Morêna

cllapiér u fin bèc de gllaciér
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Morêna.

Na morêna[1],[2],[3] est un cllapiér (apelâ avouéc till) rogiê et transportâ per un gllaciér ou ben per na calota polèra. Y at de morênes que pôvont vêre pendent lor transpôrt, dessus ou ben dedens la gllace, d’ôtres sont dèposâyes sus lo desot-planchiér, mârques de vielys gllaciérs : los matèriâls que s’abadont des fllancs de la montagne sont charreyês per lo gllaciér et pués betâs bâs quand ceti fond, g·ènèralament a la méma hôtior, de yô que vint un empilament de rochiérs.

Lo gllaciér d’Aletsch en Suisse.

Ètimologia changiér

 
Morêna de fllanc du biouègno de Fèrpècllo dedens la règ·ion d’Evolênna.

Lo tèrmo morêna vint du viely savoyârd morena (« renfllament de tèrra »), dèrivâ d’un ètimon prèromen murr- (« molâr, crét »).

La parola morêna pôrte na dobla significacion, les origines de la morêna sont de doves sôrtes :

  • alogèna : tot cen que lo gllaciér recêt en sa surface (cllapiérs dius a la crioclastia per ègzemplo). Cela morêna protège lo gllaciér du rayonament du solely (cf. la Mar de Gllace),
  • originèra : matèriâls fêts per l’ôvra méma du gllaciér (breyâjo de son liét).

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

Vocabulèro changiér

Rèferences changiér

  1. (fr) Domenico Stich, « Francoprovençal. Proposition d’une orthographe supra-dialectale standardisée » [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2001, p. 1222, 1424 et pués 1492.
  2. (fr) Domenico Stich, « Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal », Tonon, Le Carré, 2003, p. 98, 286 et pués 326.
  3. (fr) Rogiér Virèt - « Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard » [PDF], 7éma èdicion reviua et ôgmentâye, 2019, p. 1971.