Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Pontely, tot-pariér Pontê, est una comena de 780 habitants de la Vâl d’Aoûta et qui fét partia de la Unitât des comenes Mont-Cervin.
La comena est placiêye sur la drêta orografica (envers) de la Duère Baltèa, la principâla et solèta duère de la Vâl d’Aoûta, et sè trôve a 24 km, ples u muens, de la capitâla regionala.

Les habitants ils ant a nom « Pontesans ».

Gèografia changiér

La comena sè trôve a una hôtor de 525 métre dessu lo nivél de la mer, ‘l at les siens termeno avouéc les comenes de Chambâva, Sènt-Denis, Châtelyon e Champdeprâts et, a la fin, ‘l culmine avouéc la cima du Mont Ruvic a 2922 métre dessu lo nivél de la mer
Dens lo territuèro de la comena, ils sont prèsents doux principâls torront: l'Évie nére et lo Moléna.

Histouère changiér

Lo nom de ceta comena probablament derive de "ponticulus" nom balyâ per les Romen pendant la perioda de la lyor ocupacion.
Pendant la perioda fascista, Pontê est étâ unia a la comena de Châtelyon, que duran lo fascismo l'ayet lo nom Castiglione Dora.
Apri, la comena est étâye reconstituite dens lo 1946.

Arquèologia changiér

A vére sont les restos d’una tômba barbarica en localitât Prât-lêy, et les restos de môles en péra doçe qui sè trovot dens La Vâl Meriâna.

La premiére citacion de l’égllese ‘l est dens una bôla du pâpo du 1176 quand il ave pâpo Chande III, coment una comunitât qui feséve partia de la diocése d'Aoûta.

Folklore changiér

Les valdoten dediont i campagnard de cet petiôt velajo una petiôda conta : « Pontesans, culs pèsant, téta nére et moro blanc ».

L’abbé Joseph-Marie Henry deun la siena dzenta ôvra “La Tsanson dou Pay » il at dédiâ a Pontê la siuvanta quartina :

« Nos sens alâs utre a Pontely,
il at prod poca de solely.
Mas, en en leu veit de gros verney,
per sè retsodar les artely. »

Fétes du payis et Fétes Cretienes changiér

Famôsa dens entôrn, la féta qui sè tint a metiâ agosto qui at a nom, “la Féta du Gadin Sèrvâjo” qui sè tint dens lo terrèn des èsports qui se trove en localitât Mesanêly.
Ôtres emportantes recorrèmces per lo payis sont lo patron Sèn Martin e lo carnavâl, pendant loquint il vint burlâ Ferpafrapa.
Il y at 3 principals batises èclesiastiques: l’égllese parochiâla dediâye a Sen martin ‘l est datâbla u torn du 1400, la chapéla de la Cruesètta dediâye a l'Èxaltacion de la Sènta Crouex (un temps dediâye a Sèn Roc) qui sé trôve u luè-det La Crouesetta) et la chapéla de l'Addolorâye (Velajo Torin).

En utre, du X juen 2005 les ôtres chârjes administratives sont:

Tsardze
Non
Vice-sènteucco: Alexandre-François Neyroz
Assesseurs Paolo Fary
Luigi Federico Martin
Robert Favre
Conselyers Domenico Alberti
Matthieu Bich
Genny Brunet
Ilaria Lavoyer
Siro Ducly
Marco Lorenzo Collin
Gabriella Comisso
Giuseppe Mariano
Christian Peraillon
Leo Martinet