Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Felogne
Felogne, Chelidonium majus
Cllassificacion cllassica
Règno Plantae
Cllâssa Magnoliopsida
Ôrdre Papaverales
Famelye Papaveraceae
Genre Chelidonium
Nom binomial
Chelidonium majus
L., 1753
Cllassificacion filogènètica
Ôrdre Ranunculales
Famelye Papaveraceae

La felogne, en latin Chelidonium majus, est na planta en hèrba que dure de la famelye des papavèracês. El est la solèta èspèce de son genro.

Dèscripcion changiér

La planta dèvelope un rizomo, duquint èmèrgent châque an des tiges aèriènes ramifiâyes bues, que pôvont dèpassar 50 cm d'hôtior.
Les fôlyes altèrnes, pènatisècâyes, ant des folyètes obtusament dentâs, vèrd pèrs en desot.
Fôlyes et tiges copâyes lèssont colar un latèx jôno orange, de fllâr prod dèplèsent.
Les fllors sont assemblâyes en cimos lâches. Châcuna at doux sèpalos vito chesus, quatro pètalos jônos, na quinzêna d'ètamines et un pistilo a doux stigmatos (mas sen cllouèson) que vindrat un fruit alongiê, s'uvrent en doves valves et dèlivrant des granes que seront charrotâyes per les fromies.

Cârro et rèparticion changiér

La felogne est una èspèce frèquenta tot du long des murs, dens los endrêts enrechiês en azoto (planta nitrofila). El fllorét d'avril a octobro. On la trôve en Eropa et en Asia.

Usâjo changiér

Lo latèx de la felogne contint una trentêna d'alcalôidos poueson. Plusiors ant des propriètâts antimitotiques, cen que fât qu'on los utilise en particuliér contre les vèrrues. Per tradicion la planta at d'ôtros usâjos, èxtèrnos et mémament entèrnos, mas fôt étre franc prudent a côsa de son fôrt poueson.