Crot-Marenche

comena francêsa pués arpetanna de la Domba savoyârda (en Brêsse) dens lo dèpartament de l’En

Cort-Marenche

Çl’articllo est ècrit en arpetan dombisto / ORB lârge. Lo blâson de la Domba


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Cort-Marenche.
La mèrie[V 1] de Crot-Marenche.

Crot-Marenche donc ben[V 2] Cromarenche[N 1],[V 3] [krɔ.ma.ˈðɛs][N 2],[1],[2],[3],[4],[5],[6],[7],[8],[9],[10],[11],[V 4] (Cormoranche-sur-Saône en francês) est na comena francêsa pués[V 5] arpetanna[V 6] de la Domba savoyârda (qu’est na partia de la Brêsse), que sè trôve dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia du suer urben de Mâcon[V 7].

Los habitents du velâjo s’apèlont niom encognu[V 8],[6].

Patrimouèno changiér

Notes pués rèferences changiér

Notes changiér

  1. Ècrivont « Kromazhès » donc ben « Kroumazhès » (Crot-Marènche donc ben Cromarènche en grafia sarrâ) en CFLL dombista.
    Des côps, s’emplèye les fôrmes Cort-Marenche donc ben Cormarenche d’aprés lo niom oficièl en francês.
  2. Prononçont étot [kru.ma.ˈðɛs] en ôtros patouès dombistos
    pués [ˈkur.ma.ˌðɛ.sə] en patouès felyensiér, qu’ècrivont « Kourmar̈èse » (Cort-Marènche donc ben Cormarènche en grafia sarrâ) en CFLL felyensiére.

Vocabulèro changiér

  1. « mèrie » f est lo mot dombisto por « mêson comena » f.
  2. « donc ben » loc conj est lo parlament dombisto por « ou » conj pués « ou ben » loc conj.
  3. Varianta dombista de « sarrâye » pp f.
  4. Varianta dombista de « solament » adv.
    Varianta dombista de « corregiêe » pp f.
    Varianta dombista de « tôs » a endèf mpl.
  5. « pués » conj est lo mot dombisto por « et » conj pués « et pués » loc conj.
  6. Varianta dombista de « arpetana » a f.
  7. Varianta dombista de « sôl » m.
  8. Varianta dombista de « nom » m.
  9. Varianta dombista de « romana » a f.
  10. Varianta dombista de « novél » a m.

Rèferences changiér

  1. Prononciacion en arpetan dombisto du pouent « 9. Grièjo » de l’ALLy retranscrita d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr) D’aprés lo tèxto « La sievra de l’Amélie Gondcaille (La chèvre de l’Amélie Gondcaille) », sus lo seto faitesdupatois.canalblog.com (viu lo 21 de janviér 2021).
  3. (fr) D’aprés lo tèxto « U marssé a Pon de Vala (Au marché à Pont de Veyle) », sus lo seto faitesdupatois.canalblog.com (viu lo 8 de mârs 2021).
  4. (fr) D’aprés lo tèxto « La beûrrerie cooperative de Greyezo (La beurrerrie coopérative de Grièges) », sus lo seto faitesdupatois.canalblog.com (viu lo 21 de janviér 2021).
  5. 5,0  et 5,1(fr) Èdouârd Felipon, « Dictionnaire topographique du département de l’Ain comprenant les noms de lieu anciens et modernes », Paris, Imprimerie nationale, 1911, p. 132-133 (pués 14, ’lament por lo niom « Arciat »).
  6. 6,0  et 6,1(fr) « Grande encyclopédie de l’Ain – Histoire des communes de l’Ain. La Bresse et le Revermont », Le Cotél, Horvath, 1984, p. 378-379.
  7. (fr) Domenico Stich, « Francoprovençal. Proposition d’une orthographe supra-dialectale standardisée » [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2001, p. 948-949 ; 495 pués 901-902.
  8. (fr) Jian Chambârd, « Vie quotidienne en Val-de-Saône et glossaire du patois de Feillens », Bâgiê-lo-Châtél, “Les Amis du Site, Culture et Loisirs”, 1989, p. 175 [→ Kourmar̈èse].
  9. (fr) Domenico Stich, « Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal », Tonon, Le Carré, 2003, p. 165 pués 397 (fôrma corregiê : diont -ma- dens tués los patouès pués jamés -mo- !!).
  10. 10,0  et 10,1(fr) Henry Suter, « Cormoranche-sur-Saône » pués « Arce, Arciat, Arcieux, …, Arzier, …, Arzy », dedens Noms de lieux de Suisse romande, Savoie et environs, sus lo seto henrysuter.ch, 2000–2009 (viu lo 21 de janviér 2021).
  11. 11,0  et 11,1(fr) D’aprés lo tèxto « Su lou pont d’Archat (Sur le pont d’Arciat) », sus lo seto faitesdupatois.canalblog.com (viu lo 4 d’avril 2021).