Adonis de forél

èspèce de plantes

Adonis vernalis

Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


L’adonis de forél (Adonis vernalis) est na planta folyèrua pèrèna de la famelye de les renonculacès.

Dèscripcion changiér

 
Fllors d’adonis de forél.

Mesere de 10 a 30 cm d’hiôt. Châque tige drèciêe en l’êr pôrte de fôlyes de desot rèduites a des ècâlyes et pués de fôlyes de dessus ben dèvelopâyes et franc dècopâyes en gllètos prims et linéârs de 1 mm de lârjo. La tige sè chavone per na fllor solèta de 4 a 8 cm de diamètre. Les sèpâles sont pèlues, les 10 a 20 pètâles sont d’un jôno ècllafent. Los carpéls sont arriondis, pubèscents, avouéc un bèc côrt et corbo, aprés fècondacion vegnont d’aquènos que fôrmont na téta.

Cârro et distribucion changiér

 
Lo molâr des Adonis a Charas.

L’adonis de forél fllorét dês mârs tant qu’a jouin, d’aprés l’hôtior, dedens los prâts sècs et calquèros veriês u solely. Cela planta ègziste dens na granta partia de l’Erasia, dês l’Èspagne tant qu’en Russia. Il est quâsi pertot na planta râra.

 
Lo vion des Adonis, dens lo Valês, en Suisse.

En payis arpetan — cen vôt dére en Suisse —, pousse ren qu’en Valês centrâl entre-mié los velâjos de Charas et Sasson, yô que pôvont siuvre lo vion des Adonis a fllanc de montagne travèrsent de prâts et cârros bouesiês yô que la planta est abondenta, et pués a Tôrtamagne. En Suisse, l’adonis de forél est considèrâ coment menaciê (fêblo : VU) mas sa protèccion semble franc èficaça.

Usâjos changiér

Ceta planta est franc poueson dens totes ses parties, coment ben des èspèces de sa famelye. El est utilisâye coment cardiotonico et pués en homèopatie.

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

Vocabulèro changiér

Rèferences changiér