Regniér-Èseri

comena francêsa et arpetana du Genevês en Savouè dens lo dèpartament de la Savouè-d’Amont
(Redirigiê dês Regniér)
Cél articllo z-est ècrit en arpetan savoyârd / ORB lârge. Le blâson du duchiê de Savouè


Dêt pas étre mâl-prês por Regnié ou ben Regniê.
Regniér
[ʀɲi:], [ʀə.ˈɲi:]
[rɲi:], [rə.ˈɲi:]

Regniér-Èseri
Viua du bôrg de Regniér dês Lecinjo.
Blâson de Regniér
Blâson

Gentilyiço Règnerand, Règnerandaen ORB lârgeRènyèran, Rènyèrandaen CFLL

Reignerand, Reignerandeen francês

Noms arpetans
Fôrma longe
en ORB lârge
Regniér-Èseri

[ʀɲi: ez.ˈʀi]
[rɲi: ez.ˈri],

[ʀə.ˈɲi: ez.ˈʀi]
[rə.ˈɲi: ez.ˈri]
en patouès sassèlan
En CFLL Rnyî-Ézri

Renyî-Ézrien patouès sassèlan
Noms ètrangiérs
Nom latin (racena) Rēgīnĭăcum,
RēnĭăcumetĂsĭrĭăcum
Nom francês Reignier-Ésery

[ʁɛ.ɲe ez.ʁi]
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Règion
historica
Savouè(diens le Gènevouès)
Payis Drapél de la France France
Règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament Savouè-d’Amont
Arrondissement Sant-Jelien
Entèrcomunalitât Comunôtât de comenes Ârva et Salèvo
(siéta)
Sendeco
Mandat
Lucâs Pugin
2021-2026
Code postâl 74930
Code comena 74220
Dèmografia
Populacion
municipâla
8 170 hab. (2021 en ôgmentacion de 3,12 % per rapôrt a 2016)
Densitât 326 hab./km2
Geografia
Coordonâs 46° 08′ 07″ bise, 6° 16′ 09″ levant
Hôtior Min. 410 m
Max. 832 m
Supèrficie 25,08 km2
Tipo Comena urbèna
Unitât urbèna Gèneva (SUI)-Anemâsse (partia francêsa)
(banleya)
Sôl d’atraccion Gèneva - Anemâsse (partia francêsa)
(comena de la corona)
Èlèccions
Dèpartamentâles Canton de La Roche
Lègislatives 3éma circonscripcion
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Vêde dessus la mapa administrativa de Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Regniér
Geolocalisacion sus la mapa : Savouè-d’Amont
Vêde dessus la mapa topografica de la Savouè-d’Amont
Regniér
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Regniér
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Regniér
Lims
Seto Vouèbe reignier-esery.com

Regniér-Èseri[N 1] [ʀɲi: ez.ˈʀi][N 2] (Reignier-Ésery [ʁɛ.ɲe ez.ʁi] en francês) ou ben de môda Regniér[N 3] [ʀɲi:][N 4] z-est na comena francêsa et arpetanna[V 1] du Gènevouès[T 1] en Savouè, que sè trôve diens[V 2] le dèpartament de la Savouè-d’Amont[T 2] en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. El’est[V 3] diens l’agllomèracion transfrontaliére de la Grant Gèneva[T 3].

La comena vint de la fusion de doves vielyes comenes en 1974, Regniér[N 5],[V 4] et Èseri.

Los habitents de la velèta ant nom los Règnerands [lu ʀe.ɲe.ˈʀã] et les Règnerandes [le ʀe.ɲe.ˈʀã.de][N 6].

Geografia changiér

Le bôrg de la comena sè trôve a 474 m de hiôt entre-mié Annemâsse[T 4] et La Roche[T 5] sus un platél en-dessus la reva[V 5] gôche d’Ârva[T 6] u pied levantenc du Salèvo[T 7] et pués u levant du Foron de Regniér[T 8] diens le Gènevouès en Savouè enversenche.

Toponimia changiér

La comena pôrte le nom de Regniér-Èseri dês le [1]. Portâve devant solament le nom de Regniér, mâlgrât la fusion u avouéc la vielye comena d’Èseri[2].

Le nom du bôrg de Regniér vint du latin *RĒGĪNĬĂCUM, que vint du gôlouès Rīginiācon (« domêno a Rīginios »).

Atèstacions historiques (sèlèccion)


Pôt tot-pariér vegnir du latin *RĒNĬĂCUM, que vint du gôlouès Rēn(n)iācon (« domêno a Rēn(n)ios »).

 
Banche endiquiosa de Regniér. Le nom en arpetan z-at étâ apondu en 2015.

Dessus les banches endiquioses enstalâyes a l’entrâ de la comena, la fôrma chouèsia z-est R’gny.

Le nom du velâr d’Èseri vint du latin *ĂSĬRĬĂCUM (« domêno a *Ăsĭrĭus »).

Atèstacions historiques (sèlèccion)


  • Aysirie en 1302 ;
  • Exirie per vers 1344.

Cultura locâla et patrimouèno changiér

Endrêts et monuments changiér

Hèraldica changiér

 
Le blâson de Regniér.

Vér avouéc changiér

 

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus Regniér.

