Milo Chanôs

homo poleteco vâldoten (1906-1944)

Émile Chanoux

Cél-t[V 1] articllo ’l est[V 2] ècrit en arpitan[V 3] vâldoten / ORB lârge. Lo blâson de la Vâl d’Aoûta


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Chanôs.
Vuya[V 4] de Rouveno, velâjo natâl de Milo Chanôs.

Milo Chanôs [ˈmiː.le tsa.ˈnu] (Émile Chanoux [e.mil ʃa.nu] en francês), nèssu lo a Rouveno et môrt lo en Vela, ’l est un homo poleteco[V 5] vâldoten de la premiére mêtiêt du XXémo siècllo, et un[V 6] des principâls protagonistos de l’ôtonomia vâldotêna.

’L ére membro de la Liga vâldotêna, de la Jouvena Vâl d’Aoûta[V 7] et du Comitât de libèracion nacionâla.

Lo 18 de mê 1944, ’l est môrt pèrsècutâ per la meletia[V 8] fascista ; ’l est cognu come[V 9] « mârtiro de l’ôtonomia de la Vâl d’Aoûta ».

Ôvres changiér

  • (it) « Delle minoranze etniche nel diritto internazionale », Vela.
  • (it) « Federalismo e autonomie », Vela, Typographie valdôtaine, 1960.
  • (fr) « Écrits », Vela, Institut historique de la résistance en Vallée d’Aoste, 1994.

Monuments changiér

Galerie de fotôs changiér

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

Noms d’endrêt changiér

Vocabulèro changiér

  1. Varianta vâldotêna devant una voyèla [si.t‿] de « cél » [si] a dèm m.
  2. Varianta vâldotêna [l‿e] de « est » 3éma pèrs du sing du pres de l’endic du v « étre », qu’emplèye lo pronom sujèt « ’l ».
  3. Varianta vâldotêna [ar.pi.ˈtã] de « arpetan » m.
  4. Varianta vâldotêna [ˈvyː.ja] de « viua » f.
  5. Varianta vâldotêna [pɔ.lə.ˈtø.ko] de « politico » a m.
  6. Varianta vâldotêna [ø̃] de « yon » pron endèf m.
  7. Varianta vâldotêna [dzo.ˈve.na] de « jouena » a f.
  8. Varianta vâldotêna [mə.ˈlø.tsa] de « milice » f.
  9. Varianta vâldotêna [ˈkɔ.me] de « coment » prèp.

Rèferences changiér

  1. (fr) Mitschka Anja, « Le paysage linguistique de la place Émile Chanoux à Aoste. Miroir du plurilinguisme valdôtain ? [français, italien, anglais, allemand, latin, espagnol, polonais, patois, francoprovençal] », dedens Nouvelles du Centre d’études francoprovençales René Willien, vol. 72, 2015.