Cogne
![]() |
Cél articllo ’l est ècrit en arpetan vâldoten / ORB lârge. | ![]() |

Cogne[1] [ˈkɔ.ɲə] (Cogne [kɔɲ][2] en francês et [ˈkɔɲ.ɲe][2] en étalien) ’l est na comena étalièna et arpetana de la Valâ d’Aoûta.
Les habitents du velâjo ’l ant nom les Cognenc [le kɔ.ˈɲɛ̃] et les Cognenches [le kɔ.ˈɲɛ̃.tsə][1].
G·eografeyaChangiér
Cogne sè trôve a la fin de la comba du mémo nom. Lo cârro comunâl ’l at dedens ’cor la Vâlnontê, lo valon de Grôson, lo valon de l’Ortiér, la Valelye et lo valon de Gemelyan.
La Grànt-Égouie ’l est lo torrent principâl de la comba de Cogne.
HistouèreChangiér
La populacion de l’hôta comba de Cogne ’l est venuya des valâdes arpetanes du Piemont.
Sa tradecion ’l est reprèsentâye per les pitsèts de Cogne (localament les pits) et per ses pllats tipecos, come la sopèta de Cogne, lo pan mècolin et lo câfè a la cognenche.
L’histouère modèrna de Cogne ’l est liyêye a cela des menes de Cogne.
Monuments et pôsts d’entèrètChangiér
- La Mêson des pits ;
- Lo musê des menes de Cogne.
- La Mêson du cadran soléro
Pèrsonalitâts nèssuyes en CogneChangiér
- Vincenzo Perruchon, squior de fond ;
- Cèsar Èmanuèl Grappin, homo poleteco, sendec et mèdecin ;
- Léon-Clément Gérard (1810-1876), encurâ et poèto ;
- Anselme Perret (1866-1907), poèto ;
- Reine Bibois (1894-1976) - poètèssa en patouès ;
- Ranjar Nordensten, dirèctor des menes de Cogne.
Galerie de fotôsChangiér
Pllace Milo Chanôs, la pllace de la comena en Cogne. U fond, dens l’axo de l’âbro isolâ, la Vâlnontê et lo Grànt Paradis.
Les prâts de Sent-Ôrs ; u fond : lo Grànt Paradis.
Notes et rèferencesChangiér
NotesChangiér
RèferencesChangiér
- (fr) Domenico Stich - « Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal », Tonon, Le Carré, 2003, p. 164 et pués 396.
- (it) Bruno Migliorini et al. - « Scheda sul lemma "Cogne" », dedens « Dizionario d’ortografia e di pronunzia », Rai Eri, 2007.