Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Gêna (Genova en étalien) est na vela de l’Étalie. El est lo ch·èf-luè de la règ·ion de la Liguria.

Lo drapél de Gêna.
Gêna an 1481.
Gêna en 1572.

G·eografia changiér

Gêna est situâ a riva de la mar ligura.

Histouère changiér

L’oppidum Genua de loquint ècrit Plinio lo Viely ére un endrêt de l’empiro romen.

U VIIIiémo siècllo, Ademar ére comto de Gêna.

U Moyen Âjo, la rèpublica de Gêna ére yona de les «rèpubliques maritimes» étaliènes, avouéc Vènisa, Amalfi et Pisa.

Pendant lo XVIIIiémi siècllo, Gêna est confrontâ per dous-três guèrres a la Savouè. En 1815, Gêna vint na partia du reyômo de Sardègne, pués en 1861 l’est, avouèc lo reyômo de Sardègne, entègrâ dedens lo Reyômo de l’Étalia.

Endrêts et monuments changiér

Lo centra de la vela est mes sot la protèccion de l’UNÈSCÔ.

  • Lo porto antico
  • La lanterna
  • La porta soprana
  • Lo palazzo reale
  • Lo duomo di San Lorenzo

Èconomia changiér

 
Lo pôrt de Gêna.

Gêna at un mouél d’entreprêses endustriâles.

Lo pôrt de Gêna est lo premiér d’Étalia et yon des més grants de la Mar Mèditèrranê.

Lims de defôr changiér

Notes et refèrences changiér