Vouiquipèdia:Lumiére dessus/

Na cabrèta.

La cabrèta [ka.ˈbrɛ.ta] (ou ben la musèta [my.ˈzɛ.ta]) est ’n enstrument a sofllèt de musica tradicionâla ôvèrgnata de la famlye des charaméls a enche doblo et composâ d’un cabas de chiévra que lo nom cabrèta tire son origina. La cabrèta a boche est na vielye fôrma de la cabrèta que sè méne pas més orendrêt. La cabrèta a sofllèt est aparua u XIXémo siècllo dedens la comunôtât ôvèrgnata de Paris, s’est pués vito èpatâye en Ôvèrgne, notament dens lo Chantâl, et pués dens los ôtros hiôts payis a l’entôrn. Enstrument principâl de les borrèyes et dances folcloriques, la cabrèta est asse-ben menâye dens los orquèstros et dens des bendes de musiques d’ora per los cabretêros. En France, la transmission de cél savêr est assurâye per des consèrvatouères et des associacions. La pratica de la cabrèta est étâye enscrita sus l’Enventèro du patrimouèno culturâl imatèrièl en France, dês 2017.

Ètimologia changiér

Cabrèta est la fôrma arpetana du mot occitan orlyaguês cabreta, que vôt dére « petiôta chiévra ».

Liére la suita