Mèrcuro (planèta)

(Redirigiê dês Mèrcure (planèta))
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Mèrcuro.

Mèrcuro (simbolo: ☿) est la planèta la ples prôche du Solely et la muens massiva du Sistèmo solèro[N 1]. Sa luentior u Solely est tegnua entre-mié 0,31 et 0,47 unitât astronomica (ou ben 46 et 70 milyons de kilomètros), cen que corrèspond a n’èxcentricitât de la corba de 0,2 — més de doze côps ples grôssa a cela de la Tèrra, et de luen la ples hiôta por na planèta du Sistèmo solèro. El est visibla ux uelys nus dês la Tèrra avouéc un diamètre aparent de 4,5 a 13 secondes d’arc, et pués na magnituda aparenta de 5,7 a −2,3 ; portant son obsèrvacion est rendua mâlésiêe per son èlongacion adés desot 28,3° que la nèye lo ples sovent dedens l’ècllat du solely. En pratica, cél vesenâjo avouéc lo solely demande que pôt étre viua ren que prés de l’horizont cuchientenc aprés lo cuchiê de solely ou ben prés de l’horizont levantenc devant lo levâ de solely, en g·ènèral a la tombâ de la nuet. Mèrcuro at la particularitât d’étre en resonence spin-corba 3:2, son temps de rèvolucion (~88 jorns) que vâlt tot justo 1,5 côps son temps de rotacion (~59 jorns), adonc la mêtiêt d’un jorn solèro (~176 jorns). D’ense, relativament a les ètêles fixes, verote dessus son axo drêt três côps totes les doves rèvolucions u tôrn du Solely.

Mèrcuro viua per la sonda MESSENGER,
lo 14 de janviér 2008.

Mèrcuro est na planèta tèlurica, coment lo sont étot Vènus, la Tèrra et Mârs. El est prés de três côps ples petiôta et quâsi vengt côps muens massiva que la Tèrra mas quâsi asse pesanta que lyé. Sa densitât remarcâbla — dèpassâye solament per cela de la Tèrra, que lyé serêt d’alyor en-desot sen l’èfèt de la comprèssion gravitacionâla — est diua a l’importance de son noyél mètalico, que reprèsenterêt 85 % de son rè, contre vers los 55 % por la Tèrra.

Coment Vènus, Mèrcuro est quâsi sférica — son aplatament que pôt étre considèrâ coment zérô — a côsa de sa rotacion brâvament lenta. Dèporvua de veré atmosféra por la protègiér de les mètèorites (ègziste ren qu’un’ègzosféra qu’ègzèrce na prèssion a râs tèrra de muens de 1 nPa ou ben 10−14 atm), sa surface est rudo fôrt cratèrisâye et pués gllobalament pariére u lât cachiê de la Lena, qu’endique qu’est g·eologicament pas activa dês des milyârds d’ans. Cel’absence d’atmosféra combinâye u vesenâjo du Solely fât de tempèratures en surface que vant de 90 K (−183 °C) a fond des cratèros polèros (yô que los rès du Solely avenjont jamés) tant qu’a 700 K (427 °C) u pouent sot-solèro u pèrihèlio. La planèta est d’ôtra pârt dèporvua de satèlitos naturâls.

Solament doves sondes espaciâles ant ètudiyê Mèrcuro. Mariner 10, que survôle a três côps la planèta en 19741975, mapografie 45 % de sa surface et pués dècôvre l’ègzistence de son champ magnètico. La sonda MESSENGER, aprés três survôls en 2008-2009, sè bète en corba u tôrn de Mèrcuro en mârs 2011 et pués rèalise n’ètuda dètalyêe notament de sa topografia, son histouère g·eologica, son champ magnètico et son ègzosféra. La sonda BepiColombo at por fin de sè betar en corba u tôrn de Mèrcuro en dècembro 2025.

La planèta Mèrcuro dêt son nom u mèssagiér des diôs dens la mitologia romèna, Mèrcuro. La planèta est nomâye d’ense per los Romens a côsa de la vitèsse que sè dèplace dens lo cièl. Lo simbolo astronomico de Mèrcuro est un cèrcllo pôso dessus na crouèx et que pôrte un mié-cèrcllo en fôrma de côrnes (Unicode : ☿). O est na reprèsentacion du caducèo du diô Hèrmês, èquivalent de Mèrcuro dens la mitologia grèca. Mèrcuro at asse-ben balyê son nom u trêsiémo jorn de la semana, demécro (« MERCURII DIES »).

