Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Livia (nèssua lo 30 de janviér 58 av. J.-C.; môrta lo 29 de septembro 29 apr. J.-C.) est na fèna politica romena. El’ére la felye de Marcus Livius Drusus Claudianus et d’Alfidia .

Livia. Statua du Iér siècllo (Musê du Louvro.

El’est la fèna de Tiberius Néron, dês 43 av. J.-C. et pués de Octavien, futur emperor romen Ôgusto, dês lo 17 de janviér 38 av. J.-C..

Ses felys sont:

  • Tiberius
  • Nero Claudius Drusus

Dês l’an 14 el’est dèta Iulia Augusta et, a côsa de l’apothèose per lo sènat romen, Diva Iulia Augusta; d’ense est nomâye sus l’enscripcion du templo antico a Vièna.

Templo d’Ôgusto et de Livia, a Vièna, en Arpetania.

Monuments historicos changiér

  • A Roma, des grantes parties d’una mêson antica dèta «de Livia» sont consèrvâyes
  • Dedens l’ârt antico romen, doux-três statues de Livia Drusilla sont cognues.
  • A Vièna, vela romena en Gôles, lo Templo d’Ôgusto et de Livia est construit en memouère de l’emperor Ôgusto et de Livia.

Émâges changiér

Bibliografia changiér

  • Anthony A. Barrett : Livia. First Lady of Imperial Rome. Londro 2003.
  • Claudia-Martina Perkounig : Livia Drusilla – Iulia Augusta. Das politische Porträt der ersten Kaiserin Roms. Böhlau, Köln 1995.

Lims de defôr changiér

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ sus Livia Drusilla.


Notes changiér

  1. Filippo Coarelli , Guida archeologica di Roma, Verona 1984.