa administrativa de Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Farges
Geolocalisacion sus la mapa : En
Vêde dessus la mapa topografica de l’En
Farges
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Farges
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Farges
Lims
Seto Vouèbe mairie-farges.fr

Farges[N 1] [ˈfaʀ.ðə][N 2] (Farges [faʁʒ] en francês) est na comuna[V 2] francêsa et arpetanna[V 3] du payis de Gês, que sè trôve diens[V 4] le dèpartament de l’En[T 1] en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Los habitents du velâjo ant nom los Fargês [lo faʀ.ˈðe] et les Fargêses [le faʀ.ˈðeː.zə][N 3].

Geografia changiér

Le bôrg de la comuna sè trôve a 513 m de hiôt sus na penta u pied de la Hiôta-Chênna[T 2] du massis du Jura drêt desot le Grant Crét d’Ârp[T 3] diens le payis de Gês.

Toponimia changiér

Le nom de la comuna vint du latin *FĂBRĬCĀS — qu’est le pllurâl[V 5] de FĂBRĬCA (« ateliér d’artisan ; fabreca ») — avouéc sincopa et mètatèsa, que vôt dére « (a les) fôrges ».

Atèstacions historiques (sèlèccion)


Çla[V 6] racena latina at balyê le mot viely arpetan *fargi, favergi (« fôrge »), qu’est ique emplleyê[V 7] u pllurâl.

Cultura locâla et patrimouèno changiér

Endrêts et monuments changiér

Hèraldica changiér

 
Le bllâson de Farges.

Vér avouéc changiér

 

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus Farges.

Bibliografia changiér

Lims de defôr changiér

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

  1. Ècrisont « Farzhë » en grafia de Confllens.
  2. Diens le temps, la prononciacion tradicionâla étêt [ˈfar.ðə].
    Le [r] roulâ at étâ remplaciê per le [ʀ] râcllo diens la prononciacion locâla de l’arpetan.
  3. Ècrisont « lô Farzhé » et « lé Farzhé » en grafia de Confllens.

Noms d’endrêt changiér

  1. Prononciê [ɛ̃] (l’Ain en francês).
  2. Prononciê [ˈjoː.ta ˈθɛ̃.na] (la Haute-Chaîne en francês).
  3. Prononciê [ɡʀã kʀe d‿oː] (le Grand Crêt d’Eau en francês).
  4. Prononciê [θaː.ˈte ˈd‿faʀ.ðə] (le château de Farges en francês).
  5. Prononciê [e.ˈɡʎiz sã bʀi] (l’église Saint-Brice en francês).

Vocabulèro changiér

— Somèro et rèferences changiér

  1. Varianta gèssiènna [vi] de « vêre » v.
  2. Varianta gèssiènna [də.ˈdjã] de « dedens  » prèp.

— Tèxto changiér

  1. Varianta gèssiènna [ʃli] de « cél » a dèm m.
    Varianta gèssiènna [ðe.ˈʃɛ̃.na] de « gèssièna » a f.
  2. Varianta gèssiènna [kə.ˈmu.na] de « comena » f.
  3. Varianta gèssiènna [aʀ.pə.ˈtã.na] de « arpetana » a f.
  4. Varianta gèssiènna [djã] de « dens » prèp.
  5. Varianta gèssiènna [pʎy.ˈʀaːl] de « plurâl » m.
  6. Varianta gèssiènna [ʃla] de « cela » a dèm f.
  7. Varianta gèssiènna [ã.pʎe.ˈja] de « empleyê » pp m.

Rèferences changiér

— Principâles changiér

  1. Prononciacion en arpetan gèssien du pouent « 25. Chèseri » de l’ALJA retranscrita d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr) Grande encyclopédie de l’Ain. Histoire des communes de l’Ain. Le Haut-Bugey - Le Valromey - Le pays de Gex, Le Cotiô, Horvath, 1985, pp. 458-460.

— Toponimiques changiér

  1. (fr) Èdouârd Felipon, Dictionnaire topographique du département de l’Ain comprenant les noms de lieu anciens et modernes, Paris, Imprimerie nationale, 1911, p. 170 (liére en legne).
  2. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume II. Formations non-romanes ; formations dialectales, Geneva, Droz, 1991, p. 1345, nô 25023.
  3. (fr) Ana-Marie Vôrpâs, Gllôdo Michiél, Noms de lieux de l’Ain, Paris, Bonneton, 1999, p. 183.
  4. (fr) Gzaviér Govèrt, Problèmes et méthodes en toponymie française. Essais de linguistique historique sur les noms de lieux du Roannais [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2008, pp. 532-533 [→ fargi, pl. farges].
  5. (fr) Henry Suter, Farges, ..., Favarges, ..., Faverges, ..., Forges, dediens Noms de lieux de Suisse romande, Savoie et environs, sus le seto henrysuter.ch, 2000-2009 (viu le 18 de mârs 2024).

— Suplèmentères changiér