Novèles Historiques changiér

On se prèje de la planèta ples/més prôcho du Soley, de pas franc simpla obsèrvacion, mas quand mêmo ja cognua ux popolacions ancienes, coment Èg.iptians, Ch.inouès, Sumèros (trêsiémo milènèro a.C.). Les dificultâts de lo individuâ ils dèpendont de la petiôda distance du Solely, qu’il dèrenje pas tojorn la vijon (da)ment lo crépuscôlo ô justo avant l’ârba. Les Sumèros lo apèlavon Ubu-idim-gud-ud; les Babilonès, qu’ils ant tramandô la premiére obsèrvacion detèlyâye des planètes, en empléyant les noms gu-ad ô gu-utu.

Les Grecs balyéront à Mèrcure doux noms: Apol, l’èthêla du matin, et Hermes, l’èthêla de la vèprâ. La rèalisacion du fêt qu’il fut una solèta planèta il est atribuya à Phytagora. Tojorn à côsa des grandes dificultâts d’observacion, tant que u XXèmo sièclo il ére d’opinion comena qu’il egzistisse una ôtra planèta assé/incô ples/més prôcho u Solely que Mèrcure, Volcan, aprés identifiâ avouéc lo mémo côrp cèlèsto.

Ples de rècent, u 1631 Pierre Gassendi fut lo premiér à observar un passajo de Mèrcure devant lo Solely, selon les previjons fôrnie de Jian Kepler. U 1639 Jian-Bâptisto Zupi, en empleyant un tèlèscopo, dècuvret les fases de Mèrcure, semblables à celes de Venus et de la Luna/Lena. Ço-cé fôrnit l’èprôva dèfinitiva que Mèrcure verie u tôrn du Solely.

Mas que dens les ans Souessanta du XX° sièclo, marci ux osbservacions radiô et radar, on a carculâ avouéc precijon la pèrioda de rotacion de la planèta, qu’avant on pensâve qu’el ére ègâla à cela de rèvolucion.

Nomenclatera changiér

  • Les planes de Mèrcure, semblables a les mèrs lunères mas avouéc una albeda maj.ora, els vegnont apelâyes planitiae. Á èxcèpcion de Planitia Caloris, la règ.ion plata ples/mes ètendua, et Borealis Planitia, qu’el ocupe una partia de l’emisphèro enversenc/septentrionâl, totes les ôtres planes pregnont à nom de Mèrcure dens les difèrentes lengoues.
  • Les quatro valâyes (valles) pregnont à nom des enstalacions radio tèrrèstres marci à les quintes il est éthâ dètèrmenâ l'èfèctiva perioda de rotacion mèrcuriena.
  • Les noms des baragnes (rupēs) ils derivont des batéls empleyês per les grandes esploracions du XV° sièclo, avouéc rèfèrence u rolo de Mèrcure coment Diô des voyâjos et des comèrços.
  • Doves morênes pregnont lo nom de dorsa et els sont entitulâs à des astronomi qu’ils obsèrvéront Mèrcure de la Tèrra.
  • Les noms des cratéros dèrivont des grands esponents des arts et de l'umanismo, à èxcèpcion du cratéro Kuiper, qu’il fut lo premiér à éthre dècuvèrt vu qu’il est visiblo de luen et il fut entitulâ à l'emportant astronomo, et lo cratero Hun Kal, du termo maya per "20", puésque il est convèncionalament travèrsâ du vengtiémo mèridian de longituda et il foncione de puent de rèpère per lo systèmo des coordinâyes mèrcurianes.

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

  1. Pluton est grant-temps étâye considèrâye coment la ples petiôta planèta du Sistèmo solèro, mas est étâye recllassiêe coment planèta nambot per l’Union astronomica entèrnacionâla en 2006, et est vêr pas més considèrâye coment na planèta.

Vocabulèro changiér

Rèferences changiér


Sistèmo solèro
 
SolelyMèrcureVènusTèrraMârsJupitèrSaturnoUranoNeptuno
LenaCientura d’astèrôidesIoEropaGanimèdeCalistoTitanTritonCientura de KuiperNiola d’Oort

FobosDeimosSatèlites de JupitèrSatèlites de SaturnoSatèlites d’UranoSatèlites de NeptunoPlutonCaront