Palès idèâl

monument bâti per lo factor Chevâl a Hiôtariva (Drom’arpetana)
(Redirigiê dês Palais idéal)
Quél articllo est ècrit en arpetan dârfénouès / ORB lârge. Lo blâson du Dârfénât


Lo Palès idèâl ou ben lo Palès idèâl u factor Chevâl[N 1] (le Palais idéal du facteur Cheval en francês) est un monument bâti a Hiôtariva (Drom’arpetana) per lo factor[V 1] Fèrdinand Chevâl, depués[V 2] 1879 jusqu’a[V 3] 1912.

Façâda levantenche du Palès idèâl en 2014.

Ch·èf-d’ôvra de l’arch·itèctura nayiva et de l’ârt nayif, il est rengiê come[V 4] monument historico depués 1969.

Por un voto organisâ pendent l’étéf[V 5] 2020, u nivél nacionâl, per los productors de l’èmission Lo Monument prèferâ dus Francês[V 6], difusâ[V 7] dessus France Tèlèvisions, lo Palès idèâl at entâ[V 8] rengiê second dessus una lista de quatôrze monuments. Sa construccion at avouéc fêt la chousa d’una pèlicula biografica francêsa rèalisâ[V 9] per Nils Tavèrniér et sortia en 2018.

Ôtor changiér

Lo concevior et arch·itècto de quél[V 10] monument est lo factor Fèrdinand Chevâl, empleyê de l’administracion de les pôstes, chargiê de Hiôtariva. Quél temps corrèspond u dèvelopament dus voyâjos de natera[V 11] touristica et la cârta postâla fât son aparicion en France en 1873, sêt cinq ans davant[V 12] lo comencement du Palès idèâl.

Queli[V 13] chavone la construccion du Palès idèâl en 1912, a l’âjo de 76 ans[1]. Bâtirat avouéc, d’aprés la méma mètoda de construccion, sa tomba u cementiéro[V 14] de Hiôtariva, la tomba du silence et du repôs sen fin, et pués la Vilâ Alicius, que sè trôve a coutâ du palès et tôs rengiês come monuments historicos.

Historico changiér

D’abôrd ensorcelâ per de piérres que rècôrte[V 15] pendent sa veriê (parcôrt a pied 43 km per jorn !), Fèrdinand Chevâl sè vôt enspirar de les cârtes postâles que distribue tôs los jorns por bâtir, sus un tèrren qu’at achetâ, quél palès qu’est un voyâjo nayif g·eografico, historico et surtot filosofico. Travalye de nuet a la lumiére d’un quinquèt, mourgâ per un grôs mouél de les gens de la velèta.

Quél monument bâti per un homo tot solèt mesere 12 mètros de hiôt et 26 mètros de long, les difèrentes piéces (des piérres ramassâs[V 16] dessus los chamins[V 17] por la plepârt) ont[V 18] entâ apondues avouéc de chôlx, de mortiér, de ciment et d’armatures mètaliques (quen qu’est[V 19] prècursior en matiére de tècnica de « bèton armâ »)[2].

D’abôrd dècriâ vêr mocâ per la plepârt dus spècialistos de l’ârt, l’ôvra recêt diens[V 20] los ans 1930 lo soléf morâl d’un mouél d’artistos come Pablô Picassô et André Breton[3], qu’uvriront la vie a una recognessence encor[V 21] més g·ènèrâla.

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

  1. Diont avouéc lo Palès idèâl u pedon Chevâl en ôtros patouès arpetans.

Vocabulèro changiér

  1. « factor » m est lo mot dârfenouès por « pedon » m.
  2. Varianta dârfenouèsa de « dês » prèp.
  3. « jusqu’a » loc prèp est lo parlament dârfenouès por « tant qu’a » loc prèp.
  4. Varianta dârfenouèsa de « coment » prèp.
  5. « étéf » m est lo mot dârfenouès por « chôd-temps » m.
  6. Varianta dârfenouèsa de « des » art mpl.
  7. Varianta dârfenouèsa de « difusâye » pp f.
  8. Varianta dârfenouèsa de « étâ » pp m.
  9. Varianta dârfenouèsa de « rèalisâye » pp f.
  10. Varianta dârfenouèsa de « cél » a dèm m.
  11. Varianta dârfenouèsa de « natura » f.
  12. Varianta dârfenouèsa de « devant » prèp.
  13. Varianta dârfenouèsa de « celi » pron dèm m.
  14. Varianta dârfenouèsa de « cemetiéro » m.
  15. Varianta dârfenouèsa de « rècôlte » 3éma pèrs du sing du pres de l’endic du v « rècoltar ».
  16. Varianta dârfenouèsa de « ramassâyes » pp fpl.
  17. Varianta dârfenouèsa de « chemins » mpl.
  18. Varianta dârfenouèsa de « ant » 3éma pèrs du pl du pres de l’endic du v « avêr ».
  19. Varianta dârfenouèsa de « cen que » pron rel.
  20. Varianta dârfenouèsa de « dens » prèp.
  21. Varianta dârfenouèsa de « oncor » et « adés » adv.

Rèferences changiér

  1. (fr) « Notice nô PA00116966 », bâsa Mèrimê, ministèro francês de la Cultura.
  2. (fr) Sus lo seto le livre scolaire, pâge de prèsentacion « Le palais idéal du facteur Cheval », viu lo 23 d’avril 2019.
  3. (fr) Le Facteur Cheval, ôvra de Picassô, et fotô d’André Breton que visite lo Palès, sus lo fasciculo de l’èxposicion de 2007.