Gâra de Sant-Priét

(Redirigiê dês Gare de Saint-Priest)
Cél articllo est ècrit en arpetan dârfénouès / ORB lârge. Lo blâson du Dârfénât


La gâra de Sant-Priét est na gâra fèrroviére arpitana[V 1] de la ligne[V 2] depués[V 3] Liyon-Pèrrâche jusqu'a[V 4] Marselye-Sant-Charlo (via Grenoblo), el se trove sur lo territouére de la comuna[V 5] de Sant-Priét, diens[V 6] la mètropola de Liyon, en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Lo bâtiment voyagiors de la gâra de Sant-Priét

La gâra est mise en sèrviço en 1858 por la Compagnie des chemins de fèr du Dârfénât. El serat transfèrâ[V 7] a la Compagnie des chemins de fèr depués Paris jusqu'a Liyon et a la Mèditèrranê (PLM).

Y'ora[V 8] y'est na gâra SNCF (Sociètât Nacionala des Chemins de Fèr francês), desservie por los trens de la SNCF, de la ligne 01 de la baragne TER Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Situacion fèrroviére changiér

La gâra se trove a 209 métros de hiôtor et u pouent kilomètrico PK 11,878 de la ligne depués Liyon-Pèrrâche jusqu'a Marselye-Sant-Charlo (via Grenoblo), entre-mié les gâres uvèrtes de Venécié et de Sant-Quentin-Falaviér (s'y entèrcalont les gâres de Chandiô - Tossiô et Hêriôx).

Histouère changiér

La gâra de Venécié a étâ uvèrte lo por la Compagnie des chemins de fèr du Dârfénât, quand el uvre sa pèrmiére[V 9] seccion de Liyon jusqu'a Brégon-Jaliô de sa concession de Liyon a Grenoblo. Lo , la Compagnie du Dârfénât fusione avouéc la PLM. Mas el devient na veré gâra de la baragne PLM doux ans més târd, car la convencion de fusion est efectiva aprés doux ans d'explouètacion de la ligne.

En 1911, y'est na gâra de la compagnie PLM, que pôt recevêr et mandar des dépêches privâs[V 10] et qu'est uvèrta ux sèrviços complets de la granda[V 11] et petita vitessa.

Depués lo sèrviço anuél de 2019, la dèssèrta directa Liyon-Pèrrâche - Grenoblo est suprimâ. Y'ora, la gâra est dèssèrvie unicament.por los trens Liyon-Pèrrâche - Sant-André-lo-Goua, et na liyêson por navéta TER jusqu'a Sant-Piérro-de-Chandiô.

Sèrvices voyagiors changiér

Reçua changiér

Céla gâra SNCF at un bâtiment voyagiors avouéc guichêt, mas fermâ. El est èquipâ[V 12] d'ôtomatos por achetar des titros de transpôrt TÈR[1].

Na passeréla permet de traversar les vies et d'accèdar ux quês.

Dèssèrta changiér

La gâra est dèssèrvie por des trens TÈR Ôvèrgne-Rôno-Ârpes de la relacion de Liyon-Pèrrâche a Sant-André-lo-Goua, sur la ligne 01 de la baragne TER Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Y pôt y avêr jusqu'a un tren totes les 30 minutes en hora pllena, et y at g·ènèrâlament un tren totes les 1 ou 2 hores en hora crose et pendant la fin de semana[2].

Entèrmodâlitât changiér

Un parking por los vèlos et les vouètures y est amènagiê[3].

La gâra est desservie por les lignes de bus 62, 76 et ZI1 de la baragne TCL. Y at avouéc des cars en direccion de Sant-Piérro-de-Chandiô.

Notes et rèfèrences changiér

  1. http://www.ter.sncf.com/rhone-alpes/gares/87723320/V%C3%A9nissieux/pratique
  2. Fiche horéro n°1 Grenoblo - Brégon - Liyon de la baragne TER Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, de la SNCF
  3. http://www.ter.sncf.com/rhone-alpes/gares/87723353/St-Priest/pratique

Vocabuléro changiér

  1. Varianta dârfenouèsa [ar.pi.ˈtaː.na] de « arpetana » a f.
  2. Varianta dârfenouèsa [ˈli.ɲi] de « legne » f.
  3. Varianta dârfenouèsa [də.ˈpɥi] de « dês » prèp.
  4. « jusqu’a » [ʒys.ˈk‿a] loc prèp est lo parlament dârfénouês por « tant qu’a » loc prèp.
  5. « comuna » [ko.ˈmy.na] f est lo parlament dârfénouês por « comena » f.
  6. Varianta dârfenouèsa [djɛ̃] de « dens » f.
  7. Varianta dârfenouèsa [trɑ̃s.fɛ.ˈro] de « transfèrâye » a f.
  8. Varianta dârfénouèsa [ˈjɔː.ra] de « ora » adv.
  9. Varianta dârfenouèse [par.ˈmi.ra] de « premiéra » a ord f.
  10. Varianta dârfenouèsa [pri.ˈvo] de « privâyes » a f.
  11. Varianta dârfenouèsa [ˈgrɑ̃.da] de « granda » a f.
  12. Varianta dârfenouèsa [ɛ.ki.ˈpo] de « èquipâye » a f.

Vêre étot changiér

Articlos liyês changiér

 

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus la gâra de Sant-Priét.

Lims de defôr changiér