Hèlicoptèro

aèronâf a vouèlures tornentes

Aèroplano a bartavèles, Arèoplano a bartavèles, Avion a bartavèles

Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Hèlicoptèro
Hèlicoptèro
Un Airbus H145 de secors arpenc de la Gouârda aèrièna suissèssa de sôvetâjo (REGA).

Apelâ étot Aèroplano a bartavèles
Arèoplano a bartavèles
Avion a bartavèles
Abrèviacions Hèlicô
Caractèristiques
Tipo Aèronâf

Un hèlicoptèro [e.li.kɔp.ˈteː.ro][N 1],[1],[2],[3] — des côps asse-ben apelâ un aèroplano a bartavèles [a.e.rɔ.ˈpla.no a bar.ta.ˈva.lə][N 2],[3], un arèoplano a bartavèles [a.re.ɔ.ˈpla.no a bar.ta.ˈva.lə][N 3],[4],[5] ou ben un avion a bartavèles [a.ˈvjɔ̃ a bar.ta.ˈva.lə][3] — est n’aèronâf que la sustentacion et la propursion sont assurâyes per na vouèlura tornenta, corament apelâye rotor, pués entrênâye per yon ou ben un mouél de motors.

La majoritât des hèlicoptèros emplèye un solèt rotor de sustentacion et pués un rotor ou ben un ôtro dispositif anticobla, les ôtres solucions sont des bi-rotors contrarotatifs betâs sus lo mém’axo, sus doux axos convèrgents, en tandème ou ben a châ couta.

L’histouère de l’hèlicoptèro comence u comencement du XXémo siècllo mas los progrès sont franc ples lents que celos de l’aèroplano. L’usâjo entensif des hèlicoptèros pendent les guèrres d’Algèria et du Viètname et pués lo dèvelopament de les turbomachines mârcont un contôrn major por aportar la prôva de ses capacitâts opèracionèles civiles ou militères.

Comparâ a les aèronâfs a âles fixes, l’hèlicoptèro est d’una concèpcion ples complèxa, son entretin est ples ègzigent et lo prix de l’hora de vôlo est ples hiôt. Sa capacitât a dècôlar et atèrrir sus des tèrrens ètrêts et pas aprèstâs lo rend endispensâblo por quârques missions et fonccions mâlgrât son ôtonomia et sa vitèsse rèduites.

Ètimologia changiér

Lo tèrmo ples côrt de « hèlicô [e.li.ˈko][3] » est prod sovent empleyê.

Galerie d’émâges changiér

Vêre avouéc changiér

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ sus los hèlicoptèros.

Bibliografia changiér

  • (fr) L’atlas des hélicoptères, Paris, 2002.

Articllos liyês changiér

Lims de defôr changiér

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

  1. Prononçont asse-ben [e.li.kɔp.ˈtɛː] et [e.li.kɔp.ˈtɛr] d’aprés los patouesants.
  2. Prononçont étot [e.rɔ.ˈpla.no a bar.ta.ˈva.lə] d’aprés los patouesants.
  3. Prononçont avouéc [a.rɛ.ɔ.ˈpʎa.no a bar.ta.ˈva.lə] (arèopllano a bartavèles en grafia sarrâye) d’aprés los patouesants.

Noms d’endrêt changiér

Vocabulèro changiér

Rèferences changiér

  1. (fr) Domenico Stich, Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal, Tonon, Le Carré, 2003, pp. 440 et 455.
  2. (fr) Alen Fâvro, Domenico Stich, Diccionèro de fata savoyârd-francês, francês-savoyârd, Fouènant, Yoran Embanner, 2004, pp. 145 et 371.
  3. 3,03,13,2  et 3,3(fr) Rogiér Verèt, Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard [PDF], 8éma èdicion reviua et ôgmentâye, 2021, pp. 142, 349 et 1745.
  4. (fr) Èmê Chenâl et Rèmond Vôterin, Nouveau dictionnaire de patois valdôtain, 2nda èdicion reviua et ôgmentâye, Quârt, Musumeci, 1997, pp. 55 et 1867.
  5. (fr) Frèderic Dubôf, Patois vaudois : Dictionnaire, èdicion reviua et complètâye, Ôron-la-Vela, Associacion vôdouèsa des amis du patouès, 2006, pp. 22 et 260.