Africa du Sud
![]() |
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. | ![]() |
L’Africa du Sud (en anglès South Africa, en zoulou et en sisouati iNingizimu Afrika, en xhosa uMzantsi Afrika, en afrikâns Suid-Afrika, en sothô du Nord Afrika-Borwa, en tsouana Aforika Borwa, en sothô du Sud Afrika Borwa, en tsonga Afrika Dzonga, en venda Afurika Tshipembe, en ndèbèlè (du Sud) iSewula Afrika) est un payis situâ a la pouenta sud du continent afriquen. El est entornâ u nord per la Namibie, lo Botsouana et lo Zimbaboue, u nord-levant per lo Mozambique et lo Souazilande, u sud et u sud-levant per l’ocèan Endien, et u ponant per l’ocèan Atlantico. Lo Royômo du Lesothô est una encllâva a chavon entornâ per lo tèrritouèro sud-afriquen.
L’Africa du Sud at avu una èvolucion complètament difèrenta des ôtros payis afriquens por doves rêsons : el at reçu una èmigracion eropèèna més importanta que los ôtros et el recèle des rechèces miniéres qui l’ant rendua ben importanta por los Occidentâls, particuliérement durent la guèrra frêda. La premiére rêson at fêt d’el una nacion ux fenotipos grôs vareyês. El at les més grantes populacions déte « colorâ », eropèèna et endièna de l’Africa. La populacion nêre compte por 75 % de la populacion totâla.
Los conflits raciâls entre la minoritât blanche et la maj·oritât nêre ant jouyê un rolo important dens l’histouère du payis, culminent avouéc l’Apartheid, enstitucionalisâ en 1948 per lo Parti nacionâl. Ses louès ant gradualament étâ abolies a partir des ans 1990, aprés una luta longe et violenta menâ per la maj·oritât nêre, d’ense que per cèrtins Blancs, Colorâs et Endiens.
El est un des solèts payis afriquens a avêr jamés vécu de côp d’Ètat. Des èlèccions y ant étâ tegnues règuliérement pendent prés d’un sièclo, mas los Nêrs avant pas lo drêt de voto jusqu’en 1994.
L’èconomia de l’Africa du Sud est una des més dèvelopâs du continent et profite d’enfrastructures modèrnes cuvrent tot lo payis.
L’Africa du Sud est des côps apelâ « nacion arc-en-cièl », nocion enventâ per l’arch·evèque Desmond Tutu et sur laquinta Nelson Mandela at brâvament èlaborâ. Il s’ag·ét de metre en contraste la divèrsitât de la novèla nacion sud-afriquêna, per rapôrt a l’idèologia sèparacionista de l’Apartheid.
G·eografia fesica Changiér
Tèrritouèro Changiér
Cllimat Changiér
Toponimia et ètimologia Changiér
Histouère Changiér
Sociètât Changiér
Dèmografia Changiér
Populacion Changiér
Lenguoues Changiér
L’Africa du Sud at 11 lengoues oficièles : l’anglès, lo zoulou, lo xhosa, l’afrikâns, lo sothô du Nord, lo tsouana, lo sothô du Sud, lo tsonga, lo sisouati, lo venda et lo ndèbèlè (du Sud).
Les ôtres lengoues nan oficièles sont lo fanagalô, lo lobedou, lo ndèbèlè du Nord, lo phouthi, lo kxoè, lo nama et lo khoyisan.
Religions Changiér
Èducacion Changiér
Mèdias Changiér
Politica et administracion Changiér
Divisions administratives Changiér
L’Africa du Sud est divisâ en 9 provinces.
Èconomia Changiér
Cultura Changiér
Ârts Changiér
Endrêts et monuments Changiér
Bona chiéra Changiér
Sport Changiér
Pèrsonalitâts Changiér
Vêde avouéc Changiér
Articllos liyês Changiér
Lims de defôr Changiér
Notes et refèrences Changiér
Payis d’Africa | |||
Africa du Nord |
Alg·èrie · Èg·ipte 1 · Libie · Maroc 3 · Môritanie · Sahara occidentâl 4 · Sodan · Tunisie | Africa du Ponant |
Bènin · Burkina Fasô · Cap-Vèrd 2 · Couta d’Ivouèro · Gambie · Gana · Guinê · Guinê-Bissaou · Libèria · Mali · Nig·èr · Nig·èria · Sènègal · Siérra Leone · Togô |
Africa centrâla |
Cameron · Rèpublica centrafriquêna · Rèpublica du Congô · Rèpublica dèmocratica du Congô · Gabon · Guinê èquatoriâla · Sao Tomé-et-Principe · Tch·ad | Africa du Levant |
Burundi · Dj·iboti · Èritrê · Ètiopie · Kenia · Oganda · Rouanda · Sêch·èles 2 · Somalie · Tanzanie |
Africa ôstrâla |
Africa du Sud · Angola · Botsouana · Comores 2 · Lesothô · Madagascâr 2 · Malavi · Môris 2 · Mozambique · Namibie · Souazilande · Zambie · Zimbaboue | Ôtres entitâts politiques | Sahara occidentâl 4 · Somalilande |
1 partialament afriquen. 2 payis ensulèro. 3 nan membro de l’Union afriquêna. 4 pas recognu per l’ensemblo de la comunôtât entèrnacionâla mas membro de l’Union afriquêna. |