Maria Judite de Carvalho

ècriven et pués pintra portuguêsa
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Carvalho.

Maria Judite de Carvalho est un ècriven et pués na pintra lisboèta, nèssua lo et môrta per sa vela natâla lo u Portugal.

Ôvres changiér

  • (pt) Tanta Gente, Mariana (contio), Lisbona, Arcádia, 1959.
  • (pt) As Palavras Poupadas (contio), Lisbona, Arcádia, 1961.
  • (pt) Paisagem sem Barcos (contio), Lisbona, Arcádia, 1963.
  • (pt) Os Armários Vazios (roman), Lisbona, Portugália, 1966.
  • (pt) O Seu Amor por Etel (novèla), Lisbona, Movimento, 1967.
  • (pt) Flores ao Telefone (contio), Lisbona, Portugália, 1968.
  • (pt) Os Idólatras (contio), Lisbona, Prelo, 1969.
  • (pt) Tempo de Mercês (contio), Lisbona, Seara Nova, 1973.
  • (pt) A Janela Fingida (croniques), Lisbona, Seara Nova, 1975.
  • (pt) Mulher, Mem Martins, Europa-América, 1976.
  • (pt) O Homem no Arame (tèxtos publeyês sus lo Diário de Lisboa entre-mié 1970 et 1975), Amadora, Bertrand, 1979.
  • (pt) Além do Quadro (contio), Lisbona, O Jornal, 1983.
  • (pt) Este Tempo (croniques), Lisbona, Caminho, 1991.
  • (pt) Seta Despedida (contio), Mem Martins, Europa América, 1995.
  • (pt) A Flor Que Havia na Água Parada (poèmos), Mem Martins, Europa América, 1998 (aprés la môrt).
  • (pt) Havemos de Rir! (téâtro), Mem Martins, Europa América, 1998 (aprés la môrt).
  • (pt) Diários de Emília Bravo (croniques), Lisbona, Caminho, 2002 (aprés la môrt).

Notes et rèferences changiér

Notes changiér

Vocabulèro changiér

Rèferences changiér