Cél articllo ’l est ècrit en arpetan valêsan / ORB lârge. L’armoueria du canton du Valês


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Conches.
Comba de Conches
[ˈkɔ̃.ba də ˈkɔ̃.tse]
Viuva[V 1] drèciêe en l’êr de la comba de Conches.
Viuva[V 1] drèciêe en l’êr de la comba de Conches.
Noms ètrangiérs
Nom tuche suisso Goms
Nom alemand Gomsou ben Gommertal
Nom francês Vallée de Conches

Massis Ârpes bèrnêses / Ârpes lèpontines (Ârpes)
Règ·ion
historica
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Payis Lo drapél de la Suisse Suisse
Canton Valês
Mié-destrict
Destrict
[V 2]
Rarôgne levantenc
Conches
Coordonâs geografiques 46° 27′ bise, 8° 12′ levant
Localisacion

Oriantacion sud-ouèste
Longior 37 km
Tipo Comba de gllace
Ècolament Rôno
Rota d’accès principâla

La comba de Conches [ˈkɔ̃.ba də ˈkɔ̃.tse] (s Goms en tuche suisso, das Goms ou ben das Gommertal en alemand, la vallée de Conches en francês) ’l est na comba suissa dedens les Ârpes, que sè trôve a cavalon sus lo mié-destrict de Rarôgne levantenc et lo destrict de Conches en Valês.

Prolongient la comba du Rôno tant qu’a sa sôrsa u gllaciér du Rôno, la comba de Conches ’l est ben rèputâye por les[V 3] 100 kilomètros de pistes de squi de fond.

Mês’a pârt la comba du Rôno, la comba de Conches ’l est l’unna[V 4] des[V 5] més grantes combes du Valês. Compte tot plen de combes de lât drènâyes per de peticts[V 6] cors d’égoue[V 7] que sè fotont tués[V 8] u Rôno. Trôvont sus la riva drête[V 9] lo Chietal, l’Obertal, lo Niedertal, lo Trützital, lo Minstigertal, lo Bieligertal et la vâl de Viu et pués sus la riva gôche lo Geretal, l’Agenetal, lo Blinnental, lo Rappetal et la vâl de Boueng.

Les[V 10] habetents[V 11] de la comba sont criâs les Conchârds [le kɔ̃.ˈtsaːr] et les Conchârdes [le kɔ̃.ˈtsaːr.de].

Vêre avouéc changiér

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

Noms d’endrêt changiér

Vocabulèro changiér

  1. Varianta valêsanna [ˈvjuː.va] de « viua » f.
  2. Varianta valêsanna [dəs.ˈtrɪk] de « district » m.
  3. Varianta valêsanna [le] de « los » art mpl (sovent asse-ben de « sos » a poss mpl).
  4. Varianta valêsanna [ˈl‿ũ.na] de « yona » pron endèf m.
  5. Varianta valêsanna [de] de « de les » art fpl.
  6. Varianta valêsanna [pə.ˈtɪk] de « petiôts » a mpl.
  7. Varianta valêsanna [ˈe.wə] de « égoua » f.
  8. Varianta valêsanna [twi] de « tôs » a endèf mpl.
  9. Varianta valêsanna [ˈdrɪː.tə] de « drêta » a f.
  10. Varianta valêsanna [le.ʒ‿a.bə.ˈtɛ̃] de « los » art mpl devant na voyèla.
  11. Varianta valêsanna [a.bə.ˈtɛ̃] de « habitents » mpl.

Rèferences changiér