Amimôna fôssa fllor de burro

èspèce de plantes

Anemone ranunculoides • Amimôna fôssa hèrba a burro, Risolèta jôna

Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


L’amimôna fôssa fllor de burro[N 1] [a.mi.ˈmoː.na ˈfoː.sa fʎɔːr də ˈby.ro][1],[2],[3] (Anemone ranunculoides ; du grèco anemos : « vent » et pués ranunculoides perce que sa fllor ressemble a cela d’una renoncula) est na planta folyèrua pèrèna de la famelye de les renonculacês, du genro de les amimônes.
O est na planta pas râra des desot-bouescs frès a tèrra reche d’una granta partia de l’Eropa et de l’Asia.

El est avouéc cognua coment l’amimôna fôssa hèrba a burro[N 2] [a.mi.ˈmoː.na ˈfoː.θa ˈɛr.ba a ˈby.ro][2] en friborgês et pués la risolèta jôna[N 3] [ri.zɔ.ˈlɛ.ta ˈdzoː.na][3] en vôdouès.

Dèscripcion changiér

 
Gins de sèpâles vèrdes desot les pètâles jônes.

Semble brâvament a l’amimôna des bochalèts (vêre la dèscripcion de cel’èspèce) mas s’en distingue facilament per ses pètâles jônes. Cél caractèro fât pensar a na fllor de burro de la benda des botons d’or. Mas les fllors de burro ant na tige a fôlyes et pués des sèpâles vèrdes (caliço) desot les pètâles (ou ben les tèpâles).

Cârro et distribucion changiér

Cela planta est abondenta en Eropa et en Asia, yô que fllorét dês mârs tant qu’a jouin.

 
Anemone × lipsiensis (u méten) et sos parents.

Sè pôt crouesiér avouéc l’amimôna des bochalèts (Anemone × lipsiensis Beck), que balye na fllor d’un jôno franc pâlo.

Farmacopâ changiér

Coment l’ensemblo de les amimônes et mémament la plepârt de les renonculacês, cela planta est poueson. Dêt pas étre empleyêe en farmacopâ ni suciêe ou ben consomâye.

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

  1. Ècrivont « l’amimôna fôtha hyà dè buro » (l’amimôna fôça fllor de burro en grafia sarrâye) en grafia friborgêse et pués « l’amimona faussa clliâo de bûro » ou ben « l’amimona faussa flyâo de bûro » en grafia vôdouèsa.
  2. Ècrivont « l’amimôna fôtha êrba a buro » (l’amimôna fôça hèrba a burro en grafia sarrâye) en grafia friborgêse.
  3. Ècrivont « la risoletta dzauna » en grafia vôdouèsa.

Vocabulèro changiér

Rèferences changiér

  1. (fr) « Gllossèro des patouès de la Suisse romanda », N’châtél, 1924-2018, vol. I, p. 411 (liére en legne : ANÉMONE, amimona) et pués vol. II, p. 371 (liére en legne : BEURRE, buro).
  2. 2,0  et 2,1(fr) Dictionnaire français-patois. Dikchenéro patê-franché, Fribôrg, Société cantonale des patoisans fribourgeois, 2013, p. 409 [→ amimôna], 572 [→ êrba a buro], 596 [→ fôtha] et pués 630 [→ hyà dè buro].
  3. 3,0  et 3,1(fr) Frèderic Dubôf, « Patois vaudois : Dictionnaire », èdicion reviua et complètâye, Ôron-la-Vela, Associacion vôdouèsa des amis du patouès, 2006, p. 19 [→ amimona], 44 [→ bûro], 52 [→ clliâo], 81 [→ dzauno-na], 106 [→ fau-ssa], 109 [→ flyâo] et pués 199 [→ risoletta].