Fôlye

orgâno spècialisâ dens la fotosintèsa chiéz les plantes vasculères
(Redirigiê dês Fuelye)

Fuelye, Fôlya

Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Pâge d’éde sus l’homonimia Cél articllo pôrte sus l’usâjo du mot fôlye en botanica. Por l’usâjo du mot fôlye en papèterie, vêde Fôlye de papiér. Por les ôtres significacions, vêde Fôlye (homonimia).
Na fôlye de tulipiér.

La fôlye[N 1],[1] est, en morfologia vèg·ètâla, l’orgâno spècialisâ dens la fotosintèsa chiéz les plantes vasculères. El est rapondua dedens les tiges de les plantes u nivél des nuods. O est asse-ben l’endrêt de la rèspiracion et de la transpiracion. Les fôlyes sè pôvont spècialisar, notament por stocar de morséls nutritifs et d’égoua.

Por fâre son rolo, na fôlye est g·ènèralament formâye d’una lama plana et fina drèciêe en l’êr, lo limbo, que lyé pèrmèt d’èxposar a la lumiére lo més de surface. Mas ègziste avouéc de fôlyes transformâyes (coment les bractèyes, les stipules et pués les difèrentes piéces fllorâles : sèpâles, pètâles, ètamenes, carpéls, ...), que lo limbo est brâvament rèduit nen jouye pas més de rolo fotosintètico ; sont transformâyes en vilyons, catafiles, ècâlyes sus los borjons, drèciêes en l’êr (èpenes, darzons de sapins) ou ben desot tèrra (coment dedens les tétes, los cormos), fôlyes sucolentes. O est lo parenquimo palissadico, un tipo a pârt de tissu de la fôlye, que fât la fotosintèsa grâce a ses cèlules que contegnont los clloroplâstos, et pués balye a la fôlye sa color vèrda. La fôlye presente na granta variètât de fôrmes, de talyes, de tients, de tèxtures ou ben adés d’ornamentacions dens lo règno vèg·ètâl. Celes particularitâts de la fôlye sont sovent na mârca d’un’èspèce, ou ben u muens d’un genro.

Sch·èmâ de fôlye.
a-limbo, b-nèrvures, c-cova, d-moche.

Les fôlyes de doux-três èspèces de cortelyâjo, coment la râva, sont apelâyes « chavasses » ou ben « èchevéls » ; d’ôtres fôlyes mejâbles sont de brèdes.

Lo folyâjo est constituâ per l’ensemblo de les fôlyes d’un âbro.

La folyèson est un nom pas comptâblo que dèsigne, por les plantes anuâles, l’aparicion de les fôlyes, fâsa sêsoniére en mémo temps du dèborrâjo.

Na fôlye en fôrma de pégno de frâno.

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

  1. D’aprés los patouès, emplèyont étot la fuelye ou ben la fôlya.

Vocabulèro changiér

Rèferences changiér

  1. (fr) Domenico Stich, « Francoprovençal. Proposition d’une orthographe supra-dialectale standardisée » [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2001, p. 360.