Bibliografia changiér

Lims de defôr changiér

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

  1. Ècrisont « Rnyî-Ézri » en grafia de Confllens.
  2. Prononçont asse-ben [ʀə.ˈɲi: ez.ˈʀi] (« Renyî-Ézri » en grafia de Confllens) en patouès sassèlan.
    Los ôtros côps, la prononciacion tradicionâla étêt [rɲi: ez.ˈri] et [rə.ˈɲi: ez.ˈri].
    Le [r] roulâ at étâ remplaciê per le [ʀ] râcllo diens la prononciacion locâla de l’arpetan.
  3. Ècrisont « Rnyî » en grafia de Confllens.
  4. Prononçont tot-pariér [ʀə.ˈɲi:] (« Renyî » en grafia de Confllens) en patouès sassèlan.
    Diens le temps, la prononciacion tradicionâla étêt [rɲi:] et [rə.ˈɲi:].
  5. Il est le bôrg de la comena.
  6. Ècrisont « lou Rènyèran » et « lé Rènyèrande » en grafia de Confllens.
    Los ôtros côps, la prononciacion tradicionâla étêt [lu re.ɲe.ˈrã] et [le re.ɲe.ˈrã.de].

Noms d’endrêt changiér

  1. Prononciê [ðen.ˈvwɛ] (le Genevois en francês).
  2. Prononciê [sa.ˈwe d‿a.ˈmo], [sa.ˈvwe d‿a.ˈmo] ou ben [sa.ˈvwɛ d‿a.ˈmo] (la Haute-Savoie en francês).
  3. Prononciê [ɡʀã ðen.ˈva] (le Grand Genève en francês).
  4. Prononciê [ãn.ˈmɔːs] (Annemasse en francês).
  5. Prononciê [la ʀɔθ] (La Roche-sur-Foron en francês).
  6. Prononciê [ˈɔːʀ.va] (l’Arve en francês).
  7. Prononciê [sa.ˈlɛv] (le Salève en francês).
  8. Prononciê [fɔ.ˈʀɔ̃ d‿ʀɲi:] (le Foron de Reignier en francês).
  9. Prononciê [ˈpiː.ʀa de ˈfa.je] (la Pierre-aux-Fées en francês).
  10. Prononciê [e.ˈɡʎi.za sã ʒã bɔː.ˈtist] (l’église Saint-Jean-Baptiste en francês).
    Diont avouéc l’égllése Sant-Jian-Bâptisto [e.ˈɡʎi.zə sã ʒã bɔː.ˈtist] d’aprés los patouesants.
  11. Prononciê [θɔː.ˈte d‿bu.ˈʀɛ̃.ðɔ] ou ben [θɔː.ˈte d‿bu.ˈʀɛ̃ð] (le château de Boringe en francês).
  12. Prononciê [tɔʀ d‿bɛ.la.ˈkɒ̃.ba] (la maison forte de Bellecombe en francês).
  13. Prononciê [θɔː.ˈte d‿pu.ˈlɛ̃.ðɔ] ou ben [θɔː.ˈte d‿pu.ˈlɛ̃ð] (le château de Polinge ou ben le château de Pollinge en francês).
  14. Prononciê [e.ˈɡʎi.za sã maʀ.ˈtɛ̃] (l’église Saint-Martin en francês).
    Diont avouéc l’égllése Sant-Martin [e.ˈɡʎi.zə sã maʀ.ˈtɛ̃] d’aprés los patouesants.
  15. Prononciê [θɔː.ˈte d‿ma.ˈɲi] (le château de Magny en francês).

Vocabulèro changiér

— Enfocajon et somèro changiér

  1. Varianta savoyârda [ðen.ˈvwɛ] de « Genevês » m.
  2. Varianta savoyârda [ðen.ˈva] de « Geneva ».
  3. Varianta savoyârda [vi] de « vêre » v.

— Tèxto changiér

  1. Varianta savoyârda [aʀp.ˈtã.na] de « arpetana » a f.
  2. Varianta savoyârda [djã] de « dens » prèp.
  3. « ’le » [le] pron chousa f (que vint devant na voyèla « el’ » [l‿]) est le mot savoyârd por « el » pron chousa f.
  4. Varianta savoyârda [j‿e] de « o est » loc v.
  5. Varianta savoyârda [ʀva] de « riva » f.
  6. Varianta savoyârda [e.ˈɡʎi.za] de « égllése » f.
    Varianta savoyârda [sã ʒã bɔː.ˈtist] de « Sant-Jian-Baptisto » m.
  7. Varianta savoyârda [de.ʀɔ.ˈθja] de « dèmolia » ou ben « fotua bâs » pp f

Rèferences changiér

— Principâles changiér

  1. Prononciacion en arpetan savoyârd de Regniér retranscrita d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr) Rogiér Verèt, Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard [PDF], 10éma èdicion reviua et ôgmentâye, 2023, pp. 3204-3205 [→ Rnyî et Rènyèran, -da, -de].

— Toponimiques changiér

  1. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume III. Formations dialectales (suite) et françaises. Errata et addenda aux trois volumes, Geneva, Droz, 1998, p. 1701, nô 29903 (liére en legne).
  2. (fr) Henry Suter, Reignier, Rignat, Rigneux, Rignieu-le-Désert, Rignieux-le-Franc et Esery, dedens Noms de lieux de Suisse romande, Savoie et environs, sus le seto henrysuter.ch, 2000-2009 (viu le 29 de fevriér 2024).
  3. (fr) Gzaviér Delamâra, Noms de lieux celtiques de l’Europe ancienne. (-500 / +500). Dictionnaire, Ârlo, Errance, 2012, p. 220.

— Suplèmentères changiér

  1. (fr) « Reignier-Ésery », dessus le seto de l’INSEE.
  2. (fr) « Reignier », dessus le seto de mutualisacion de les archives dèpartamentâles de la Savouè-d’Avâl et de la Savouè-d’Amont - sabaudia.org (viu en avril 2020), Ressources - Les communes.