Châtiô de la Bâtia d’Urfê

Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


La Bâtia d’Urfê [la ˈbɒ.tʃa d‿yː.ˈfɑˑe] (la Bâtie d’Urfé ou la Bastie d’Urfé en francês) est un châtiô du Forês, que sè trôve vers Sant-Ètièven-lo-Molâr dedens la Lêre en Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Lo châtiô de la Bâtia d’Urfê vers Sant-Ètièven-lo-Molâr.

Presentacion changiér

Lo sito est uvèrt ux visitors tota l'anâ, et participo ux accions nacionâles Nuet eropèèna des musês, Los Rende-vos ux Cortils Jornâs eropèènes du Patrimouèno. Il at étâ amènagiê per Gllôdo d'Urfé de 1547 a 1558 et ocupâ entre ôtros per yon de sos petits-enfants, Honorâ d'Urfé, ôtor de l'Astrea. La Bâtia dêt pas étre confondu avouéc lo châtél d'Urfé, dês ora apelâ « les Côrnes d'Urfé » et situâ vers Champ-Poli.

Histouère changiér

Una grange monastica enstalâye sur los bôrds du Legnon per los mouénos du preyorâ de Chandié est a l'origina du bien de la Bâtia a lo xie sièclo. La famelye des sègnors d'Urfé, dèscendua de sa forterèsse montagnârda (dês ora apelâye les « Côrnes d'Urfé ») a Champ-Poli, vers Sant-Just, s'enstale a la Bâtia dês lo xiiie sièclo. La Bâtia vint adonc una mêson fôrta avouéc tèrrâls.

 
Façâda ouèst

A lo xve sièclo, Pierro II d'Urfé y adjuend un second côrp de bâtiment (qu'on vêt cuvèrt d'ardouèse sur les fotôs).

L'ensemblo at pués-cen étâ transformâ per son fily Gllôdo d'Urfé (1501-1558), ambassador de Françouès Iiér pués d'Henri II u concilo de Trenta, pués uprés du pape, et por fenir govèrnor du Dôfin. Il s'est enspirâ de sos sèjorns en Italie et des rèalisacions royâles por amènagiér dês 15475 sa demora en un joyô de la Renèssance italièna et francêsa (ârt novél a lo xvie sièclo).

Gllôdo d'Urfé at volu èxprimar a travèrs l'architèctura et los dècors de la Bâtia, difèrentes idês : son amôr por sa fèna Jiâna de Balsac d'Entraigues, petita-filye de Robert et de Louis Malet de Graville, sa passion por los ârts et pués por la cognessence et la pensâ filosofica. Il at passâ comanda a des artistos (que nombro sont pas identifeyês) por lo rebalyér més biô.

Honorâ d'Urfé, petit-fily de Claude, at sèjornâ dens sa jouenèssa a la Bâtia d'Urfé yô il fât sè passar, et pués dens los alentôrns, ux bôrds du Legnon du Forêz, L'Astrea, premiér roman fluvo de la litèratura francêsa.

On retrove d'alyor des luès rèèls des alentôrns du châtél dens ceti ovrâjo vu qu'Honorâ d'Urfé at placiê la Bâtia et sos alentôrns u centro de son roman. On pôt retrovar dês les fenétres de ceta demora un câdro èvocâ per l'ècriven : lo boscâge, los bôrds du Legnon, los Monts du Sêr. Dens lo parc, la Fontana de la Veretât d'Amôr y at étâ rèstorâye, semblâbla a cela qu'Adamas avêt fêt drèciér per Céladon.

En 1836, la Bâtia d'Urfé est achetâye per Carolina de Lagrange (1806-1870), felye du comto Josèf Lagrange (1763-1836), duchèssa de Cadore, èposa de Louis Alix de Nompère de Champagny. La novèla propriètèra s'adrèce, en van, a Prosper Mérimée por envetir lo châtél u cllassement u titro des monuments historicos.

Du xxe sièclo a a-nuèt changiér

Sôvâ de la ruina en 1909 per la Sociètât historica et arquèologica du Forês, la Diana, il est cllassiê monument historico dês lo 25 d'octobro 1912.

D'importants travâlys rèalisâs per lo Consèly gènèral de la Lêre dês 1990 ant pèrmês de mèlyorar considèrâblament l'émâge de la Bâtia et pués l'acuely des vesitors. En sèpt ans (de 2001 a 2007), lo Consèly gènèral at engagiê por 1 140 000 uros de travâlys por rebalyér via a ceti sito major de la Lêre.