Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Jian Abraham Davel, dèt lo Major Davel, nèssu lo 20 d’octobro 1670 a Môrens, môrt lo 24 d’avril 1723 a Vidi prés Losena, ére un juristo, militéro pués activisto et endèpendentisto suisso du quenton de Vôd.

Avant l’ègzècucion de Jian Abraham Davel, chèf de la rebêna vodouèse du 31 de mârs 1723, a l’endrêt de Vidi prés Losena, a la riva du Lèman (lo 24 d’avril 1723). Reproduccion d’un’ôvra de Charles Gleyre, 1850.
Monument Davel, a Losena. Bronzo, Maurice Reymond de Broutelles.

Via changiér

Aprés les ètudes a Losena, il ére juristo a Culli, velâjo vodouês a riva du Lèman. Dês 1692 il est oficiér dedens lo serviço du g·ènèral Egèno de Savouè-Carignan et après, de Bèrna. 1717 vint comendant de la milice vôdouèse (en serviço de Bèrna) du destrict de La Vâl.

Lo 31 de mârs 1723, il ocupe avouéc la milice la vela de Losena por promovêr l’endèpendence du Vôd de la dominacion de Bèrna. Après la fin de la rebêna, per los tropes bèrnèses, lo 1ér d’avril 1723, Jian Abraham Davel est ègzècutâ, lo 24 d’avril 1723, a Vidi prés Losena, a la riva du Lèman.

Mèmouère changiér

Des monuments en mèmouère du major Jian Abraham Davel, pèrsonâjo famox de l’histouère de Vôd, sè trôvont, enqu’houé, a Losena, a Vidi, a Culli et a Riex.

Lims de defôr changiér

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ sus Jian Abraham Davel.


Bibliografia changiér

Notes changiér